El ministeri de Cultura ultima l'adquisició de l'Arxiu Lafuente de Santander
La col·lecció inclou l'arxiu de Josep Antoni Coderch i d'autors 'underground' com Nazario, Montesol i la revista 'Ajoblanco'
BarcelonaLa Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric, dependent del ministeri de Cultura, ha aprovat aquest dimecres l'adquisició de l'Arxiu Lafuente de Santander, un pas previ a concretar la compra del fons creat el 2002 per l'empresari José Maria Lafuente i que reuneix col·leccions d'art modern i contemporani. L'operació es podria fer efectiva "molt aviat", ha confirmat el ministre de Cultura, Miquel Iceta. "Ha sigut un esforç titànic, són més de 130.000 peces, és una col·lecció immensa", ha assenyalat el titular de Cultura, que no ha volgut comentar l'import de la compra. "No ho paguem tot, si ho haguéssim de fer no tindríem prou diners als pressupostos generals d'aquest any", ha dit.
L'Arxiu Lafuente inclou, entre altres documents, fotografies, correspondència, manuscrits, manifestos, llibres, revistes, cartells, dibuixos, art gràfic, llibres objecte i d'artista, fotollibres, documentació de performances i fanzins. Aquest material serà exposat a Santander en un centre associat al Museu Reina Sofia que s'obrirà a la seu de l'antic edifici del Banc d'Espanya. Tanmateix, el Reina Sofia de Madrid també n'acollirà una part. "La col·lecció és immensa i hem d'aconseguir que les obres estiguin a disposició de tothom. Cal un esforç perquè una part de les col·leccions puguin ser vistes en altres llocs d'Espanya", ha explicat Iceta.
En els últims anys, l'Arxiu Lafuente ha adquirit col·leccions destacades de creadors catalans com ara l'arquitecte Josep Antoni Coderch i autors de l'underground barceloní com Nazario, Montesol, Isa, Roger i Pepichek, així com l'arxiu de la revista Ajoblanco. La fuita d'arxius catalans a Santander va provocar una certa alarma entre el món cultura per la incapacitat de les institucions per retenir a Catalunya el seu patrimoni artístic. Pepe Ribas, fundador d'Ajoblanco, va criticar “la deixadesa barcelonina de deixar-ho escapar tot” i “la desídia de les institucions amb els arxius”. Nazario i Pepichek, per la seva banda, van lamentar la falta d’interès de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per la seva feina. "No s’hi han interessat gens", va afirmar Nazario.
