Més enllà del cas Obregón: 10 llibres, sèries i pel·lícules sobre maternitats esquinçades

BarcelonaJa ho deia Tolstoi a l'inici d'Anna Karènina: les famílies infelices ho són cadascuna a la seva manera. Les relacions maternofilials travessen totes les persones del món i han generat moltes ficcions i autoficcions. Un dels subgèneres més apassionants és el de les maternitats malaltisses: relacions tòxiques, mares incapaces i mares esquinçades pel dol. Aquests dies en què el debat públic gira sobre els límits ètics de la maternitat i la relació amb la salut mental, triem deu títols que excaven les profunditats de l'ésser humà. La cultura no cura, però ajuda.

Llibres

Hamnet (L'Altra / Libros del Asteroide) s'endinsa en la relació d'una misteriosa druida que té visions, l'Agnes, amb el fill d'un guanter amb aspiracions intel·lectuals, que esdevindria William Shakespeare. L'autora descriu la vida al poblet de Stratford-upon-Avon al segle XVI, com aquesta parella es converteixen en pares d'uns bessons, i ens condueix magistralment a la màxima por d'una mare: perdre el fill a les seves mans sense poder-hi fer res.

Al primer llibre del díptic de Linda Boström Knausgård, Benvinguts a Amèrica (Les Hores), hi explicava la culpa d'una nena que emmudia a causa de la mort d'un pare a qui havia maleït. Amb 26 anys, Linda Boström va ser diagnosticada d'un trastorn bipolar (com el pare) i la van sotmetre a electroxocs. A Filla d'octubre explica com compaginava aquesta vida al psiquiàtric amb la maternitat de quatre fills i l'esfondrament del seu matrimoni.

Ada Castells també ha publicat recentment un díptic inclement sobre la maternitat. A Mare reviu (i perdona) la mala relació que va tenir amb una mare freda i aspra, de qui mai va rebre l'amor que desitjava. A Solastàlgia (L'Altra), en canvi, la mare és la narradora que està al límit, també mental, a causa d'una filla adolescent que no reconeix i d'un context sociolaboral que no li dona treva.

Com gestionem el dol dins la família? Aquesta és la pregunta que es va fer l'escriptora moldava Tatiana Tibuleac a L'estiu que la mare va tenir els ulls verds (Amsterdam) i que planteja en aquest llibre sobre la reconciliació d'una mare terminal amb un fill que pateix una malaltia mental. El protagonista de la novel·la és el germà d'una nena morta, una mort que la mare va ser incapaç de superar per relacionar-se amb normalitat amb el seu altre fill.

Sèries

Antiga glòria local del bàsquet, Mare Sheehan (una magnífica Kate Winslet) és ara la policia del poble, una detectiva que investiga el crim sense resoldre d'una adolescent i ha de tenir cura dels petits problemes de la comunitat mentre la seva vida familiar s'ensorra a conseqüència del trauma sense superar del suïcidi del seu fill.

El mestre del suspens M. Night Shyamalan apadrina una sèrie angoixant sobre una dona, que després de perdre la seva criatura comença a tenir cura d'un ninot com si fos el seu fill. El marit i la mainadera li segueixen el joc, però l'aparició d'un bebè real en el lloc del simulacre desencadena el misteri d'aquest drama absorbent.

Cinema

Un matrimoni es trasllada a Venècia per intentar superar la pèrdua de la seva filla, ofegada en un accident. Obra mestra del terror psicològic, brilla tant per la seva gestió del suspens i el misteri com per la cruesa amb què retrata la intimitat i sexualitat dels protagonistes, Donald Sutherland i Julie Christie. És el referent d'altres malsons de terror sobre el dol com Antichrist i Hereditary.

La incandescent interpretació de Vanessa Kirby –nominada a l'Oscar– és el centre d'un drama que arrenca amb un part filmat gairebé en temps real que acaba en tragèdia. El viatge íntim posterior d'un jove matrimoni (Kirby i Shia LaBeouf) articula una pel·lícula que visibilitza sense por el tabú del dol perinatal.

Per recordar que la mort de la seva filla continua impune, la Mildred (Frances McDormand) lloga tres tanques publicitàries als afores del poble per posar contra les cordes el xèrif local. El dol d'una mare té moltes formes d'expressar-se, i una d'elles és la ràbia i la recerca de justícia per a l'assassí de la seva filla.

Les mares són una de les constants de l'univers d'Almodóvar. Si a Todo sobre mi madre Cecilia Roth plorava la mort del seu fill adolescent, a Madres paralelas Penélope Cruz descobreix que la seva filla va ser intercanviada per una altra a la maternitat i que va morir al cap de pocs mesos. Això la lliga per sempre amb la mare biològica de la seva filla.