Miquel Fañanàs guanya el premi Nèstor Luján de novel·la històrica
Miquel Fañanàs va guanyar ahir el premi de novel·la històrica Nèstor Luján amb La bruixa de pedra. Per primer cop l'editorial Columna publicarà la novel·la finalista: El trobador, de Teresa Sagrera.
BARCELONAEl periodista, escriptor i polític Miquel Fañanàs (Girona, 1948) necessitava alguna cosa per acabar d'inspirar-se i la va trobar en la bruixa de la seva ciutat: una gàrgola en forma de dona i amb la mirada clavada a terra que penja des de fa segles en una paret de la catedral de Girona. Des de petit, Fañanàs havia sentit la llegenda d'aquesta dona, a qui van castigar perquè tenia el lleig costum de tirar pedres als capellans quan es passejaven en processó pels carrers de la ciutat.
La bruixa en qüestió, Guisla Recasens, és la protagonista de La bruixa de pedra , l'obra amb què Fañanàs s'ha endut el premi Nèstor Luján de novel·la històrica, dotat amb 6.000 euros, i que publica Columna. Per primera vegada, el premi té una finalista: Teresa Sagrera, amb la novel·la El trobador , que es publicarà la primavera del 2013.
"Tenia moltes ganes d'escriure una novel·la ambientada a Girona", diu Fañanàs. La gàrgola va ser l'excusa. "He fet una desconstrucció sobre qui era aquesta dona", afegeix. La Guisla de Fañanàs no és cap bruixa malvada sinó una remeiera que ajuda els homes que construeixen la catedral gironina. Guisla, però, cau en mans d'un inquisidor, dur en les intervencions, i sovint cruel en les sentències: Nicolau Eimeric, un personatge que també apareix a la novel·la Jo confesso ,de Jaume Cabré. A través de la dramàtica història d'aquesta bruixa, Fañanàs descriu un segle convuls en què Girona va patir la pesta negra, la Inquisició i els violents enfrontaments entre jueus i cristians.
La Guisla de Fañanàs és totalment fictícia. "No hi ha cap document que expliqui qui era aquesta dona", assegura Fañanàs. No és la primera incursió d'aquest periodista i escriptor en la novel·la històrica. Fañanàs ha tocat gairbé totes les tecles: ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, ha publicat una vintena de novel·les -dues de les quals han estat traduïdes al xinès- i ha guanyat diversos premis literaris. Ha escrit novel·la infantil, juvenil i d'intriga i thriller religiós. Afiliat al PSC, va ser regidor de l'Ajuntament de Girona.
La finalista, escollida entre les dinous novel·les presentades, Teresa Sagrera, també s'inspira en una dona real a El trobador . Sagrera és professora de primària a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) i debuta en el món de la novel·la. Aquesta professora ubica la seva història al palauet d'estiueig que la casa comtal de Barcelona va construir a Sant Pere de Vilamajor al segle XI. "Del palauet només en queda una torre vermella, però al meu poble han alimentat la llegenda", explica Sagrera, que ha consultat les fonts històriques per bastir la novel·la.
L'amor de Peronella d'Aragó
"Hi ha documentació de totes les estades que Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV van fer a Sant Pere de Vilamajor", diu Sagrera. La documentació històrica és força concreta: descriu les onze estades dels comtes, se citen tots els convidats i fins i tot què hi van consumir. A partir d'aquí, Sagrera explica una història d'amor, que es mou entre la ficció i la realitat, entre Peronella, a qui van casar quan encara era una nena amb el madur Ramon Berenguer IV, i un trobador.
Berta Bruna, responsable editorial de Columna, destaca el bon moment que viu la novel·la històrica. "Ens ha sorprès el nombre de novel·les que s'han presentat al premi". Els guanyadors de les anteriors edicions han tingut força èxit de públic. Bon cop de falç ,de Ramon Gasch i Andreu González, ja va per la tercera edició. Rere els murs ,de Núria Esponellà, que va guanyar el 2009, ja ha venut 20.000 exemplars. "Hi ha més demanda de novel·la històrica, sobretot dels autors catalans; les traduccions no funcionen tan bé", conclou Bruna.
