La miraculosa restauració d'una gran tela de Jujol

BarcelonaEls restauradors d’obres d’art arriben a fer meravelles amb les obres d’art, a les quals dediquen hores i més hores de feina: les tres grans teles que Antoni Gaudí va encarregar a Josep Maria Jujol per als Jocs Florals del 1907 van ingressar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) l’any 2016 molt deteriorades i ara la més imponent, la dedicada a la fe, ha recuperat l’esplendor després d’un llarg i costós procés de restauració de cinc mesos. Com que havien de ser unes obres efímeres i no els va donar gaire valor, el mateix Jujol les va guardar a casa després de la cerimònia com va poder, i el pas del temps va fer-hi la resta. “Va costar molt que la tela s’aplanés sense posar-hi pesos a sobre ni aixafar-la, afirma la cap del departament de restauració i conservació preventiva del museu, Mireia Mestre. Després de tanta feina, el gran públic la podrà veure a la gran exposició que el MNAC dedicarà a Antoni Gaudí a partir del novembre.

Les tres teles són gegantines: amb els serrells de la part inferior i amb els enreixats de jute amb què van estar lligades als grans pilars de la Llotja de Mar fan 4,5 metres. La primera revisió de l’estat de conservació de les teles es va fer a la Sala Oval un dilluns, quan el museu està tancat. Quan van començar a desplegar la de la fe van comprovar que molta part de la gruixuda capa de pintura a l’oli de les dues grans creus sagnants que la protagonitzen s’havia engrunat i havia caigut. La lluentor dels raigs de purpurina platejada que les envolta s’havia apagat i la purpurina daurada de les lletres que hi ha es va oxidar i ha quedat ennegrida de manera irreversible. “Jujol va fer servir els colors del Gòtic, perquè l’atreien molt, però va fer-ho amb purpurina”. La recuperació de l’obra està enllestida i ara estan fent un calc de les lletres del text en llatí que envolta les creus per poder-lo llegir. Tenint en compte que és una obra dedicada a la fe, el text és de caràcter religiós: “La inscripció fa referència a la nostra glorificació en la creu de Crist”, explica Mestre, i potser reprodueix un psalm.

Una obra amb una preparació mínima

L’estabilitat de les condicions ambientals del taller de restauració del museu va ser cabdal per avançar en la restauració de l’obra: “Ara no ho sembla, però la tela estava tota tallada. I només per estar plana i amb una humitat relativa estable i controlada, les deformacions es van anar salvant molt”, recorda Mestre. L’obra està composta per tres peces de lli de color cur cosides entre elles, i Jujol hi va pintar al damunt després de posar una mínima capa de preparació perquè la tela no absorbís tanta pintura. És probable que comencés a pintar amb la tela estesa a terra i que en algun moment la posés dreta o la inclinés per aconseguir els regalims que cauen dels braços de les creus, evocadors de la sang de les ferides dels peus, les mans i el tòrax de Crist a la creu.

Les tres teles són propietat de l’Arxiu Jujol, i les van dipositar al MNAC perquè les restauressin. La seva intenció és que en el futur el dipòsit sigui definitiu. El fill de l’arquitecte, Josep Maria Jujol Jr., va poder venir a Barcelona entre les restriccions del covid i recorda la “bona impressió” que li va produir el procés de restauració de l’obra. La primera tasca dels restauradors del museu va consistir en enganxar amb una cola orgànica totes les engrunes de pintura que van poder. Després la van girar amb un corró gegantí i dues prestigioses restauradores externes especialitzades en tèxtil, Carmen Masdeu i Luz Morata, van suturar tots els secs i els estrips que hi havia als llocs per on s’havia doblegat la tela.

Els últims retocs de la restauració

Malgrat tot el que ha passat, l’obra encara impressiona. Després de suturar tot els estrips de la part posterior, la van tornar a girar per repassar els estrips que també s’havien d’intervenir per la part de la pintura, atacar les deformacions de la tela que encara quedaven a la part davantera i fer una mínima neteja superficial, perquè l’estat de la tela no permet una neteja amb més profunditat. Malgrat tot, es podrà mantenir enrotllada fins que s’hagi de preparar per a l’exposició. Per evitar tensions, la pintura es podrà veure inclinada i sobre una tela de moletó que la frenarà i contribuirà a repartir el pes per tota la superfície del suport i fer que les fibres verticals no pateixin. I està pendent de confirmar-se si després del MNAC la tela s’exposarà també al Museu d’Orsay, perquè calen uns espais de grans dimensions per poder-la mostrar. “Els fils que s’havien trencat en tots els talls que hi havia eren els verticals”, explica Mestre, a qui li agradaria continuar amb les dues altres teles, dedicades a l’amor i la pàtria, després de l’exposició. La pàtria està representada per la senyera, i a les franges vermelles també s'hi poden observar regalims semblants als de les creus de la fe, i les parts daurades també es van oxidar. La tela que està més deteriorada és la de l’amor, que està simbolitzat per un jardí ple de flors que contenen, cadascuna, un cor sagnant travessat per una fletxa.

En paral·lel a la tela, Carmen Masdeu i Luz Morata també van restaurar els serrells i els enreixats de jute. La feina va ser extremadament delicada i el resultat és un reflex del refinament de la feina dels restauradors: “Les fibres s’anaven desintegrant i les hem fixat, les hem consolidat i les hem protegit”, diu Mestre. Una de les mesures de protecció consisteix en embolcallar els enreixats amb unes fundes de tul tenyit segons les mínimes variacions de color de la peça, com si fos una mitja. Per unir la tela, els enreixats i els serrells, les restauradores van cosir unes bandes de velcro on hi havia les costures originals. Si en el futur els criteris de restauració canvien, aquestes bandes es podran treure.

Les tres grans teles van ser només una part de la decoració de la cerimònia: en una de les escasses fotografies que se’n conserven també s'hi poden veure unes corones amb flors que estaven lligades amb uns enreixats semblants als de les pintures i una part d’un tornaveu, i les cròniques també parlen d’arbustos, palmes, una trona per als llegidors, llums amb bombetes elèctriques, estrades, un tron per a la reina de la festa, setials... Tot plegat recorda l’excepcionalitat de la col·laboració d’Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol en obres com els sostres de guix i els balcons de forja de la Pedrera, entre altres elements; la façana de la Casa Batlló, el revestiment del banc del Parc Güell i la reforma litúrgica de la Seu de Palma.