'Messi10': vuit sobre deu
La trobada del Cirque du Soleil amb el món del futbol és un gran entreteniment
'Messi10'
Parc del Fòrum. 10 d'octubre
I Messi va aparèixer. Amb el públic dret i aplaudint, el segurament millor jugador del món va trepitjar el centre del camp imaginat pel Cirque du Soleil tot aplaudint els artistes mentre aquests l’aplaudien a ell i els espectadors frisaven per gravar les imatges. Un final únic per a l’estrena mundial de la famosa companyia de circ a Barcelona.
La trobada del món del circ i del futbol sota la idolatria per Messi sobre una pista no és gens estranya donat que la companyia canadenca és una màquina de fer diners (27 espectacles en aquest moment exhibint-se a tot el món) i el futbol mou 500.000 milions de dòlars a l’any, segons l’empresa Deloitte. Messi era, doncs, el reclam més adequat per beneir aquesta unió.
Els del Soleil, a més de conèixer bé el negoci del show business, tenen un model de producció impecable i brillant que garanteix sempre l’espectacularitat i que, ves per on, connecta amb els valors que Messi10 vol exhibir. ¿O és que la constància, la disciplina i l’esforç no són les exigències constants dels artistes de circ? Uns valors orientats, a més, a la precisió de la qual depèn sempre el futur. Els artistes de circ no poden fallar davant la porteria perquè, entre altres coses, s’hi juguen el físic. Com és habitual, doncs, aquesta precisió que li manca molt sovint al futbol és un dels valors d’un espectacle curull d’energia amb un dispositiu escènic que vol reproduir (i està aconseguit) l’ambient dels recintes esportius (més de bàsquet que de futbol) i un seguit de números embolicats amb petites accions o elements d’attrezzo que remeten a les coses del futbol, des de l’àrbitre (un pallasso eficaç però amb poca gràcia), a l’espontani, un lesionat....
Però, més enllà de les jugades de Messi i altres vídeos menys realistes que es projecten en les dues enormes pantalles d’una impagable funcionalitat, els tòtems d’una funció amb molt joc aeri i amb una posada en escena força discotequera (pels llums i la banda sonora amb excés de decibels) són les magnifiques coreografies i alguns dels exercicis com el del lleó xinès, les posicions impossibles del contorsionista que gira el cap com la nena de L’exorcista i provoca un esglai en tot el públic, l’equilibri de la funambulista o els vols de la troupe d’acròbates. Gran entreteniment.