Michèle Petit: “Llegir per tenir èxit a la vida em sembla un discurs horrible”

BarcelonaMichèle Petit (París, 1946) parla amb rigor i empenta de la lectura, una matèria que ha estudiat des del punt de vista de l’antropologia des del 1992, i a la qual ha dedicat llibres com El arte de la lectura en tiempos de crisis. Tot i que s’ha jubilat recentment de la Universitat de París1, continua viatjant per tot el món oferint conferències i xerrades. Ha visitat Barcelona per participar en les últimes jornades de Gretel, grup de recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma.

Sense relats no sobreviuríem?

Jo crec que no. Els éssers humans som animals poètics i narratius. Els relats, siguin en prosa o en vers, orals o escrits, ens permeten relacionar esdeveniments i ens ajuden a desplaçar-nos de la nostra vida. La lectura ens permet endreçar el caos vital, una de les angoixes més grans que tenim.

Per què va aproximar-se a la lectura acadèmicament?

Va ser una casualitat. Estudiava la diàspora xinesa recopilant històries de vida d’empresaris del país. Uns companys de la universitat van aconseguir un contracte per estudiar la lectura al món rural francès. Fins llavors, jo havia viscut entre llibres i no podia passar tres dies sense visitar una llibreria. En dos mesos vaig canviar els homes de negocis xinesos pels hàbits de lectura de la ruralia. L’únic punt en comú amb la feina que feia abans era que em passava la vida escoltant les històries que m’explicava la gent.

Li va agradar tant que va continuar explorant la lectura.

Vaig passar uns quants anys estudiant la lectura en barris pobres de la perifèria francesa. Cada vegada em trobava més gent que em parlava de forma espontània sobre com la lectura els havia ajudat a construir-se, i vaig decidir aprofundir-hi. Arran de diverses estades en països de l’Amèrica Llatina vaig començar a estudiar la lectura en contextos de crisi.

És el tema de la conferència que ha fet a Barcelona.

Aquí m’he centrat en els refugiats. Vaig estudiar moltes històries de fills d’immigrants fa quinze anys. Ara la situació és molt més dura: hi ha més atur i una xenofòbia creixent; cada cop estem més lluny d’una societat solidària. Més enllà de compartir llibres amb els fills dels refugiats, potser el que hauríem de fer és facilitar la transmissió cultural entre generacions.

Expliqui’m alguna de les històries que coneix sobre fills de refugiats.

Recordo l’exemple d’una professora que va treballar en una aula d’adolescents entre els quals hi havia fills de refugiats. Aquests nois i noies han perdut molt: la casa, el país, el paisatge, els familiars i els objectes que s’estimaven. La professora va pensar que els posaria a treballar amb una coreògrafa i una directora en escena per fer una relectura del mite d’Orfeu.

Orfeu, que es queda sense Eurídice i la va a buscar a l’infern.

La feina amb els alumnes va anar molt bé, perquè els va permetre simbolitzar i formalitzar de manera externa el que havien viscut. El mite d’Orfeu és dur: perd dues vegades Eurídice, quan ella mor i quan la va a buscar a l’Hades.

Com acaba, la seva història?

Els alumnes van fer una representació teatral d’una gran qualitat. El que més ens va impressionar va ser que els nois i noies havien viscut una transformació anímica però també física després de passar per tot aquell procés. Al principi hi havia enemistats i recels. Al final s’havien fet grans amics. En tots els països on han arribat refugiats hi ha docents, psicòlegs, bibliotecaris i artistes que fan una gran feina, però és molt desconeguda.

Com llegeixen els nens i adolescents d’ara?

És una pregunta complicada i molt àmplia. Hi ha transformacions perquè creix la lectura en suports electrònics, però encara no en podem saber del tot els efectes. Els nens continuen buscant als llibres el mateix que abans: secrets, misteris i respostes a les preguntes que els preocupen. No té res a veure amb l’èxit escolar.

Vostè ha dit que la lectura no ha d’estar lligada necessàriament al plaer.

Llegir per tenir èxit a la vida em sembla un discurs horrible. Va estar de moda fa un temps, aquesta idea. En reacció a això es va transmetre que calia llegir per plaer, però això excloïa molta gent que era incapaç de trobar plaer en la lectura. El que és important de la lectura és com t’ajuda a construir la pròpia identitat.