Miquel Barceló, un artista en plena efervescència

MÀLAGAL’afany experimental de Miquel Barceló amb els materials és inesgotable: al llarg dels anys ha fet dibuixos en papers rosegats per tèrmits, ha pintat damunt de teles amb relleu i fins i tot amb la tinta d’un pop tirant-lo contra la tela. També va fer retrats amb lleixiu, uns murals gegantins pintant els vidres de la Biblioteca Nacional de París amb fang i va omplir la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l’ONU a Ginebra d'estalactites de pintura. I continua explorant nous camins, com es pot veure a l’exposició que li dedica el Museu Picasso de Màlaga des de dimecres. L’obra que obre el recorregut és un autoretrat fet rascant damunt una tela ennegrida pel fum del forn de ceràmica del seu taller mallorquí, a Vilafranca de Bonany. “El Miquel està en un moment increïble d’ebullició pictòrica”, afirma el comissari de la mostra, Enrique Juncosa. “Va canviant molt –afegeix– però té coherència i continua tractant temes com el pas del temps, la natura i el contacte amb la terra”.

Precisament, gairebé un terç de les peces exposades són ceràmiques, i algunes són especialment reveladores de l’alquímia que Barceló fa amb els materials i els personatges fantàstics que en poden sortir, com mitja dotzena de Tòtems fets amb totxos posats en cercle per formar “un lloc ritual”, com diu Juncosa. A més d’experimentar, a Barceló la ceràmica li serveix per agafar distància de la seva pròpia obra: “A vegades considero la ceràmica com una caricatura de la meva pintura, gairebé és una manera de fer-ne un acudit, de treure’m les coses de sobre, i això em permet fer una altra cosa”, afirma. I, com és habitual, les ceràmiques exposades reflecteixen com es baralla amb el fang, colpejant-lo, tallant-lo, fumant-lo… “És un miracle que siguin aquí”, bromeja.

Il·lustrar Kafka a Tailàndia

“A les meves obres, més que el que es veu és gairebé més important el material que la produeix, el llenguatge”, diu Barceló. L'exposició porta per títol Miquel Barceló. Metamorfosis i fa referència, d’una banda, als cicles creatius de l’artista i com els diferents llenguatges artístics conviuen i es contaminen els uns als altres. “Les aquarel·les produeixen ceràmiques –diu Barceló–, les ceràmiques creen pintures i les pintures, escultures. La feina va en totes les direccions, i també hi podem incloure els gravats, les litografies, les xil·lografies, les performances, amb fang i amb aigua, i algunes altres coses inconfessables”. D'altra banda, el títol remet a les il·lustracions que Barceló va fer a Tailàndia per a l'edició il·lustrada del clàssic de Kafka, publicada en francès per Gallimard i en castellà per Galaxia Gutenberg, algunes de les quals es poden veure a l’exposició. Per a Juncosa reflecteixen el “canvi cromàtic” present en tota la mostra, perquè ara fa servir colors de la marca Kremmer, mentre que Barceló en fa una lectura molt més agosarada. Ell s’imagina que l’estampat del paper de paret de l’apartament de Kafka potser estava fet amb verd de crom. Es tracta d’un color molt tòxic, que hauria causat al·lucinacions a l’escriptor, i recorda que dels mateixos processos químics en va sortir l’àcid prússic que es va fer servir a les cambres de gas dels camps de concentració nazis, perquè per a ell l’obra de Kakfa anuncia “els tambors de guerra” del segle XX. “Les meves il·lustracions són molt lliures. Estic molt ben informat, però me’n vaig per molts camins. M’agrada molt la digressió. Crec que tota la meva obra és pura digressió”. A més de Tailàndia, el canvi cromàtic també beu dels viatges que ha fet a l’Índia, representats per diversos quaderns de dibuix. "Quan viatjo no busco mai l’exotisme –diu Barceló–. Anava a Mali per desprendre’m de coses, per treballar en solitud, en confinament, i ara el confinament ha vingut a mi".

Un dels reptes que ha tingut Juncosa és copsar les diferents línies de treball simultànies de Barceló: un 80% de les obres exposades són inèdites. Una de les obres més recents és una tela de gran format amb cinc peixos espasa, del març de l’any passat. També en el terreny de la pintura hi ha dues peces en relleu amb animals que són un homenatge a les pintures rupestres i més endavant tres marines nocturnes. "Encara que molts diuen que està acabada, el Miquel continua investigant en la pintura", explica Juncosa. Aquestes obres continuen la tradició de pintors com Whistler, Turner i Friederich, contenen un missatge d’"optimisme" perquè fan pensar en el nou dia que succeirà les nits que representen.

Records d'una Barcelona inflamable

Barceló retorna a les pintures de places de toros, aquesta vegada damunt escorça de morera. "La cursa és un accident històric, és una forma d’art molt antic que ha sobreviscut en un país endarrerit, que estava fora de la història, com Espanya. Espanya té una història molt antiga, però no és la d’Europa", diu Barceló en una conversa que va mantenir amb Bernard Ruiz-Picasso, net de l’artista malagueny, recollida al catàleg de l’exposició. La conversa va tenir lloc durant el confinament. Hi parlen també del temps que Barceló va passar a Barcelona quan era un estudiant. "Penso que Barcelona continua sent magnífica, però té el mateix atractiu i el mateix problema que tenia el 1800, fa dos-cents anys. És una ciutat que sempre està disposada a inflamar-se". D’aquell moment també recorda que només es respectava "l’art conceptual", que la pintura era "un tabú" i que la Barcelona del 1977 era "una sequera total".

L'exposició compta amb el suport de la Fundació La Caixa i estarà oberta fins al setembre. Com a colofó del recorregut hi ha una gran instal·lació al pati del museu amb set grans escultures de bronze de mistos cremats que recorden els personatges esprimatxats de Giacometti. "És una ironia fer un monument a una cosa que està desgastada i que no té valor", diu Juncosa. Com a última transformació, Miquel Barceló també pensa en la destrucció de les seves obres. Què en quedarà, d'aquí 10.000 anys? En un documental realitzat amb motiu de l'exposició, diu que les pintures són fàcils de cremar i que les escultures de bronze es fondrien ràpidament. En canvi, creu que les ceràmiques romandrien. “Per la seva fragilitat, les ceràmiques quedarien en un racó i ningú es molestaria a destruir-les”, afirma. També té clar què li agradaria que quedés: “Un fragment amb un mango tallat, o una dona ballant, alguna cosa agradable”.

El repte dels museus durant la tercera onada

La pandèmia va ajornar un any Miquel Barceló. Metamorfosis però ara no ha posat les coses més dífícils: "És un projecte de proximitat", diu el director del Museu Picasso de Màlaga, José Lebrero, perquè coneix l'artista i el comissari des de fa temps, i perquè la majoria de les obres provenen de l'estudi de Barceló "No hi ha hagut gaires transports internacionals, que són els que compliquen la logística", explica el director. El Museu Picasso de Màlaga va ser un dels primers que va obrir al maig, quan la pandèmia ho va permetre, i a l'estiu no van afluixar el ritme i van renovar la col·lecció permanent. Malgrat tot, van perdre un 76% de públic respecte al 2019, en què havia rebut més de 700.000 visitants, i cal tenir en compte que un 50% del pressupost del museu prové d'ingressos propis. Miquel Barceló. Metamorfosis obrirà les portes en un moment complicat, perquè la incidència del covid s'acosta als 1.000 positius per cada 100.000 habitants. Malgrat les "dificultats", com diu Lebrero, continuaran oberts mentre puguin per "mantenir el compromís amb la ciutadania".