“Els meus fills es pensen que el seu pare és astronauta”

Enviat Especial A / Sant SebastiàLa primera galleda d’aigua freda de l’entrevista de Ryan Gosling la deixa caure la traductora abans de l’arribada de l’actor: “És difícil treure-li res”, diu amb l’experiència que li atorguen les cinc hores que fa que és al costat del gran protagonista de First man, el biopic sobre Neil Armstrong que Gosling presenta aquests dies a Sant Sebastià. I tot i que acabada l’entrevista la traductora felicita els periodistes perquè li hem aconseguit treure “alguna espurna”, la sensació és que promocionar la seva feina provoca a l’actor una mandra tan infinita que ni tan sols s’esforça a dissimular.

De fet, potser és una de les qualitats que comparteix amb Armstrong, un home que es va veure arrossegat a l’ull de l’huracà mediàtic per excel·lir en la seva feina i, a contracor, es va convertir en una mena d’estrella de Hollywood. Però Gosling no vol sentir a parlar de comparacions amb Armstrong: “Armstrong era excepcional des de molt jove -afirma-. Va aprendre a volar abans de conduir, va servir el seu país a la Guerra de Corea i es va convertir en una figura històrica. First man intenta revelar l’home que hi havia al darrere del mite, però és que l’home era extraordinari, amb un gran coratge i molt humil. A més, la meva feina no és trobar correlacions entre la gent que interpreto i jo. I ja és prou difícil representar unes qualitats que admiro tant de la millor manera possible”.

La connexió Chazelle

First man és la segona pel·lícula consecutiva que Gosling filma amb Damien Chazelle, el director de La La Land, una circumstància a la qual l’actor treu importància i associa a la proximitat amb què van sorgir els dos projectes. “Quan vaig conèixer el Damien va ser per First man, però vam acabar parlant més de Gene Kelly que de Neil Armstrong. Després vam fer junts La La Land, però sense abandonar mai la idea de rodar First man. I quan va acabar la promoció de La La Land, el guió ja estava escrit”. Sigui com sigui, Gosling i Chazelle semblen haver desenvolupat una connexió creativa especial. “M’encanta treballar amb ell, és un cineasta molt ambiciós i amb un talent a l’altura de la seva ambició -assegura Gosling-. Però alhora és algú molt obert a la col·laboració amb la resta l’equip”.

El Neil Armstrong de First man és un figura melancòlica, un home tocat per la mort de la seva filla Karen, víctima d’un tumor cerebral. Gosling l’interpreta des d’un registre no gaire allunyat de l’hermetisme emocional que exhibeix en els thrillers de Nicolas Winding Refn, comportant-se com algú incapaç d’enfrontar-se a la intimitat i a qui la seva dona ha d’obligar a seure amb els fills abans de la missió a la lluna per explicar-los que potser no tornarà. “No és una escena que passés així exactament, però encaixa en la dinàmica familiar que tenien el Neil i la Janet. O això ens van dir almenys els seus fills, que van participar en el projecte des del principi i fins i tot van ser en les lectures del guió”.

Gosling fins i tot es va reunir amb Janet Armstrong, que va morir fa poc, i confessa que la vida familiar del matrimoni és el que el va apassionar de la història. “Al principi el que més interessava el Damien era la part de la missió, com era de perillosa. Volia que l’espectador experimentés la sensació de perill intensa que vivien els astronautes. Però a mi el que més em va interessar va ser la part domèstica, la dualitat d’estar explorant els misteris de l’Univers i llavors tornar a casa, tallar la gespa, treure les escombraries i ser part d’una família”.

Una mare heroica

Les paraules de Gosling són fàcils de creure: l’únic moment de l’entrevista en què l’actor abandona la seva atonia emocional i surt del coma autoinduït és, precisament, quan li pregunten pels seus herois. “Em posaré una mica sentimental, però la meva heroïna és la meva mare. Prefereixo retre-li homenatge a ella abans que a ningú -diu-. Va ser una mare soltera i no va ser fàcil per ella. Ara que soc pare m’adono de com de difícil devia ser. No vull ser un heroi per als meus fills, només seguir el model de la meva mare”. I remata amb un somriure: “A més, ara mateix es pensen que el seu pare és un astronauta”.

La llum torna a marxar dels ulls de Gosling quan apareix la polèmica absurda que va suscitar entre la premsa nord-americana que First man no representi el moment en què Armstrong i Buzz Aldrich planten la bandera nord-americana a la superfície lunar, una decisió que s’ha interpretat en clau antipatriòtica, quan és perfectament coherent amb una pel·lícula que posa el focus en l’experiència humana i no en els fets històrics. “Jo crec que és una pel·lícula molt patriota -diu l’actor-. De fet, la bandera americana apareix en la pel·lícula. La majoria de comentaris sobre aquest tema són de gent que no ha vist la pel·lícula, així que espero amb ganes que arribi l’estrena perquè així la gent veurà el que volíem fer”.

Dos segons és el temps que Gosling triga a aixecar-se de la cadira, balbotejar un comiat i fugir de l’habitació de l’hotel. Li agradi o no comparar-se amb Armstrong, és inevitable veure en la seva actitud professional i robòtica un reflex de la d’Armstrong, de qui la premsa mai va aconseguir un bon titular. I també, per què negar-ho, una certa tendència (més acusada en l’actor) a estar a la lluna.

Claire Foy, de reina Elisabet a dona a l’ombra

Amb el seu Emmy per The Crown acabat de guanyar, Claire Foy també ha visitat Sant Sebastià per acompanyar la presentació de First man, on interpreta la dona de Neil Armstrong, la Janet, una figura relativament popular en el seu moment (durant la missió a la lluna tenia 100 periodistes a la porta de casa), però ja oblidada per la història. “He seguit el mateix mètode que amb altres personatge reals que he fet: parlar amb els amics i la família -explica l’actriu-. Per sort, els fills estaven encantats de col·laborar”. Per crear el vincle entre els actors, Chazelle va organitzar uns assajos filmats de dues setmanes abans de rodar la pel·lícula. “Estava molt nerviosa pel meu accent britànic i perquè no coneixia ni el Ryan ni els nens. Però va anar molt bé, va ser com si el Ryan i jo ens coneguéssim fent de Neil i Janet. I alguns moments dels assajos han acabat a la pel·lícula”.

Després d’interpretar la reina Elisabet II a The Crown, l’actriu se’n va a l’altre extrem per encarnar una dona subordinada a la carrera del marit. “Era el que s’esperava de les dones en aquella època, que es quedessin a casa -diu-. Però la Janet va trencar molts esquemes, tenia una vida al marge del Neil. Va aprendre a volar i va anar a la universitat. No es quedava a casa fent galetes”. A diferència de Gosling i Chazelle, Foy no va conèixer la Janet Armstrong real. “Personalment em sap greu, però crec que va ser el millor per interpretar-la. Tothom qui la coneixia l’adorava, era una persona impressionant i segurament jo l’hauria idealitzat en lloc de simplement interpretar la persona”.