Cultura22/04/2021

Mercè Rodoreda inspira el videoclip 'La mort i la primavera', d'Ölivia Musyk

La cançó obre l'EP 'Antich Ventura' del projecte de Clàudia Balletbó i Isabel Archs

Ara
i Ara

BarcelonaUna llista de les flors citades a l’obra de Mercè Rodoreda és la font d'inspiració de la cançó La mort i la primavera, del duo Ölivia Musyk, format per la cantant Clàudia Balletbó i la violinista i pianista Isabel Archs. La relació simbiòtica entre la naturalesa i la mort present en l’imaginari de Rodoreda i del folklore occidental amara també el videoclip dirigit per Gerard Vidal Barrena i Pau Cruanyes Garrell, i en què participa la ballarina Anna Hierro. Mariona Ibáñez, com a investigadora literària, i Borja Ruiz, productor musical, conformen l'equip artístic d'Ölivia Musyk.

Ölivia Musyk va néixer el 2020 com una iniciativa dedicada a la creació de microprojectes que fusionen música i literatura. La música té ressonàncies del clàssic i de les cançons populars, però amb vocació contemporània i experimental. El projecte s'estrena amb Antich Ventura, un EP de tres moviments que "pensen i experimenten la mort des de la possibilitat de fer-ne brotar noves facultats de sentir i percebre". "Neix de la necessitat de donar un sentit musical a la pèrdua i alhora és un homenatge a la iaia Irene; nena, mare i àvia de tots els mals d’ossos i canvis estacionals que s’han produït des del gener de 2017". El piano, el violí i la veu són els instruments que arrelen en els tres moviments, sobre els quals se sumen el baix del músic i productor Òscar Garrubé i els sintetitzadors i les percussions electròniques del productor musical Borja Ruiz.

Cargando
No hay anuncios

La mort i la primavera és el primer moviment. El segon, Sepultura en re menor, és una reiteració contemporània de l’imaginari musical clàssic i romàntic en la tonalitat re menor, vinculat a les obres de caràcter fúnebre, vestida d’un collage epistolar d’una neta a la seva àvia. Ella tranquil·la, el tercer moviment, s’ha compost a partir de converses reals i imaginàries amb Irene Antich Ventura. "És un homenatge a la senzillesa i al llegat afectiu familiar en forma de vals desconstruït. És un pont cap a totes les persones que van morir al llarg del 2017".