'Els miralls de Dylan' obren el festival Strenes de Girona

Barcelona.Bob Dylan és un tità immortal, un referent amb una influència que s'escampa una vegada i una altra. Jordi Batiste, que a finals de l'any passat va publicar el disc del projecte Nova., ja el tenia com a mirall en els temps del Grup de Folk. A Gerard Quintana li ha fet "companyia". "Malgrat estar sol, et senties molt fort escoltant les seves cançons", recorda Quintana.

Tots dos van trobar en el cantautor de Duluth un far, i plegats van muntar el 1997 l'espectacle Els miralls de Dylan , en què interpretaven versions en català de l'autor de Blonde on blonde . Van recuperar el projecte l'any passat, i d'aleshores ençà l'han anat presentant amb diferents formats, com el que van defensar al festival Tradicionàrius amb col·laboracions especials. Avui, al Teatre Municipal de Girona, a partir de les 21 h, cantaran a Dylan amb Pascal Comelade per obrir la primera edició del festival Strenes.

"El de Girona està concebut com un concert compartint la visió de Dylan amb el Pascal, que ha anat fent aquestes miniatures tan encantadores", explica Quintana. "Segur que en sortirà alguna cosa interessant, perquè quan treballes amb algú que té la sensibilitat del Pascal de seguida surten coses", diu Batiste, que l'any 2006 va treballar amb Comelade al disc L'arbre blanc . Formalment seran dues visions de Dylan en un mateix escenari. "El Pascal no ve amb banda i nosaltres serem també els seus acompanyants. I això també és interessant", avança Gerard Quintana.

La vigència d'un clàssic

La nova aproximació a l'univers dylanià és un signe d'aquests temps convulsos i plens d'incertesa. "Cada concert ha de ser diferent, ha de tenir alguna cosa que el diferenciï de l'altre. Suposo que d'aquests temps en sortirà alguna cosa positiva. La gent ha de multiplicar les seves capacitats i no es pot estancar", diu Quintana, que considera que la conjuntura encara fa més vigent la música de Dylan.

"Fa uns anys, molt abans de la crisi, ell ja era un autor consagrat, ja havia fet la seva obra. Semblava esgotat i no se'l considerava modern. Però ha tornat a agafar un gran valor, no només pels discos que ha anat traient, sinó també pels seus clàssics -continua Quintana-. Amb la crisi, quan s'ha acabat la pel·lícula de Walt Disney hem vist que tot plegat era un engany. Van desmantellar els obrers, els van convertir en rics a terminis i ara els estan desnonant".

Aquest "desencant" fa que tornin a recuperar vigència "els grans autors, com Dylan, que estan implicats en la llibertat de l'individu". "Ell parla des de l'individu, i ho trobo apassionant, sobretot en el moment que estem vivint. La seva actitud vital m'ha donat molta força", diu Quintana, que a banda d'aquest projecte continua treballant en un nou disc en solitari.