Michela Murgia: "Només espero morir quan Giorgia Meloni hagi deixat de ser primera ministra”

BarcelonaL'escriptora Michela Murgia (Sardenya, 1972) s'està morint d'un càncer. Catòlica, independentista sarda i d’esquerres, és una dona que ha trepitjat molt el carrer i ha lluitat moltíssim. Al seu últim llibre, Tre ciotole. Rituali per un anno di crisi (Mondadori) [Tres tasses. Rituals per a un any de crisi], relata tot el que està vivint amb la malaltia i com el càncer s'ha estès per tot arreu: “No se sobreviu a un carcinoma renal d'un quart grau”, explica amb una serenitat impactant en una entrevista al Corriere della Sera. L'escriptora assegura que no té por de morir, però sí que lamentaria fer-ho amb l'actual govern italià: "Només espero morir quan Giorgia Meloni hagi deixat de ser primera ministra”.

Murgia, que fa quatre anys va venir a Catalunya per participar en el Festival Mot d’Olot i parlar del llibre Instruccions per fer-se feixista (Empúries), ha viscut moltíssimes vides. Va ser executiva d’una empresa termoelèctrica fins que la van acomiadar per haver-se negat a ocultar un abocament tòxic al mar; ha fet de comercial, assessora fiscal, telefonista, portera de nit... Tot plegat li ha donat material per escriure. Va debutar amb L’acabadora (Proa), una novel·la situada a la Sardenya dels anys 50 en què les “acabadores” ajuden els malalts a morir, i va obtenir, entre altres premis, el Campiello. El 2019, Murgia, davant el retorn del feixisme, cridava a mobilitzar-se. Continua amb el mateix esperit de lluita.

Meloni respon a l'escriptora sarda

A l'entrevista al Corriere della Sera diu que no està enfadada ni considera injust morir tan jove: "Tinc cinquanta anys, però he viscut deu vides. He fet coses que la gran majoria de la gent no fa en tota la seva vida. Coses que ni tan sols sabia que volia. Tinc records preciosos". Lamentaria, però, morir sota el govern "feixista" de Giorgia Meloni. Quan el periodista li pregunta com vol ser recordada, l'escriptora respon: "Recorda'm com vulguis. Mai vaig pensar en mostrar-me diferent de com soc per agradar a algú. Crec que fins i tot els que m'odien han estat útils, per definir-me. Me'n vaig havent acumulat moltes vivències. Em considero molt afortunada. He conegut molta gent meravellosa. No és cert que el món sigui lleig; depèn de què fas tu amb el món. Quan tenia vint anys ens vam preguntar si moriríem demòcrates cristians. Tant se val si no em queda gaire temps: el que és important per a mi ara és no morir sota un govern feixista".

Meloni, a través d'Instagram, ha respost amb un cert cinisme: "He sabut que l'escriptora Michela Murgia pateix un mal terrible. Mai l'he coneguda ni he compartit les seves idees, però vull enviar-li una abraçada i dir-li que li donem suport. I espero de veritat que pugui veure el dia que deixi de governar, com ella espera, perquè la meva intenció és quedar-me i fer la meva feina durant molt de temps. Vinga, Michela!"

Quan l'ARA la va entrevistar, Murgia descrivia així la democràcia: "Democràcia és una paraula genèrica. No és igual com entenen la democràcia a Itàlia que com l’entenen a Alemanya, Espanya o Sardenya. A Itàlia és normal que un ministre porti un escriptor davant els tribunals –ha estat el cas d’Erri de Luca o Roberto Saviano–, però a Alemanya seria considerat un acte antidemocràtic. En teoria Itàlia és una democràcia, però té una mala relació amb la dissidència o la discrepància. Una democràcia que no sap gestionar la discrepància és incompleta". I afegia: "A Europa la percepció de la discrepància és diferent segons els països. Per a alguns és un valor, per a d’altres vol dir desordre públic, i la resposta és enviar la policia. La persecució política contra els líders catalans, per exemple, no seria possible a Alemanya".

A Instruccions per fer-se feixista, Murgia adjuntava un qüestionari perquè el lector reflexionés sobre si era o no feixista, i l'ARA el va publicar:

A l'entrevista del diari italià, el periodista discrepa amb l'escriptora sarda. Li diu que ell no considera que Meloni sigui feixista. I Murgia respon: "On és la frontera del feixisme? La violència? Pegar a algú? ¿Imposar que dues mares no poden tenir un fill i si el tenen aquest ha de ser inscrit com a fill de mare soltera no és violència? Creus que fa menys mal que rebre una pallissa?"

De fet, l'escriptora explica que la seva família és singular: "No estic sola. Tinc deu persones. La meva família queer. És un nucli familiar atípic, en el qual compten més les relacions que els rols. Paraules com company, fill, germà no són suficients per explicar-ho. Mai he cregut en la parella, sempre l'he considerat una relació insuficient. Vaig deixar un home després que em digués que somiava en envellir amb mi a Suïssa en una vil·la al costat del llac. Una perspectiva terrible". Murgia ha comprat una casa amb deu llits perquè poguessin estar tots junts. "Només em sap greu que em deneguessin la hipoteca perquè estava malalta", diu.