Jesús Pérez, el germà bessó d'Ocaña: "La meva mare deia: «Què he fet per tenir un fill maricon i un altre comunista?»"

BarcelonaJosé Pérez Ocaña (1947-1983), conegut com a Ocaña al firmament de la Barcelona canalla de la Transició i els primers anys 80, ha passat a la història com un artista total. També com una figura transgressora i poderosa: veure'l baixar la Rambla vestit de dona de bracet de Nazario al documental que li va dedicar Ventura Pons té encara més valor avui, ara que l'extrema dreta i l'odi a la diferència fan sonar més fort els seus tambors.

Ocaña va ser un home arrelat a la seva localitat natal, Cantillana (Sevilla), i a Andalusia, el seu "país", com deia ell mateix a Ocaña retrat intermitent. En aquest documental ell mateix explica queestava "fascinat" pels cementiris, les tombes amb escultures d'àngels i les dones que ploraven als enterraments, perquè tenen una barreja de "poesia, tradició i superstició". En canvi, el frustrava que tot acabés dins un taüt, així que segur que disfrutaria sabent que l'estudien i el reivindiquen els intel·lectuals dels museus d'art contemporani i la gent de teatre addicta als gèneres mal anomenats menors com el cabaret i la revista. "Ell seguiria fent les seves coses, però tot això li agradava, li agradava que parlessin d'ell. Quan va fer la pel·lícula amb Ventura Pons s'ho va passar molt bé, però li va dir que si no sortien les seves pintures no feien la pel·lícula", recorda el seu germà bessó Jesús, coincidint que el muntatge Ocaña, Reina de las Ramblas,el monòleg musical de Marc Rosich amb Joan Vázquez i el guitarrista Marc Sambola, fa temporada al Teatre Condal aquesta setmana. "A l'obra de teatre m'emociono, per com Joan Vázquez representa el meu germà", explica Jesús Pérez Ocaña, conegut popularment com a Sevilla.

José i Jesús Pérez Ocaña eren bessons no idèntics, però quan el Jesús es treu la mascareta perquè li facin el retrat d'aquest article, és evident que s'assemblen. El Jesús també té una energia tan imparable com la del seu germà: va arribar per primera vegada a Barcelona a finals dels anys 60, en va marxar un any després per anar a fer el servei militar a Cadis, i va tornar el 1971. "Aleshores vivia en una comuna, quatre anys després vaig conèixer la meva dona, la Dorita, que no és meva sinó d'ella mateixa, i com que era del PSUC i el partit estava perseguit vam viure en sis pisos diferents al Carmel". Ocaña va arribar a Barcelona el mateix 1971, després que els dos germans fessin el servei militar junts i que se suïcidés a Cantillana un gran amor del José.

"La meva mare deia: «Què he fet per tenir un fill maricon i un altre comunista?», recorda. El seu germà, que abans de venir a Barcelona treballava a Cantillana com a pintor de parets, no es deixava acovardir davant els insults per ser homosexual: "Tenia detractors, però era un gran pintor de parets i tenia molta feina. Ell deia que si als pobles tots els mariques tinguessin una llumeta, els pobles estarien il·luminats. I quan ell va morir, tot el poble va anar al seu enterrament". A Ocaña el caràcter fort li venia de família: "El meu germà era com la mainadera que jo tenia, que era germana del meu pare: li van assassinar el nòvio el 1939 perquè era comunista i tenia prou ovaris per insultar els rics del poble. La meva mare no entenia el meu germà, tenia una altra mentalitat". Ocaña va trobar molt suport en la seva germana: "La meva germana era la nostra reina. Quan el meu germà era petit i anava al camp i s'enreien d'ell perquè era efeminat, la meva germana li donava ànims. Ell orinava dins els càntirs dels jornalers per castigar-los".

Els dos germans van viure junts poc temps en un pis del carrer Sant Pau: "Un mes i mig després, els trastos volaven. Ell ja no podia estar en aquell pis perquè tenia moltes ànsies de sortir i va ser quan va començar a conèixer gent a la plaça Reial". Els dos germans també tenien diferències de caràcter polític: "Ell era llibertari i jo comunista", diu el Jesús, però això no va impedir que s'adonessin de l'estima que tenien l'un per l'altre quan el Jesús va cuidar el seu germà, malalt d'hepatitis. "Jo treballava com a delegat de Telefónica, li comprava el menjar a la Boqueria i l'hi portava, i aleshores ens vam adonar que érem germans i que ens estimàvem".

Una mort prematura

Ocaña va morir prematurament després que una de les bengales que s'havia posat al vestit de sol que s'havia fet per a la festa major de Cantillana s'encengués i que el foc li provoqués cremades greus. Va estar hospitalitzat durant unes setmanes i les cremades s'anaven guarint, però les seqüeles d'una hepatitis mal curada que van ressorgir aleshores li van acabar provocant la mort. Després de morir, el Jesús es va fer càrrec de les seves obres, que van ser la llavor del Centro de Interpretación Ocaña a la mateixa Cantillana. També va trobar un nou propietari al llegendari pis "de vuit balcons" de l'artista a la plaça Reial, que va ser Lluís Llach. "Quan li van fer una exposició a la plaça Reial i van posar les seves obres al carrer, uns nois a qui deien quinquis eren els que vigilaven les obres perquè el meu germà els havia tret de la presó amb els diners que tenia", conclou el Jesús, a qui li agradaria que es poguessin veure a Barcelona les últimes pintures que Ocaña va fer a la seva localitat natal abans de morir. "Barcelona es mereix que aquesta obra s'exposi aquí", conclou.