Mestres Quadreny, la disconformitat amb la letargia

BarcelonaJoan Brossa, Anna Ricci i Joan Miró deuen fer festa grossa: se'ls ha unit en aquesta festa macabra que és la mort Josep Maria Mestres Quadreny.

La curiositat va planar sobre la personalitat humana i artística del compositor mort aquest dilluns. I va demostrar que pensament, llenguatge, música i matemàtica van de bracet. Ho va plasmar en una obra sòlida, coherent i prolífica, sistematitzada i explicada en un assaig indispensable: Pensar i fer música (Proa, 2000).

En Mestres Quadreny, amb la seva pipa entre els dits (més que entre els llavis), mostrava orgullós la biblioteca a qui anés a casa seva, al capdamunt del barri de Sarrià. La seva veu pausada, greu, pròpia d'un asceta, contrastava amb una obra de risc, molt present en uns anys de letargia cultural en un país que avui sembla viure encara sota la pandèmia d'una nova letargia: la dels qui s'acomoden a les coses de sempre, acomodatici i previsible. Mestres Quadreny ho va rebentar en connivència amb alguns dels artistes que, com els esmentats al principi d'aquest article, no es van conformar amb aquesta letargia.