La meva escena preferida de ‘Star Wars’

Barcelona“Star Wars: The line awakens ”, es pot llegir en un cartell plantat a l’inici de la cua que s’ha format davant del simbòlic Chinese Theater Imax des de diumenge passat, dotze dies abans de l’estrena de Star Wars: The force awakens ( El despertar de la força ). Al Hollywood Boulevard, els imitadors de Marilyn Monroe i Freddy Krueger havien de competir amb els personatges de la cua per atreure les fotos dels turistes badocs.

L’episodi VII de la saga galàctica de George Lucas està cridat a trencar tots els rècords, fins i tot èxits precedents com El hòbbit, estrenada també en la competitiva temporada nadalenca. Als Estats Units es parla d’un possible sold-out absolut el primer cap de setmana d’exhibició, quan es projectarà en més pantalles que mai, 4.000 cinemes, segons Variety. Fa un mes ja havien venut entrades per valor de 50 milions de dòlars; a l’Estat, la prevenda també està sent de rècord. Als cinemes Full de Cornellà ja han venut 10.500 entrades. Dijous a les 12.01 de la nit, tres mil persones seran les primeres de veure la pel·lícula, que es projectarà alhora en 28 sales.

Els amants de la saga estan frisosos per veure com continua la història. Set seguidors del gènere expliquen quins són els seus moments preferits de les sis pel·lícules anteriors. El dibuixant de còmic Albert Monteys ho fa amb una vinyeta.

Clica aquí si t'hi vols afegir i dir quina és la teva escena de 'Star Wars' preferida

Albert Monteys

Dibuixant

Nacho Cerdà

Director de cinema Phenomena

“«Fes-ho o no ho facis, però no ho intentis»: és la vida resumida en una frase”

“Ara en diuen Star Wars, però per a mi sempre ha sigut La guerra de les galàxies. La meva preferida va ser la seva seqüela L’imperi contraataca, i més concretament el moment en què el mestre Yoda instrueix el Luke en el domini de la Força. Després de diversos intents fallits per reflotar la nau enfonsada en aigües pantanoses, el Luke desisteix. El diminut Yoda pren llavors el control i aconsegueix el seu objectiu contra tot pronòstic. Per a mi és un moment màgic ple de segones lectures que es resumeixen molt bé en aquella frase que li etziba al Luke: «Fes-ho o no ho facis, però no ho intentis». La vida resumida en una frase”.

Àngel Sala

Director del festival de Sitges

“Els dos sols de Tatooine remeten al ‘western’ i a les arrels mitològiques”

“El meu moment favorit de la saga Star Wars és un de molt breu de la pel·lícula original del 1977, és a dir, l’ara anomenat Episodi IV: Una nova esperança. Té lloc quan, després d’una tensa conversa amb el seu oncle, el Luke surt a contemplar l’ocàs amb dos sols propis del sistema binari al qual pertany Tatooine, tot això il·lustrat amb un bellíssim tall de la banda sonora de John Williams. El conjunt ens remet a les arrels mitològiques de Star Wars,perquè l’heroi s’enfronta a un horitzó incert, marcat per la dualitat, potser una premonició de la seva futura elecció entre el Bé i el Mal. També és un moment que emparenta la saga amb el western d’una manera molt subtil, la crida de l’horitzó, la nova frontera. I li devia agradar molt a Lucas perquè l’ Episodi III: La venjança dels Sith acaba amb el mateix pla just a l’arribada del petit Luke a Tatooine; és la imatge que connecta les preqüeles amb la saga original”.

Toni Soler

Periodista

“Veníem de lustres d’extraterrestres de goma i paisatges siderals de cartró”

“Vaig anar a veure Star Wars el 1977 amb 12 anys. No sabia ben bé què em trobaria -afortunadament-. Va començar la pel·lícula i d’entrada va aparèixer la panxa metàl·lica d’aquell majestuós creuer imperial passant per damunt dels nostres clatells i envaint la pantalla. Veníem de lustres d’extraterrestres de goma i paisatges siderals de cartró. Quin impacte! Quina carta de presentació: era George Lucas dient «Aquest sóc jo i aquest és el món que us presento». Em vaig quedar clavat a la butaca com si la força de la gravetat s’hagués multiplicat per vint. És una de les sensacions més fresques, més vívides, que conservo de la meva infantesa”.

Albert Guinovart

Compositor

“En el món de les bandes sonores, representa un abans i un després”

“M’agrada molt la música de John Williams. Està molt ben lligada amb les imatges, és èpica, emocionant, preciosa. En el món de les bandes sonores, representa un abans i un després, perquè reivindica el llegat centreeuropeu d’Erich Wolfgang Korngold, el compositor austríac que recull l’herència wagneriana en la banda sonora de moltes pel·lícules del Hollywood clàssic, com Les aventures de Robin Hood (1938). Korngold feia les bandes sonores com si fossin òperes, però amb actors que parlaven en comptes de cantants. Als anys 70 la música de pel·lícules havia canviat, era el regnat de Henry Mancini, del pop i el jazz, i John Williams es troba que vol recuperar aquell estil europeu, aquella herència wagneriana. A més del luxe de tenir una orquestra supersimfònica. Això va obrir una segona etapa daurada del simfonisme en les bandes sonores”.

Marc Pastor

Escriptor

“Vull ser un jedi no només per les espases sinó pels poders”

“La meva escena preferida és l’arribada del Luke i l’Obi-Wan a Mos Eisley, el poble més infecte de Tatooine. Els stormtroopers, que no es distingeixen ni per la seva punteria ni per ser gaire espavilats, aturen el landspeeder i pregunten per C-3PO i R2-D2. «Aquests no són els droides que esteu buscant», diu l’Obi-Wan mentre fa un gest de gitana flamenca amb la mà. És quan veig en acció el jedi mind trick quan em flipo. Jo vull ser un jedi no només per les espases làser (que també) sinó per fer servir aquests poders. De fet, fa 30 anys que vaig repetint la frase de l’Obi-Wan i l’he inclosa en una de les meves novel·les”.

Kike Maíllo

Director de cinema

“Els líders del Bé i el Mal són pare i fill: meravellós!”

“No puc escollir una escena. N’esmentaré tres de la mateixa pel·lícula, l’ Imperi contraataca, la millor de la saga. En termes dramàtics l’escena més memorable és, segurament, el clímax final en què Darth Vader es revela com el pare de Luke Skywalker. Tots dos, líders del Mal i del Bé, són en realitat pare i fill. Meravellós! Una de les escenes que més em van impactar de petit va ser la de la batalla al planeta gelat de Hoth. És una de les primeres escenes de la pel·lícula, en què les forces imperials avancen amb obstinació cap a una base rebel. I ho fan a cavall dels meravellosos AT-AT, aquella mena d’elefants robòtics, quadrúpedes colossals totterreny, que són dels dissenys més memorables creats per a la saga. I aprofito per reivindicar aquí el meu diàleg favorit: el Han Solo ha sigut capturat i està a punt de ser congelat. La princesa Leia i ell es fan un petó. Ella sap que segurament serà l’última vegada que el veurà amb vida i decideix sincerar-se. «T’estimo», li diu. El Han Solo la mira seriós i respon: «Ho sé». Apoteosi de la fatxenderia, fita del cinema”.