Més d'una dècada formant talents
L'Escola Superior de Música de Catalunya està apujant el nivell dels músics del país
BARCELONAEduard Resina camina pels passadissos de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). És el cap del departament de teoria, composició i direcció. Obre portes i explica amb deteniment què es cou a cada aula. "En aquestes més petites hi ha un alumne amb el seu professor", diu. En les més grans ressonen conjunts de cambra. Més amunt és el territori de les percussions i de les formacions corals, que ocupen espais amb els sostres molt alts. En total, hi ha 600 alumnes de titulació superior i 150 de màsters. Resina torna al passadís. En un racó, al costat d'una escala, hi ha un jove músic barallant-se amb sis cordes i una partitura. "Bé, els guitarristes te'ls trobes a qualsevol lloc".
Des del novembre del 2001, les aules i els passadissos de l'Esmuc han sentit la veu de Sílvia Pérez Cruz, el clavicèmbal de Dani Espasa, el piano de Marco Mezquida, la tenora de Ferran Miás i el frec de la batuta de Marta Carretón. Cal imaginar-los atenent o qüestionant les explicacions de professors com ara Albert Guinovart, Bernat Vivancos, Manel Camp, David Albet i Josep Borràs, director de l'Esmuc i abans cap del departament de música antiga.
És difícil preveure quina música se sentirà cada cop que Resina obre una porta. Pot ser jazz, flamenc, clàssica, tradicional, antiga, contemporània, experimental... No hi ha res que faci pensar en un sistema jerarquitzat, justament perquè l'Esmuc ja va néixer amb el propòsit de superar les jerarquies. Tanta importància hi té la música clàssica com el jazz o el flamenc.
El 2012 és un any important per a l'Esmuc, l'únic centre públic d'educació musical superior del país. "Tenim dos reptes -explica Borràs-. Un és acadèmic: consolidar el pla de Bolonya i posar en marxar nous màsters. L'altre és estratègic: reforçar les línies de col·laboració amb L'Auditori", que al cap i a la fi és el veí de l'Esmuc i ha de liderar la futura Ciutat de la Música.
La nova escola d'estiu
Xavier Fina, cap del departament de producció i gestió, explica que a l'Esmuc també se li ha demanat "que generi ingressos", però lluny d'alarmar-se considera que "la conjuntura" ajuda a tirar endavant iniciatives que alhora poden contribuir a obrir el centre més enllà del món acadèmic. En aquest sentit, enguany s'organitzarà la primera escola d'estiu de l'Esmuc: 25 cursos de 20 a 30 hores dedicats tant a aspectes molt especialitzats com a qüestions més divulgatives, i oberts a músics professionals i amateurs.
"Volem obrir-nos més a la societat", diu Borràs. Una manera de fer-ho és "activar nous mecanismes", com ara una oficina en què participin exalumnes i que "articuli projectes" que facin més visible l'escola. Borràs reconeix que se'ls gira feina, però l'Esmuc té un avantatge: fer-la més visible significa mostrar els talents que s'estan formant darrere les gruixudes portes de fusta, i alhora implicar els titulats que estan desenvolupant les carreres professionals arreu del món. També té un altre actiu: el vincle amb institucions com l'OBC, el Museu de la Música, les Joventuts Musicals de Calatalunya i la Fundació Victòria dels Àngels, entre d'altres.
Albert Guinovart, professor del departament de composició, considera que l'escola no té "prou suport d'una societat que encara no la coneix gaire". És una qüestió de projecció pública, d'explicar, per exemple, qui són els alumnes que s'han titulat i quina és la seva aportació a la música del país. "Per a mi com a professor -diu Guinovart-, m'és molt grat veure com aprenen els alumnes. Quan surten i demostren la seva vàlua, donen sentit a l'escola, que està apujant el nivell dels músics a Catalunya d'una manera impressionant".
Educació transversal
Resina entra al despatx de Josep Margarit, el cap d'estudis. Parlen de models pedagògics i insisteixen que la principal característica de l'Esmuc no és la diversitat de disciplines que s'hi ensenyen, sinó la transversalitat i el concepte d'ensenyament integrat. Són dos eixos essencials des de l'origen de l'escola, a finals dels anys 90, quan el departament d'Ensenyament de la Generalitat es va fer ressò de la necessitat de crear un centre d'educació musical superior que respongués a la nova realitat social i cultural. "Som un centre nou i no tenim el pes de línies pedagògiques tradicionals", diu Borràs. Aquest és, segons el director de l'Esmuc, un dels factors que contribueixen a la implicació dels professors.
La transversalitat pedagògica, de fet, és un reflex del que es troben els alumnes quan surten de l'escola. "Als anys 80 -recorda Borràs-, jo estava a l'orquestra del Teatre Lliure, on hi havia gent del jazz, com Lluís Vidal, i músics de corda que venien de la clàssica". Avui encara és més freqüent. Las Migas, que van sortir de l'Esmuc, "fan un flamenc en què la fusió i els arranjaments tenen molta força", diu Borràs, que també destaca la facilitat que tenen els estudiants de clàssica per endinsar-se en la música antiga o en la tradicional. I qui diu els estudiants diu els professors, com ara Pep Moliner, adscrit al departament de música tradicional i membre de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, la formació que acaba de publicar un disc amb el cantautor Roger Mas.
Quan Borràs parla de la necessitat d'obrir l'escola a la societat, assumeix el compromís de participar en la renovació del públic de la música clàssica, un assumpte que també preocupa a Europa. "Altres centres com el Barbican de Londres i la Ciutat de la Música de París també s'han plantejat donar-se a conèixer per reactivar un públic que cada vegada té més edat", explica Borràs.
Concurs de cançons amb l'ARA
Eduard Resina obre una altra porta, la d'un estudi de gravació. Aquí serà on els alumnes de l'escola enregistraran les peces que participaran en un concurs de cançons "de qualsevol dels estils que es treballen a l'Esmuc". Els finalistes, que hauran de lliurar les gravacions abans del 27 d'abril, es donaran a conèixer a l'ARA. Després seran els lectors del diari els que votaran la cançó que més els agradi.
Músics al servei d'un projecte docent
- Manel Camp
Pianista d'àmplia i premiada trajectòria, Manel Camp dirigeix el departament de jazz i música moderna de l'Esmuc. Entre el seu equip docent hi ha pesos pesants del jazz com Lluís Vidal, Gorka Benítez, Agustí Fernández, Ignasi Terraza i David Xirgu. Actualment, Camp està presentant en concert el disc Populina , fet amb Llibert Fortuny. L'any passat va gravar Blaus de l'ànima ,amb Maria del Mar Bonet.
- Juan Manuel Cañizares
El guitarrista de Sabadell és, des del 2003, mestre de guitarra flamenca dins del departament de música tradicional. Juan Manuel Cañizares ha acompanyat cantaores de primer nivell com Enrique Morente i Camarón, i també ha actuat amb orquestres com la Filharmònica de Berlín. Com a solista, acaba de publicar un nou disc, Goyescas. Granados por Cañizares, en què interpreta la suite d'Enrique Granados.
- Albert Guinovart
Una part de l'Oscar a la millor banda sonora per The artist correspon als arranjaments d'Albert Guinovart. És un més dels molts reconeixements que ha rebut aquest pianista i compositor que forma part del professorat del departament de composició.
- Quartet Casals
Vera Martínez, Abel Tomàs, Jonathan Brown i Arnau Tomàs estan adscrits al departament de clàssica i contemporània. Aquest estiu, a Vilabertran, interpretaran la integral de quartets de corda de Schubert.
Músics que han estudiat a l'Esmuc
- Sílvia Pérez Cruz
Pérez Cruz té un talent gairebé sobrenatural i una formació molt completa, tant en flamenc com en jazz. A l'Esmuc va estudiar cant de jazz i saxo. Amb Juan Manuel Cañizares, combo flamenc. I amb José Miguel Cerro el Chiqui , cante . Va formar part de Las Migas, fins que l'any passat va decidir donar prioritat a altres projectes. El 13 d'abril presentarà el disc 11 de novembre al Gran Teatre del Liceu.
- Dani Espasa
El potent departament de música antiga de l'Esmuc ha contribuït a la formació de músics com Dani Espasa, alumne de Jordi Savall i Pedro Memelsdorff, i director de l'orquestra de música barroca Vespres d'Arnadí. Des del 2003 és col·laborador de l'OBC. Pel departament de música antiga també han passat com a alumnes Quim Guerra, Xavier Sabata i Lluís Coll.
- Marco Mezquida
L'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna va nomenar aquest pianista menorquí músic del 2011. Mezquida és un dels molts talents jazzístics que han passat per l'Esmuc, com el saxofonista Marcel·lí Bayer i el pianista Roger Mas.
- Diego Martín Etxebarria
Aquest director basc va ser alumne de Salvador Brotons a l'Esmuc. Actualment és director titular de l'Akademisches Orchester de Freiburg, a Alemanya. També va dirigir, i fundar, l'Art Ensemble Barcelona.