El millor documental sobre els nens transgènere i el film que pot repetir la gesta de 'Paràsits', estrenes de la setmana

'Minari'

La pel·lícula que pot fer que els Oscar tornin a parlar coreà

En l'última gala dels Globus d'Or es va produir una d'aquelles situacions que resultarien incomprensibles si no fossin els Globus d'Or. Minari, una pel·lícula nord-americana dirigida als Estats Units per un nord-americà, va guanyar el premi a la millor pel·lícula estrangera. El motiu és que és parlada majoritàriament en coreà i això l'exclou automàticament de les categories principals dels premis i la relega al premi específic dels films en “llengües estrangeres”, nomenclatura particularment estranya per a un país fundat per immigrants que no té l'anglès com a llengua oficial –tot i els esforços de Donald Trump– i que actualment té 43 milions d'hispanoparlants. Ambientada en l'època de Ronald Reagan, Minari posa el focus precisament en la riquesa cultural dels Estats Units a través de la història d'una parella d'immigrants coreans que, després de treballar durant anys en granges de pollastres de Califòrnia, es traslladen amb els dos fills a una zona rural d'Arkansas per fer realitat el somni del pare de cultivar verdures coreanes per vendre-les a la creixent colònia d'immigrants del país. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Amigo'

L’amistat és una caiguda als inferns

Stephen King, Chicho Ibáñez Serrador, Paul Naschy i fins i tot la Bette Davis de Què se n'ha fet, de Baby Jane? són invocats per l’angoixant Amigo, òpera prima d’Óscar Martín i vehicle per al magnífic tour de force interpretatiu de Javier Botet i David Pareja, també guionistes del film. Els dos són bons amics fora del cinema, però en aquest conte de terror interpreten dos personatges en una situació diametralment contrària, ja que Amigo és la història d’una amistat enverinada i en caiguda lliure als inferns de la condició humana. Som en algun moment de principis dels anys 80, després d’un terrible accident que ha fet que el Javier (Botet) pateixi una severa discapacitat i es mogui amb dificultats en cadira de rodes, així que el David (Pareja) decideix acollir-lo a casa seva i tenir cura de qui considera el seu millor amic. Segueix llegint. Disponible a Filmin a partir del 12 de març

'Relic'

El terror que la mare envelleixi i esdevingui dependent

Natalie Erika James podria haver plantejat la seva opera prima des dels codis del drama íntim. La protagonista de Relic, la Kay (la sempre benvinguda Emily Mortimer), torna a la casa familiar amb la seva filla Sam (Bella Heathcote) perquè la seva mare Edna (una potent Robyn Nevin) ha desaparegut. La dona, una viuda que viu sola, reapareix l'endemà i tot fa pensar que té algun tipus de demència. Però el casalot també presenta uns indicis amenaçadors que s'escapen de la mera interpretació mèdica. James recorre a un context actualitzat de ficció gòtica, aquell gènere que converteix la llar no en un refugi sinó en l'espai de ressonància de les pors femenines, per fer-hi bategar una angoixa força invisibilitzada: la de no veure's amb cor d'assumir que la figura protectora per excel·lència, la mare, envelleix, i que cal fer-se'n càrrec. Segueix llegint. Estrena als cinemes

'Una niña'

¿La nostra societat està preparada per conviure amb una nena transgènere?

Un dels encerts d'Una niña, l’emocionant documental del francès Sébastien Lifshitz, passa per la precisió amb què la pel·lícula defineix la matèria d’estudi. En certs moments la Sasha, la nena del títol, és descrita pels seus comprensius i afectuosos familiars com “una nena atrapada en el cos d’un nen”. D’altra banda, durant la visita a una terapeuta especialitzada en identitat de gènere aprenem que la petita Sasha experimenta una “disfòria de gènere”: una discordança entre identitat i sexe físic. La diversitat terminològica que aflora en l’acurada aproximació del film a les vivències de la Sasha reflecteix les principals virtuts del treball de Lifshitz, que troba un lloable equilibri entre la mirada sensible i el retrat rigorós, entre la colpidora expressió de l’amor familiar (“és la meva filla i punt”, afirma el pare) i la crònica d’una àrdua batalla contra un sistema escolar encarcarat i transfòbic. Segueix llegint. Estrena als cinemes