Els microcotxes, els petits herois de la postguerra

Barcelona“He tenido noticia de innumerables expedientes de iniciativa catalana y capital catalán para la instalación de industrias nuevas, resueltas con la fórmula de ‘autorizados para fuera de Cataluña’”, escrivia l’escriptor Dionisio Ridruejo el 1962. Franco havia guanyat la guerra i castigava les regions que havien lluitat a favor de la República. En temps de crisi, però, els tallers i fabricants de Barcelona van aguditzar l’enginy i van intentar produir petits vehicles de baix cost. Amb molts pocs mitjans van llançar els microcotxes.

Vida efímera

El Museu d’Història de Barcelona dedica una exposició, 'L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona', a aquests petits vehicles de vida efímera. Es podrà veure fins al 15 de març a la Fabra i Coats. L'exposició recorre la història d'aquests vehicles modestos, fabricats moltes vegades en petits tallers de la ciutat. Van néixer al voltant del 1950. La majoria van ser iniciativa d'emprenedors catalans que, fins i tot, van ambicionar exportar els seus vehicles fora d'Espanya. La irrupció del Seat 600, però, va frustrar els seus intents. Quan el juny del 1957 va aparèixer aquest petit utilitari, que amb pocs anys es convertiria en el primer cotxe de masses, molts d'aquests tallers van plegar.

A l'exposició es pot veure un David, un model 'triscooter' amb mecànica pròpia per al repartiment urbà; els cotxes Júnior, que fabricava un taller situat al carrer Mallorca; els Mymsa dels germans Aragall, les furgonetes Hispano... La que va tenir més èxit en aquesta aventura, però, va ser Autonacional SL. Darrere hi havia set empresaris, entre ells, l'alcalde de Sabadell, Josep Maria Marcet. Autonacional SL va crear els Biscuter, el microcotxe més venut a tot l'Estat. Entre tots els models se'n van fer unes 12.000 unitats.

"És la història d'un intent fallit, que no acaba prosperant", explica el comissari de l'exposició, Albert Cubeles. "No obstant això, és l'expressió d'un país que vol tirar endavant, sense grans discursos, sinó per la via de l'acció, construint", afegeix.

Tots els microcotxes exposats són de la col·lecció de Claudi Roca: "Sóc un ferroveller, el meu pare ja ho era, quan tenia 14 anys i veia com la gent portava aquests microcotxes per desballestar em feia molt mal al cor, quan vaig poder, als 18 o 19 anys, els vaig començar a salvar i els vaig anar reparant, pensava que ho faria més gent, però vaig ser l'únic", explica. "Fins ara no s'havia reconegut gaire la meva feina, per això aquesta exposició m'emociona molt, se'm posa la pell de gallina", afegeix.