La Mercè dels concerts amb cadires buides
31 FAM, Queralt Lahoz i La Dame Blanche inauguren l'escenari de la Teixonera
BarcelonaBen bé 1.000 cadires buides. Aquest era el desolador panorama durant el concert de l’artista cubana La Dame Blanche al camp de futbol de la Teixonera, a la Vall d’Hebron. L’Ajuntament de Barcelona va decidir que en unes Festes de la Mercè encara pandèmiques les reserves per a activitats culturals com les musicals no serien per concert, sinó per franja horària i espai. És a dir, aquest dijous una mateixa entrada (gratuïta, però calia reservar-la) permetia veure 31 FAM (20.20 h), Queralt Lahoz (21.40 h) i La Dame Blanche (23 h) a la Teixonera. El problema és que bona part del públic que gairebé va omplir les 1.300 cadires durant l’actuació de 31 FAM no es va quedar a la de Queralt Lahoz, que amb prou feines va aplegar unes 500 persones. I l’escampada va ser general abans del tercer concert. A més, en un context en què les entrades per a tots els concerts de la Mercè estan exhaurides des de fa dues setmanes, la rigidesa del sistema impedeix que pugui accedir-hi gent a omplir els buits. Mala peça al teler per als artistes, saber que tens un públic que es va quedar sense entrada i veure tants seients lliures.
Artísticament, la primera nit al nou escenari de la Teixonera va començar amb l’excitació pròpia de trap romàntic dels 31 FAM i d’un públic molt jove i majoritàriament femení. El col·lectiu vallesà va fer aixecar la gent de la cadira tan aviat com van anar sonant Amb tu, declaració d’amor amb la poètica costumista de versos com "estàs més bona que els canelons de l’àvia", i Sincero, cor trencat pels primers desamors. Aquesta temàtica pròpia de la cançó romàntica també mana en temes més nous com Nens del barri i El nostre últim ball (aquí amb la guitarra agafant un protagonisme inesperat) i estableix amb el públic una connexió generacional sense fissures.
L’eufòria que es va viure quan 31 FAM van fer temes com Ferran Adrià va donar pas a l’estupefacció al veure com la Teixonera es buidava abans del concert de Queralt Lahoz, que encara sort que va retenir unes 500 persones. Llàstima, perquè la cantant de Santa Coloma de Gramenet va fer una actuació magnífica. Va començar amb hip-hop del bo, exhibint un flow en sintonia amb el de la desapareguda Gata Cattana a Como puñalá i Valor, en què les aromes flamenques fan la funció del soul en el hip-hip nord-americà. La impecable bateria de Marc Soto (La Sra. Tomasa) la va acompanyar pel passeig cubà de Línea 18 i, més endavant, pel bolero-son De la cueva a los olivos. La segona part del concert va ser més flamenca i coplera, amb Lahoz cantant la poètica lorquiana de Si la luna quiere amb força i sensibilitat, els dos extrems d’una corda que maneja sempre amb bon criteri. Sobrada de carisma i musicalitat, va acabar surfejant el groove de Me gusta i Los orígenes de mi pureza. I, aleshores, el buit. La cubana Yaite Ramos, La Dame Blanche, filla del director artístic de l’orquestra Buena Vista Social Club, Jesús Aguaje Ramos, reina del hip-hop afrocubà, cantant i flautista, orgull de Pinar del Río, xòuman espectacular que va sortir a l'escenari amb un havà XXL... tot just va ser rebuda per un parell de centenars de persones en un espai amb 1.300 cadires.