Michel Wieviorka: "La societat israeliana és cada vegada més racista i està cada vegada més malalta"

Barcelona¿Es pot criticar Israel sense ser titllat d'antisemita? ¿Els jueus són víctimes pures? Quina és la situació de l'antisemitisme avui dia? Quin és l'origen de l'hostilitat contra els jueus? Què és un semita? ¿La creació de l'estat d'Israel va ser la resposta a l'antisemitisme? ¿Va ser una resposta satisfactòria? A totes aquestes preguntes, i a moltes més, algunes força incòmodes, respon el sociòleg francès Michel Wieviorka (París, 1946) a El antisemitismo explicado a los jóvenes (Libros del Zorzal, amb traducció al castellà d'Agustina Blanco). Deixeble d'Alain Touraine, Wieviorka és actualment director d'estudis de l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials de París. Fundador i editor de la revista sociològica Le monde des débats, ha publicat nombrosos llibres sobre terrorisme i violència i racisme. I coneix per experiència pròpia l'Holocaust: va perdre part de la família als camps d'extermini. Ell és ateu.

A Wieviorka no l'incomoden les preguntes i les respon totes. No és fàcil en un context com l'actual, en què Israel està massacrant la població de Gaza. No dubta a l'hora de qualificar la política de Benjamin Netanyahu de "criminal". En el llibre i en la conversa, que té lloc a l'Institut Francès de Barcelona, el sociòleg insisteix en aclarir conceptes que sovint es malinterpreten. "L'origen de l'hostilitat contra els jueus no és racial sinó religiosa, i l'antijudaisme és un sentiment àmpliament difós en el món cristià en totes les èpoques –explica Wieviorka–. La idea de raça va néixer a Espanya quan els Reis Catòlics van expulsar els jueus a finals del segle XV. Es va inventar la categoria de puresa de sang". Quan van ser expulsats els jueus, els que es van quedar no van tenir cap més alternativa que convertir-se en cristians (conversos). Per accedir a certes professions o càrrecs, havien de provar que no tenien cap avantpassat jueu fins a la cinquena generació. A la resta del món, segons Wieviorka, la idea que els jueus eren una raça no es va desenvolupar fins al segle XIX. "L'antisemitisme és un invent europeu i és l'odi a un grup humà considerat com una raça, els jueus", afirma.

Antisemitisme i antisionisme són conceptes diferents. A finals del segle XIX, en plena època dels estats nació, Theodor Herzl va defensar que els jueus tinguessin el seu estat; això és sionisme. En aquella època alguns jueus es van oposar rotundament a l'existència d'un estat jueu perquè consideraven els jueus havien de viure allà on eren, a Alemanya, França... "Aquesta oposició al projecte sionista va donar origen a la paraula antisionista, que primer va ser una qüestió interna del món jueu. Avui també hi ha molts jueus que miren amb recel l'estat d'Israel", destaca el sociòleg francès. "El meu pare i els seus avis eren socialistes a Polònia i no estaven a favor de la creació de l'estat d'Israel, volien viure allà on vivien. Abans dels anys trenta, jo també podria haver estat en contra de la creació d'un estat per als jueus, però ara ja està creat i no puc acceptar la idea de destruir-lo", afirma.

Un país cada vegada menys democràtic

El moment de la creació de l'estat d'Israel és complex, però quan les Nacions Unides van decidir-ho, van votar també a favor d'un estat per als palestins. "És una història sense fi sobre qui té dret a existir. El problema és que Israel ha anat guanyant espai amb cada guerra. Jo no puc acceptar el que va passar el 7 d'octubre, va ser una barbaritat, però tampoc puc acceptar la situació que viu el poble palestí", assenyala Wieviorka. "Crec que la societat israeliana és cada vegada més racista i està més malalta. No és fidel al projecte inicial, que era un projecte més o menys democràtic. Avui, amb Netanyahu, el país és cada vegada més nacionalista i extremista. Actualment, no crec que sigui possible un sol estat democràtic amb els dos pobles; hi ha massa odi, han tingut lloc coses terribles", afegeix. Són moltes generacions enfrontades permanentment. "Israel és segurament l'únic país al món per al qual perdre una guerra pot voler dir deixar d'existir. La política de Netanyahu és criminal, però l'interessant és intentar analitzar com sortir d'aquesta situació de manera satisfactòria per a tothom. S'hauria de treballar en trobar les condicions d'una pau duradora, imaginar el camí per a la pau", explica. 

Una de les conseqüències de la massacre perpetrada per l'exèrcit d'Israel a Gaza és l'augment de l'antisemitisme. "El discurs antisemita està creixent a l'esquerra i, en canvi, està desapareixent del discurs de l'extrema dreta; això té a veure amb la geopolítica i, en part, amb el que està passant a Israel. L'antisemitisme va començar a augmentar ja fa uns quants anys, a principis del segle XXI", recorda Wieviorka, per a qui el fet que l'antisemitisme desaparegui dels discursos de l'extrema dreta institucional no vol dir que els seus votants no siguin antisemites. "Per a aquesta extrema dreta el problema no són els jueus, sinó la immigració que prové dels països àrabs. Poden donar suport a Israel perquè s'enfronta al món àrab. Es pot ser antisemita per raons religioses i donar suport a l'estat d'Israel", assegura el sociòleg. Sota la superfície les coses canvien. Pot ser els diputats i líders d'extrema dreta no verbalitzin l'antisemitisme, però sí que el verbalitzen alguns dels seus simpatitzants.

L'antisemitisme persisteix, però va canviant de forma. "Actualment, no es parla de jueus en clau de raça sinó que se'ls assenyala com a causants de molts mals. Els jueus són perfectes per a les teories de complot; la idea que els jueus organitzen el món per ser més poderosos és força present", destaca Wieviorka. És un antisemitisme diferent del d'abans de la Segona Guerra Mundial i de l'antijudaisme anterior. "És una barreja de coses molt complexes que inclouen l'existència de l'estat d'Israel, el record de la Segona Guerra Mundial... Potser hauríem d'inventar una nova paraula per definir l'odi d'avui als jueus", conclou.