La millor arquitectura catalana i espanyola és de proximitat

BarcelonaL’arquitectura va ser un dels sectors més castigats per la crisi que va esclatar el 2008, i ara els arquitectes tenen molt a dir a l’hora de fer front a problemàtiques com la crisi climàtica. Els arquitectes d’arreu de l’Estat hi responen amb bona arquitectura en fusta i un seguit de projectes l’escala dels quals és petita i mitjana però que brillen al capgirar els materials, com es pot veure a l’exposició dels vint guanyadors de la 15a Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme que obre aquest dimarts al pavelló Mies van der Rohe. Arran de la pandèmia del covid, en lloc de dos anys aquesta biennal n’abasta tres, així que totes les obres pertanyen al període 2018-2020.

Un terç dels edificis premiats són d’estudis catalans: el bloc de pisos de fusta de Bosch i Capdeferro a Girona, el de Peris+Toral a Cornellà de Llobregat i el de Roldán+Berengué dins una de les naus de l’anitga fàbrica Fabra i Coats. Tots tres són finalistes del premi FAD. També hi ha molta sensibilitat a l'hora d'intervenir en edificis històrics, com el celler Clos Pachem 1507, de l’estudi Harquitectes, a Gratallops. “És interessant constatar com s’està extenent l’ús de la fusta. Al nostre país, les promocions d’habitatge amb estructura de fusta són molt novedoses”, diu l’arquitecta Anna Bach, codirectora d’aquesta biennal juntament amb el seu marit i soci, Eugeni Bach, i el també arquitecte Óscar Miguel Ares.

Entre els guanyadors catalans també hi ha Can Sau. Escenografia d’urgència, la intervenció dels arquitectes Eduard Callí i Guillem Moliner i l’artista Quim Domene que ha dignificat una mitgera abandonada a Olot, i la recuperació de la Torre de Merola, de Carles Enrich. A Palma hi ha la premiada casa Can Jaime i n’Isabelle, de l’estudi TEd’A Arquitectes, format per Jaume Mayol i Irene Pérez. La biennal també reconeix les obres arquitectes catalans i espanyols a l'estranger, com és el cas de la Universitat Torcuato di Tella a Buenos Aires, de Josep Ferrando, que va guanyar el premi FAD de la categoria internacional en la passada edició dels guardons.

El jurat ha premiat la nova plaça de Mansilla Mayor, a Lleó, de l’estudi Ocamica Tudaca, que va guanyar el premi FAD d’arquitectura del 2020 en la categoria de ciutat i paisatge. “Després de seleccionar les obres per les seves qualitats intrínseques de solució del programa, de sostenibilitat, de vocació social i de relació amb el context, hem vist tant en els finalistes com en els premiats que hi ha un retorn al que és material, verdader, a la petita escala –diu Eugeni Bach–. També hi ha un retorn a la proximitat, a treballar amb el que tens a prop i amb les solucions constructives del lloc”. Mentre que a principis dels anys 2000 eren habituals els grans palaus de congressos i “els grans fastos”, com recorda Bach, ara la situació està a l’altre extrem i només criden l’atenció entre els guanyadors el contingut Museu d’Art Contemporani Helga de Alvear a Cáceres, de Tuñon Arquitectos, i l’auster i alhora potent camp de futbol de Lugar de Bandeira (Galícia), d’Abraham Castro Neira i Carlos Alberto Pita Abad. “Aquest canvi no és fruit d’una estratègia que tingui a veure amb l’eficiència energètica –explica Ares–, sinó amb el que és local, amb haver adoptat tipologies locals. En el món actual tot està accelerat, i totes aquestes obres transmeten assossec, temperança i reflecteixen una manera de fer molt artesanal”, explica Ares. Una altra de les obres més eloqüents d’aquesta arquitectura responsable és una oficina d’acer galvanitzat i fusta d’uns 80 metres quadrats en un pati d’illa a Còrdova, de María González i Juanjo López de la Cruz. 

Edificis arrelats al lloc

Per a Óscar Miguel Ares, aquests edificis evoquen una arquitectura que “dialoga” amb el lloc i la gent, com és el cas de la reforma i l’ampliació de l’edifici Darleta, del Campus d’Eskoriatza, a la Mondragon Unibertsitatea, d’Ibon Salaberria i Itziar Imaz, fruit d’un procés participatiu, mentre que dos treballs més consisteixen en la creació de camins: el banc do Piñeiro, de Carlos Seoane, i la Senda Barrios-Río en la Vega Baja de Toledo, d’Ignacio Álvarez Ahedo, Javier Bernalte Patón, Josefa Blanco de Paz, José Ramón González de la Cal i María Dolores Sánchez Moya.

A la biennal s’hi van presentar 581 obres, i les 20 guanyadores van sortir entre 70 treballs que van quedar finalistes. L’exposició consisteix en un conjunt de macroinstal·lacions fotogràfiques dels edificis a l’exterior del pavelló Mies van der Rohe, un seguit de vídeos que es poden veure a l’interior. Tot és obra del fotògraf Jordi Bernadó, amb l’objectiu de mostrar l’entorn urbà de les guanyadores en lloc de la típica imatge de revista. “Els vídeos lliguen l’experiència arquitectònica a les petites coses que ens envolten”, diu Anna Bach.

El lema d’aquesta edició de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme és Espanya buida. Espanya plena. Estratègies de conciliació, i també inclou una altra exposició al museu Patio Herreriano de Valladolid, ciutat d’on prové Ares, que s’inaugurarà divendres. “Hem volgut fer una radiografia de què està passant en l’àmbit de l’arquitectura i en el de l’urbanisme en el nostre país. Espanya és un país molt singular, i algunes de les singularitats tenen a veure amb la densitat del territori: dos milions i mig de persones, que equivalen al 5% de la població, viuen en el 53% del territori. En algunes zones d’Espanya la densitat de població és de vuit habitants per quilòmetre quadrat, fins i tot més baixa que la que pot arribar a haver-hi a Lapònia”, diu Ares. Com a contrast, hi ha 45 milions de persones en el 47% del territori, és a dir, el 95% de la població. La selecció dels guanyadors no té en compte com la densitat de població marca com es fans els habitatges, els edificis de serveis i les infraestructures, sinó que això serà l’eix central d’una sèrie de seminaris que se celebraran al CCCB del 13 al 15 de setembre i de la presentació dels guanyadors a la conselleria de Foment i Medi Ambient de Valladolid del 6 al 8 d’octubre. La Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme és una iniciativa del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i se celebra des de l’any 1991. Aquest any compta amb el patrocini de l’empresa valenciana del sector de la pedra natural per a l’arquitectura Compaq.