Mèxic, ofegat pel terror de la guerra dels narcos

BarcelonaAndrés Martínez Olivos. Tretze anys. Estudiant. Un matí, mentre esmorza, uns homes encaputxats rebenten la porta de casa de la seva mare d'una puntada de peu i se l'enduen. La família recorre a la policia. Però la investigació queda en no res quan el responsable policial és detingut perquè forma part de Los Negros: assassins a sou del Chapo Guzmán, l'home més buscat del món després de la mort d'Ossama bin Laden i líder del càrtel de Sinaloa. Després truquen a altres portes. Però res. Estan sols. El pare no es rendeix. Ho ha intentat tot. És tan sols una de les moltes històries que Lolita Bosch (Barcelona, 1970) explica a Camps abans de tot això (Empúries).

L'escriptora, que viu des de fa més de deu anys a Mèxic, relata com en els últims sis anys ha crescut el narcotràfic i s'ha estès amb la complicitat dels polítics i les autoritats. "He volgut explicar com es crea una guerra a càmera lenta. El que ha passat a Mèxic podria passar en qualsevol lloc del món. He entrevistat tothom que s'ha deixat. És una història verídica", explica. Bosch posa en context el narcotràfic: des de principis del segle XX fins avui dia.

Les xifres que dóna Bosch són esfereïdores. Mèxic viu una guerra, una guerra entre el narcotràfic, no en contra del país. "Avui la ciutadania mexicana n'és la principal víctima", assegura Bosch. "De nosaltres en diuen « material desechable » i ens fan servir per espantar-se els uns als altres", afegeix. El narco a Mèxic ja no es limita als estupefaents. "Extorsiona, segresta, tortura, esclavitza, viola, desmembra, decapita i desfà en àcids el nostres cossos humans i espantats", explica Bosch al llibre.

Pederàstia i prostitució

El narco ha ampliat les seves xarxes de negocis: la venda d'immigrants que creuen Mèxic per arribar als Estats Units, el tràfic de dones per a la prostitució, el manteniment de les terribles xarxes de pederàstia, la venda d'armes, material robat, pirateria, roba d'imitació... "Calculem que en sis anys de guerra han mort 84.000 persones que vivien a Mèxic i 120.000 que travessaven el país per arribar als Estats Units, i que hi ha 300.000 desapareguts: mig milió de víctimes en total", explica Bosch.

A la Universitat de Juárez han fet un càlcul: per cada víctima hi ha 20 persones afectades. Per tant, hi ha 10 milions de persones directament afectades per la violència. "Veure que a casa teva passa això és brutal. La guerra dels narcos ha canviat radicalment Mèxic. El més trist és que darrere hi ha una estratègia política", relata. "Tant les autoritats com els poders financers hi estan implicats", afegeix.

L'exèrcit, al servei dels narcos

A Mèxic la crueltat glaça la sang. Plantar catorze caps de víctimes a la frontera és tan sols una de les escenificacions d'uns sicaris per a qui la vida no té cap valor. "Fins al 2001 els narcotraficants obeïen els clans familiars i tenien un codi d'honor, però des que el narcotràfic va comprar l'exèrcit d'elit de Chiapas, la violència s'ha desfermat", explica. "És el cos militar més perillós, més armat i més tecnificat del món", assegura Bosch.

Desfer tota la xarxa de corrupció que s'ha teixit al voltant dels càrtels sembla una tasca impossible: "La població està espantada, no sap on denunciar. Ser íntegre és un risc, no et pots acostar al poder. Quasi no hi ha cap família que no tingui ningú a prop amenaçat". Tot i així, Bosch assegura que hi ha esperança: "Hem de sortir d'això com sigui", conclou. Ella hi planta cara des de l'associació Nuestra Aparente Rendición.