CRÍTICA DE CINEMA
Cultura14/04/2016

Mi amor

** Direcció: Maïwenn Le Besco. Guió: Etienne Comar, M. Le Besco. 130 minuts. França (2015). Amb Vincent Cassel, Emmanuelle Bercot. Per a qui no es cansa de veure parelles que es tiren els plats pel cap

Eulàlia Iglesias
i Eulàlia Iglesias

La Tony és una dona de mitjana edat que es recupera d’una lesió d’esquí. La fractura física n’amaga una altra d’emocional i durant el període de repòs, recorda l’estira-i-arronsa que ha mantingut durant anys amb el seu marit, el Georgio. Mi amor ressegueix així una relació més destructiva que amorosa a la manera que el cineasta francès Maurice Pialat la retratava en la seva magnífica Nosotros no envejeceremos juntos. Maïwenn, una directora en bona part apadrinada pel Festival de Canes, podria haver aportat una perspectiva interessant al tema: una relació tòxica i addictiva contemplada des del punt de vista de la seva principal víctima, la dona. La Tony i el Georgio són d’aquelles parelles que creuen que s’estimen quan només es fan mal. Però allò que mou els personatges no és tant una atracció encegadora o un amor espinós com una enorme simplicitat mental. Així, Mi amor presenta dos personatges estereotipats que es mouen tota l’estona per llocs comuns i, malauradament, el to del film s’apropa més a la histèria que a la passió. |