La millor hamburguesa de BCN?

Aquests dies el món –és a dir, el meu feed de Facebook– sembla dividir-se entre admiradors i detractors de La la land, un preciós musical per il·luminar-nos en temps d’obscuritat / un bluf preciosista a anys llum dels clàssics del gènere, segons a qui llegeixi. El suflé de les xarxes socials viralitzant les virtuts i els defectes d’una obra que, com a mínim, no sembla deixar indiferent ningú.

Dilluns al migdia. Ressegueixo famèlic Instagram fins que clavo els ulls en una gegantina hamburguesa oberta en canal, lluint desvergonyida la seva rosada, crua essència. Rastrejo udolant el hashtag #CasaPalet i descobreixo tot un reguitzell d’hiperbòliques lloances envers aquesta bèstia càrnica. “La millor hamburguesa de Barcelona” és un titular que es repeteix. Som-hi, doncs! Flash-forward. En deixen una de 125 g davant meu, descansant sobre una pedra que la manté calenta –del mateix proveïdor saragossà que abastia el recentment desaparegut Can Ravell– i mentre l’admiro em porten una ració de patates fregides, una d’amanida verda i tres mostasses Maille per enaltir cada mos. Salivo: forquilla, ganivet i...

‘Torrijas!’

Oblida’t de llegir la meva valoració sobre l’hamburguesa de Casa Palet (Laforja, 9); en un gir narratiu que ni Sospitosos habituals, salto a parlar de les seves sublims torrades de Santa Teresa –torrijas al receptari estatal–, un postre monumental que m’activa el botó de les onomatopeies d’aprovació. Meravellat, li demano la recepta a l’Àlex Palet, propietari d’aquesta històrica botiga de queviures (1920) replantejada com a botiga bistrot ara farà vuit anys...

“Pren un bon panettone amb fruita, treu-ne dos talls d’uns dos dits d’ample i endinsa’ls en un plat amb llet. Escorre’ls bé. Escalfa una paella i posa-hi una pastilla de mantega; quan es desfaci, tira-hi sucre. Posa-hi els talls de panettone i escalfa’ls volta i volta. Quan vegis que s’ha creat la capa o crosta de sucre i mantega, els treus de la paella i els poses al plat. Acompanya’ls amb una bola de gelat de torró, vainilla o dulce de leche”. Efectivament, sortiràs de Casa Palet cantant i ballant.