La cançó, l'altra vocació de Martí i Pol

BarcelonaEn l'inici de la seva carrera, Miquel Martí i Pol no només escrivia poemes, sinó que també els interpretava amb veu i guitarra. Als anys 60 va enregistrar, en una gravació domèstica, 12 temes. En l'època dels Setze Jutges, havia fet gira com a cantautor: havia actuat a la Cova del Drac i fins i tot al costat de Raimon al Romea. Ell escoltava cançó francesa, sobretot Georges Brassens i Léo Ferré.

L'ARA ha tingut accés a un dels pocs discos que es conserven d'aquell enregistrament. Obre el disc el tema 'Riu amunt' on parla "d'una veu sense ressò" i "un camí sense retorn". N'hi ha un altre titulat 'El meu país', una mena de cant d'un emigrant recordant la terra abandonada. Tots els temes van ser escrits per ell, excepte 'Borrissol d'àngel', que era de Pere Quart. Entre els temes també n'hi ha un de molt curiós: 'Els bancs', un tema escrit per ell i Emili Teixidor que imita 'Al vent' de Raimon.

Martí i Pol no acabaria sent cantant, però sí escrivint la lletra de moltes cançons, sobretot musicades per Lluís Llach. Sobre l'afició musical del poeta, Lluís Llach es permetia fer-hi referència en to de broma fa poques setmanes: "La malaltia va tenir una incidència en la seva obra, jo crec que positiva", deia seriosament, i hi afegia amb humor: "Dèiem que la malaltia havia evitat que fos cantant i l'havia condemnat a ser un magnífic poeta".