El millor any de la història de les subhastes

BarcelonaLes subhastes van viure el 2014 un any històric, i va ser-ho per diferents motius: els resultats de les vendes van assolir la xifra històrica de més de 13.600 milions d’euros, un 26% més que el 2013. El principal protagonista va ser la Xina, que es va imposar als Estats Units. Al gegant asiàtic es van vendre en subhasta obres per un valor de més de 5.000 milions d’euros, tot i que aquesta xifra suposa una davallada del 5% respecte al 2013. L’informe anual de la consultora Artprice recull aquestes xifres i encara més números astronòmics: les cases de subhastes van fer rècord de vendes milionàries, 1.679, quatre vegades més que l’any passat, i es van vendre 116 obres per preus de prop de 10 milions d’euros, un augment de més del 500% en deu anys.

“Els que treballem en el mercat de l’art des de fa molts anys trobem aquest nou món gairebé irreconeixible”, va escriure la corresponsal de mercat de l’art i redactora de The Art Newspaper Georgina Adams el juny de l’any passat a l’article “Quant temps més pot durar el boom del mercat de l’art?”: “Tot va canviar el 2004. El mercat de l’art modern i contemporani va començar a créixer amb força, sense a penes immutar-se després de la crisi global del 2008 i el 2009. I no ha deixat de créixer, electritzat per nous agents, des de les fires d’art gegantines fins als col·leccionistes multimilionaris i les economies emergents”.

El negoci de les grans cases de subhastes sembla que no té aturador i aquest any s’han tornat a registrar preus extraordinaris. Les dones d’Alger, versió O, de Pablo Picasso, es va convertir en l’obra més cara venuda en una subhasta a Christie’s de Nova York al maig, després de ser adjudicada per gairebé 161 milions d’euros, i encara s’han de celebrar les grans subhastes del novembre a Nova York. “El món de l’art i del luxe no necessàriament estan en crisi. El sector del luxe va créixer un 10% en temps de crisi”, diu l’experta de Christie’s Carmen Schjaer.

Repassem les claus de les grans subhastes del 2014.

Vendes de rècord

Christie’s i Sotheby’s celebren les vendes més exitoses

“Des que el mercat es va començar a recuperar el 2011, cada any ha crescut”, subratlla Schjaer. “El mercat passa per un moment molt sòlid i cada vegada assoleix xifres més altes”, subratlla l’experta de Sotheby’s Aurora Zubillaga. En aquest sentit, la subhasta d’art impressionista i modern de Sotheby’s es va celebrar al novembre a Nova York, amb uns resultats de 370,6 milions. Christie’s s’ha superat en el camp de l’art contemporani: també al novembre va fer rècord amb els 751,57 milions que va aconseguir a la subhasta d’art de postguerra i contemporani. Malgrat que el mercat d’alta gamma només representa un 0,4% del total, ha permès a les grans firmes fer front a la crisi. “Cada vegada hi ha menys obres al mercat d’artistes com Picasso i Bacon, i quan surten sempre hi ha col·leccionistes que tenen els mitjans per aconseguir-les”, afirma Schajer. “Són valors segurs”, diu Zubillaga.

La Xina, gegant artístic

El gegant asiàtic es torna a imposar als Estats Units a les subhastes

La Xina és una de les economies emergents que han entrat amb més força al mercat de l’art en els últims anys. L’any passat es va imposar al mercat amb un 37,2% de les vendes, i no és la primera vegada que se situa en la primera posició en el rànquing: també va fer-ho el 2011, amb una quota del 33%.

Totes les cares del gegant

Els col·leccionistes xinesos recuperen el seu patrimoni

El mercat de l’art xinès constitueix un panorama amb moltes cares i s’ha desenvolupat tant dins com fora de les fronteres del país. El boom de l’art contemporani xinès es remunta al 2005 i va estar organitzat per revaloritzacions d’artistes molt forçades i especulatives. Aquestes operacions es van produir dins una dinàmica d’intercanvi: els col·leccionistes xinesos compraven art a Nova York i Londres i, de tornada, els artistes xinesos desembarcaven al mercat occidental. Però el panorama del mercat de l’art xinès que s’ha imposat a nivell global és força diferent al d’aleshores: l’art contemporani és el que més ha patit, i el mercat de la pintura tradicional i la cal·ligrafia va representar el 2014 un 84,3% del mercat xinès. És la línia en què treballen els dos artistes xinesos inclosos dins la llista dels deu que van generar més volum de negoci. Una altra dada significativa del pes que han assolit els clàssics és que Zhang Daqian, situat en la 9a posició dels més cotitzats el 2014, va superar el 2011 Pablo Picasso en volum de negoci, i Qi Baishi el va seguir de molt a prop.

“Els col·leccionistes xinesos volen recuperar el seu patrimoni, però també hi ha un grup de col·leccionistes molt forts que s’estan consolidant i que compren art occidental. El comprador de Black fire I, de Barnett Newman, és xinès”, diu l’experta de Christie’s Carmen Schjaer. Pel que fa a Sotheby’s, l’experta de la casa Aurora Zubillaga fa una lectura similar d’aquest fenomen: “La majoria dels compradors que van participar en les subhastes del maig a Nova York són asiàtics”. En total, els col·leccionistes xinesos van comprar obres arreu del món per un valor de 1.000 milions d’euros.

Picasso, invencible

L’artista malagueny també atreu els col·leccionistes d’art actual

“Espanya no està dins les grans cites del mercat global de l’art, però continua procurant els artistes”, diu Carmen Schjaer de Picasso. L’artista malagueny va ser qui va inaugurar les subhastes milionàries el 2004, després que Noi amb pipa fos adjudicat per 77,5 milions. Però, com que les obres dels períodes considerats més genuïns de la seva obra -el blau i el rosa- són molt escasses, s’han posat en valor progressivament les seves etapes més tardanes, com és el cas de Les dones d’Alger, versió O. “És totalment lògic -subratlla Schajer-. Picasso és un artista que travessa tot el segle XX i ara també són els col·leccionistes d’art contemporani els que compren les seves obres”. Aquest mateix trencament de fronteres entre períodes es va produir en la subhasta en què es va vendre Les dones d’Alger, versió O : es titulava Mirant endavant cap al passat i incloïa obres modernes i contemporànies. “L’art bo és intemporal”, subratlla l’experta.

Els grans clàssics i els nous

Els artistes que assoleixen grans preus es renoven periòdicament

Mark Rothko va ser, el 2008, un dels primers artistes contemporanis que van fer rècord a les subhastes. Des d’aleshores altres han trencat els rècords i artistes com Andy Warhol, Francis Bacon i Alberto Giacometti han assolit preus extraordinaris i han batut els seus rècords.

Però com que el mercat fila molt prim a l’hora de valorar les obres i constantment cal que entrin obres excepcionals per alimentar la maquinària del mercat, també van fer rècord artistes menys mediàtics com els nord-americans Cy Twombly i Barnett Newman i aquesta tendència també s’ha estès a mestres encara en actiu com l’alemany Gerhard Richter i a artistes més joves. “Encara hi ha grans artistes contemporanis que no han assolit grans preus i, pel que fa als més joves, artistes com Christopher Wool i Peter Doig han canviat dràsticament en poc temps”, explica Zubillaga.

Empreses més globals

Les firmes es posen al dia per difondre’s i vendre ‘online’

L’entrada de les economies emergents al mercat global de l’art i el pes creixent del mercat online, que, a més, afavoreix l’entrada de nous col·leccionistes, ha obligat les cases de subhastes a ampliar el seu radi d’acció. “Hem invertit molt temps i molts diners perquè la nostra informació arribi arreu. Abans els col·leccionistes provenien de Nova York, Londres, París i Zuric, i ara arriben de tot arreu”. Les vendes online de Christie’s van créixer un 54% l’any passat i Sotheby’s s’ha associat a eBay per créixer en aquest sector, en què, a més d’art, també es poden trobar rellotges, joies i vins.

Cal més regulació?

Davos alerta que l’art pot servir per al blanqueig de capitals

Tot i l’esplendor del mercat, l’economista de la Universitat de Nova York i col·leccionista Nouriel Roubini va reclamar durant la seva intervenció al fòrum de Davos al gener que el mercat de l’art estigui més regulat per evitar el frau i la manipulació de preus. “Ens agradi o no, l’art es fa servir per evadir impostos. També per al blanqueig. Pots comprar una obra per mig milió, no ensenyar el passaport i enviar-la on vulguis. Molta gent fa servir l’art per blanquejar diners”, va declarar Roubini al Financial Times.