Mike Leigh: “Soc conscient que l’1-O i Peterloo estan connectats”

BarcelonaMike Leigh sempre ha tingut fama de director irascible i exigent, però en la seva recent visita a Barcelona per presentar La tragèdia de Peterloo, que avui arriba als cinemes, la premsa va descobrir que la seva exigència no es limitava als intèrprets. “Mike Li ”, va corregir bruscament al periodista que intentava fer-li una pregunta. “Es pronuncia li. Com Gong Li, Spike Lee o Jennifer Jason Leigh”. I per trencar el silenci gèlid que es va produir, va afegir amb un somriure murri: “Un cop ens vam trobar tots quatre a Canes i ens vam fer una foto de família”.

La precisió de Leigh s’entén millor veient com reconstrueix la terrible repressió de l’exèrcit anglès sobre els milers de ciutadans de Manchester que es van congregar el 1819 per exigir representació al Parlament i la instauració del sufragi universal. El film dedica la mitja hora final a les càrregues dels soldats, però abans retrata les dificultats d’una família obrera i, sobretot, els discursos emancipadors dels activistes radicals, un festival de retòrica i declamació en què el director es delecta. “Em fascina la capacitat oratòria dels radicals -diu-. Eren joves sense educació formal i, tanmateix, s’expressen meravellosament i fins i tot citen els clàssics. Tenien una gran set d’idees que va ser el combustible del moviment”.

Després de veure la gent de Manchester morir pel dret de vot, és inevitable preguntar-se què pensarien 200 anys després amb el resultat del Brexit. “Estarien horroritzats -afirma Leigh-. Primer de tot, veient que el 50% de la gent no va votar. I sobre la xenofòbia i la ignorància del resultat, crec que estarien tristos perquè, tot i la frustració de la gent, entendrien la importància de formar part de la UE”. Per al director, la “catàstrofe absoluta” del Brexit fa encara més rellevant la pel·lícula “en el sentit que parla de la democràcia i de donar la veu del poble”. Leigh assegura tenir “molt present” com ressonen a Catalunya els fets de Peterloo després de les càrregues de l’1-O. “Soc conscient que Peterloo està connectat amb l’1-O, però és que a la pel·lícula ressonen moltes coses que passen al món, perquè en aquest punt del segle XXI la democràcia està sent atacada en molts llocs, també al Regne Unit”.

Més enllà dels seus diàlegs amb el present, la pel·lícula reconstrueix uns fets que no es coneixen gaire al Regne Unit. “A l’escola no s’ensenyen -s’indigna Leigh-. Al meu país els nens saben que Enric VIII tenia sis dones i que a Carles I li van tallar el cap, però la història de la classe obrera no és una de les prioritats de la classe mitjana, així que no em sorprèn que no s’estudiï. Per sort, l’aniversari s’acosta i fa que es conegui més”. Una de les conseqüències dels fets de Peterloo va ser la creació del diari The Guardian. La pel·lícula no ho mostra, però Leigh reconeix la importància que tenia la premsa a l’època. “Hi havia molts diaris, alguns de molt radicals i d’altres de conservadors, i la majoria estaven escrits de manera extraordinària. El Times era un dels més conservadors, però va relatar la massacre de Peterloo amb tot detall. Això va ser clau”.