Les 10 millors obres del 2012

BarcelonaL'any teatral acaba amb una situació d'excepció. Mentre que les xifres de la temporada anterior indicaven que el sector capejava la crisi -amb gairebé 2,9 milions d'espectadors-, l'inici d'aquesta ha estat marcat per la davallada de l'oferta i la demanda -en part, conseqüència de la crisi i de l'augment de l'IVA al 21%-. Però el teatre també ha demostrat que la seva mala salut és de ferro amb diversos espectacles que quedaran per al record. D'acord amb les obres més lloades pel públic -a través de l'Ara.cat- i la crítica, se'n poden extreure diverses constatacions. Que la companyia d'Oriol Broggi La Perla 29 s'ha convertit en un dels grans centres de creació del país, sorgit al marge de les institucions però amb el favor constant del públic. Que l'univers de la Sala FlyHard, de Jordi Casanovas, és un altre focus essencial per entendre la dramatúrgia contemporània. I que el Grec i el Temporada Alta queden com els dos únics reductes per descobrir produccions internacionals a Catalunya. La centralitat teatral ara resideix en grans idees. Aquestes són les que més han enlluernat els espectadors el 2012.

'Incendis'

La Perla 29 es consolida com una companyia escènica central

El dolorós drama d'uns germans per descobrir els seus orígens ha encimbellat la companyia d'Oriol Broggi al número 1 de les millors produccions de l'any. Més enllà dels cinc premis Butaca que acaben de guanyar, Incendis -un text de Wajdi Mouawad protagonitzat per Clara Segura i Julio Manrique- ha aconseguit el repte d'omplir cada nit. Més de 40.000 persones hauran vist l'obra, que es reposa aquests dies al Teatre Romea. La Perla 29, a més, ha tingut una altra estrena d'èxit: Cyrano de Bergerac .

'Pàtria'

Un assaig sobre la identitat en plenes eleccions catalanes

Després de triomfar amb Una història catalana al TNC -on es reposarà el 2013-, Jordi Casanovas tornava al Lliure amb el segon capítol de la seva trilogia sobre la identitat: Pàtria . Ficció i realitat es trobaven: al teatre es preguntava sobre el nacionalisme mentre al carrer es vivia un esclat independentista i les posteriors eleccions. L'oportunitat -no oportunisme, perquè l'autor assegura que l'obra protagonitzada per Francesc Orella estava embastada feia temps- es va convertir en un èxit que reflexiona sobre l'ara i aquí.

'Acorar'

Un relat local que es converteix en memòria comuna a través del teatre

L'obra revelació de les Illes Balears el 2011 també va triomfar a Catalunya. L'actor Toni Gomila va prorrogar a Barcelona a La Seca amb el seu debut com a dramaturg. Acorar -la tècnica de degollar el porc clavant-li el ganivet al cor- repassa la progressiva amnèsia de la societat illenca a partir del ritual de la matança.

'Litus'

Marta Buchaca treu partit de la FlyHard i del teatre de proximitat

A un pam, un actor i un text no poden enganyar. La Sala FlyHard, la més petita de Barcelona, és una prova de foc. Litus la va passar i va prorrogar a principis de temporada al Lliure. Marta Buchaca va escriure un text tendre, trist i emotiu sobre el dol, l'amistat i l'amor, i el va posar en mans d'actors de sala gran (Anna Alarcón, Borja Espinosa, David Verdaguer, Jacob Torres i Sara Espígul). El resultat trenca el cor.

'The master and Margarita'

Una victòria i un cant d'amor a la literatura i al teatre

El director britànic Simon McBurney i els seus còmplices de la companyia Complicité van tornar a Barcelona amb una gran victòria sota el braç: haver concentrat en tres hores de teatre magistrals la desbordant novel·la de Mikhaïl Bulgakov El mestre i Margarida . Amb el seu domini de les projeccions, el moviment i la música, els Complicité van convertir el Teatre Lliure en la Jerusalem de Ponç Pilat i en la Rússia prerevolucionària.

'Campanades de boda'

Una proposició indecent: el possible comiat de La Cubana

Sota l'amenaça de plegar, perquè el director, Jordi Milà, deia que havien invertit tot el que els quedava en Campanades de boda , La Cubana va tornar al març al teatre barceloní Tívoli. I encara hi continua. El seu llenguatge i estètica, la paròdia i els estereotips, sobreviuen amb èxit. La Cubana va inventar un estil i n'ha sabut mantenir l'ADN i alhora fer-lo evolucionar. El premi és un públic que no els vol deixar marxar tan fàcilment.

'Play'

La connexió indobelga de Sidi Larbi Cherkaoui

Cada vegada que Sidi Larbi Cherkaoui torna a Catalunya és un esdeveniment. El Temporada Alta va acollir aquest any Play , en què el moviment fluid de l'intèrpret belgomarroquí es trobava amb la dansa tradicional índia de Shantala Shivalingappa. Els dos ballarins desplegaven a escena un joc tan simple i bell com profund i transcendent. El públic va sortir de l'espectacle sent més feliç.

'El nom'

Misèries no tan petites amagades sota la catifa del bon gust

Joel Joan va fer el salt a la direcció teatral dirigint -i protagonitzant- al Teatre Goya Codorníu el fenomen teatral francès del 2010. A El nom Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière van portar al límit del ridícul dos matrimonis tan cultes com carregats de misèries. Jordi Galceran va ser l'encarregat de traslladar l'obra de París al Born.

'La bête'

Belbel s'acomiada del TNC amb un tiberi literari i teatral

La magnífica traducció de Joan Sellent va fer possible que Sergi Belbel dirigís al TNC el debat sobre el teatre culte i el popular que el dramaturg nord-americà David Hirson va escriure en decasíl·labs. Jordi Bosch va haver de substituir Anna Lizaran en un temps rècord en el paper de Valère, un còmic de carrer tan genial com groller. La bèstia es podria tornar a despertar al teatre privat quan Lizaran s'hagi recuperat.

'El principi d'Arquimedes'

Una mirada incisiva a les pors de la societat contemporània

Quines pors ha generat l'excés de correcció política? El dramaturg Josep Maria Miró es va convertir en la revelació autòctona de l'última edició del Grec amb un text que explora els límits entre l'afecte i l'abús. Un monitor de natació pot fer un petó a un nen? La Villarroel la reposarà a la primavera.