Barcelona'El rayo mortal'
Amb el permís de Chris Ware, Daniel Clowes és l'autor més en forma de tota la generació del còmic independent nord-americà dels anys 90. A El rayo mortal, el creador de Wilson i Ghost World trasllada al seu terreny -el del realisme morbós i l'angoixa existencial- els mecanismes del relat superheroic, filtrats a través de la història d'un adolescent dotat de poders sobrehumans, però només quan fuma. La confusió de l'adolescència, la culpa i els personatges sense rumb dominen un relat magistral en què Clowes difumina les costures de la figura del superheroi a través de la sàtira i el replanteja com un ésser mesquí, un ànima torturada. Més que un homenatge als superherois, El rayo mortal és una venjança en tota regla.
'Los surcos del azar'
El creador d'Arrugues i El invierno del dibujante explica en aquesta novel·la gràfica la història de La Nueve, una companyia de vehicles blindats de l'exèrcit francès formada per soldats espanyols del bàndol republicà que, perduda la Guerra Civil, van continuar la lluita contra el feixisme durant la Segona Guerra Mundial. El dantesc final de la Guerra Civil al port d'Alacant i l'alliberament de París són dues de les millors escenes que ha donat el còmic aquest 2013.
'Beowulf'
Santiago García i David Rubín adapten el poema èpic Beowulf, un monòlit de la tradició literària d'Occident, amb una ambició digna d'herois d'epopeia: respectant l'estructura i l'esperit de l'obra, però actualitzant-la amb els recursos propis del llenguatge del còmic. L'èpica fins i tot es trasllada a la forma de l'àlbum, voluminós i intimidant com els monstres de les seves pàgines. Treballant a partir d'emocions bàsiques i uns dibuixos que esquitxen sang i brutícia, els autors han creat una fita sofisticada i moderna.
'Ojo de Halcón'
La idea d'explorar la vida privada d'Ull de Falcó quan no està amb Els Venjadors té la seva gràcia, però el veritable ganxo d'aquesta sèrie són els dibuixos de David Aja, amb l'economia d'estil de David Mazzucchelli i la genialitat per al disseny de pàgina i la solució gràfica de Jim Steranko. El còmic Marvel per als que ja no llegien còmics Marvel.
'Mox Nox'
Joan Cornellà és un producte de l'efervescent panorama del còmic underground català, però també una estrella d'internet: els seus acudits poden arribar a 50.000 likes a Facebook. Mox Nox recopila i amplia un material ja publicat a la xarxa: gags autoconclusius d'una pàgina en retícula de sis vinyetes, sense diàlegs, d'un humor tan escatològic com sorprenent, tocat pel surrealisme i contrastat per una gràfica lluminosa i naïf. El descobriment de l'any.
'Fraction'
L'autor de Fraction, Shintaro Kago, apareix en les pàgines del manga com a personatge, queixant-se d'estar encasellat en el gènere ero-guro i disposat a provar sort amb estils més convencionals. La història, que alterna una conversa de Kago amb la seva editora i un psychothriller explicat des del punt de vista de l'assassí, apunta efectivament la domesticació de la bèstia més indomable del manga actual. Però no trigarem a descobrir que a Kago no se l'ha d'infravalorar: Fraction és, en realitat, el còmic més sorprenent del 2013 i una reflexió metalingüística de primer ordre.
'Frank. La cuerda del laúd'
El 2013 el segell Fulgencio Pimentel ha culminat l'edició de Frank, la gran obra de l'últim tòtem del còmic indie nord-americà per descobrir, Jim Woodring. El tercer volum, La cuerda del laúd, ofereix noves aventures al·lucinògenes del protagonista, un animal antropomòrfic de raça difusa en un univers que gira l'esquena a la realitat i clava les urpes en l'inconscient.
'Crisi (d'ansietat)'
De vegades el paisatge exterior reflecteix l'interior. Juanjo Sáez ha retratat durant tres anys les incerteses socials i polítiques del país en una sèrie de vinyetes publicades a l'ARA. Crisi (d'ansietat) és un recull d'aquest treball, en què predomina la pinzellada i la reflexió apuntada per la mirada empipada de l'autor, però també és un testimoni d'una època tràgica per a Sáez, que va veure morir en poc temps l'àvia, la mare i el pare. Així, en una sèrie de relats que serveixen de complement a les vinyetes, el lector pot comprovar la sinistra complicitat entre una societat que s'enfonsa i una vida que és sotmesa a un tràngol tan dolorós.
'No os indignéis tanto'
Després d'excel·lir com a ninotaire de premsa a Regió 7, Público i Eldiario.es, Manel Fontdevila abandona la vinyeta única i continua explorant l'actualitat a No os indignéis tanto, un memorable assaig en primera persona que analitza el perquè de la desobediència civil a partir del fenomen dels indignats i d'altres sacsejades històriques del que és acceptable. Formalment imaginatiu i amb un discurs original i atrevit, Fontdevila firma el còmic que millor parla del nostre present i futur com a societat. I el més important, ho fa sense perdre el sentit de l'humor.