El mètode que ha de salvar el Santa Mònica

BarcelonaAl llarg de la seva història l'Arts Santa Mònica ha tingut funcions molt diferents com a museu d’art contemporani, centre de producció, punt de trobada entre les arts i la ciència i com a radar del talent creatiu del país, encara que de vegades de manera poc clara. També es va proposar que fos la seu del Museu d’Arquitectura de Catalunya i poc després que fos un aparador dels grans creadors del país, des de Ferran Adrià fins a la Fura dels Baus. Així que el nou director, Enric Puig Punyet, assumeix un repte feixuc. Segons els primers detalls del projecte que va esbossar ahir, sembla que Puig Punyet (Mataró, 1980) portarà al Santa Mònica l’esperit experimental de L’Escocesa, la fàbrica de creació municipal que ha dirigit els últims quatre anys, més enllà de les exposicions i activitats pensades per atraure-hi el públic. “Aquest reinici del centre és radicalment diferent com a metodologia”, assegura.

Precisament aquesta nova metodologia de treball serà més horitzontal, participativa i coral. Enric Puig Punyet reivindica la cultura com un “valor útil” per obrir “nous interrogants, significats i imaginaris” en uns temps complexos com els d’ara, i l’art com un “instrument” per desenvolupar i que s’ha de democratitzar. “Farem servir l’eslògan que tothom és artista o que tothom s’ha convertit en un agent capaç de desenvolupar i presentar certes narracions a través de l’art”. La temporada vinent, que arrencarà el 24 de setembre, hi haurà tres exposicions sobre una temàtica concreta que duraran quatre mesos cadascuna. A la primera, dedicada a qüestionar el llenguatge de les exposicions i, per extensió, què és un museu i un centre d’art, inclourà una desena d’artistes, entre els quals hi ha Roger Bernat, Joana Moll, Mariona Moncunill, Roc Parés, Mario Santamaría i Antoni Muntadas, que faran obres de nova producció. L’altre tret distintiu de la línia és que una vintena d’artistes seran seleccionats a través d’una convocatòria pública perquè pensin durant un any “mecanismes d’investigació artística i experimentació” sobre aquestes obres, diu el director. Aquests vint artistes estaran organitzats en nou línies de treball com la mediació, la digitalització, l’edició, l’educació i l’arquitectura, i seran com “traductors” de tot el que passi al centre per interpel·lar el públic. “Treballarem amb tot el centre, abandonarem aquesta idea del Santa Mònica com un lloc per a exposicions de tesi en plantes independents”, explica Puig Punyet. 

El jurat que seleccionarà els vint artistes estarà format pel mateix Puig i els altres dos integrants de la taula de programació, el director teatral Ferran Utzet i la coordinadora de recerca d’Hangar Marta Gracia. L’objectiu de Puig Punyet és que el Santa Mònica treballi amb una “lògica de xarxa”, tot i que deixa per a més endavant les col·laboracions amb altres centres del país. El centre es troba en el procés de passar de dependre de la conselleria de Cultura a la de l’Institut Català de les Empreses Culturals i el seu pressupost serà d’1,2 milions d’euros, el mateix que els últims anys.