El Mercat de Música Viva de Vic es regala un massatge coral

VicEl Mercat de Música Viva de Vic és, per definició, un espai de presentacions i estrenes, si més no en la part professional. El propòsit és justament posar el peix davant de possibles compradors. Però aquest any s’ha regalat una excepció: un concert inaugural en què l’excusa no era l’estrena d’un disc o projecte, sinó un espectacle coral per celebrar el 30è aniversari, explicar la seva història i agrair la seva contribució als diferents actors de l’ecosistema musical. Dit d’una altra manera, un automassatge, una figura retòrica poc habitual en una cultura catalana més acostumada a l’autoflagel·lació i l’autoodi que a la celebració i l’alegria.

El director artístic del Mercat, Marc Lloret, volia que tot plegat reproduís l’arc estètic que ha definit la història de la trobada del sector musical, i així va ser en un concert en què van anar passant per l’escenari del teatre L’Atlàntida els músics Andrea Motis, Alba Carmona, Chicuelo, David Carabén, Miquel Gil, Kepa Junkera, Mercedes Peón, Marinah, Lluís Gavaldà, Kiki Morente, Quimi Portet i Núria Graham, acompanyats per un notable Jaume Manresa, el teclista de confiança de Joan Miquel Oliver des dels temps d’Antònia Font. És a dir, del jazz i el flamenc al pop i el folk.

A banda dels músics, també en va ser protagonista però des de Waterloo i a través d’una pantalla Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili i predecessor de Lloret en la direcció artística del Mercat. També hi eren, però a l’escenari, l’actual consellera de Cultura, Laura Borràs, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra. Puig, emocionat quan el públic de L’Atlàntida el va ovacionar entre crits de “Llibertat”, va trobar la manera d’esquitxar d’humor el seu breu parlament. “Farem un Mercat alternatiu a Waterloo”, va dir recordant que a Bèlgica també hi ha exiliats un músic, Valtonyc, i un tècnic de so, Adrià Carrasco, el membre del CDR d’Esplugues de Llobregat.

L’espectacle inaugural seguia un guió escrit per Oriol de Balanzó i Natza Farré, i ella, a més, n’era la presentadora. Prou àgil atès el nombre de músics implicats, el fil conductor era “avaluar la viabilitat del projecte”, com si es tractés d’una junta d’accionistes conduïda per Farré. Un humor més blanc que fosc i una ironia de pinzellada fina però no furgadora van caracteritzar un guió amb un moment especialment inspirat: l’aparició en pantalla de Quico Pi de la Serra, convertit en youtuber i cantant “Si els fills de puta volessin... despacito ” per il·lustrar com ha canviat la difusió de la música en els últims trenta anys. També va haver-hi una crítica oberta, l’única de tota la nit, quan Farré va recordar que en tres dècades el Mercat ha tingut set directors artístics, tots homes. Aquest 0% de dones és “una dada millorable”, va etzibar Farré.

Els espectacles corals d’aquesta mena no són fàcils per als artistes perquè només interpreten un tema i tot just tenen temps per escalfar l’emoció. Tanmateix, ahir es van fregar cims en diversos moments. Per exemple, quan Alba Carmona (ex de Las Migas) va enlairar La plaça del diamant amb petits gestos flamencs, quan Miquel Gil va cantar L’amor és Déu en barca com un tro i molt ben compenetrat amb el piano, quan Chicuelo va exhibir el magisteri a la guitarra (recompensat amb una gran ovació) i quan el teclat de Jaume Manresa va convertir l’ Agost de Lluís Gavaldà en una peça que podria formar part del repertori d’Antònia Font. L’espectacle, que havia obert la vigatana Núria Graham, el va tancar un osonenc il·lustre, Quimi Portet, que va adoptar el posat d’un crooner decadent per interpretar en un dia plujós Sunny day, l’oda a l’alegria socarrimada dels amants de la platja.

Premi Puig-Porret

Just abans del concert s’havia anunciat el veredite del premi Puig-Porret, que aquest any ha guardonat L’últim camí de Walter Benjamin, un projecte musical-visual de la cantant berlinesa establerta a Barcelona Juliane Heinemann. “Em va commoure molt la seva història, la travessa pels Pirineus i la mort a Portbou”, explica Heinemann sobre la motivació que l’ha dut a fer l’espectacle sobre els últims dies del filòsof que s’estrenarà l’any que ve al Mercat de Música Viva de Vic.

Les dones seran les grans protagonistes del festival Esperanzah

La desena edició del festival Esperanzah se celebrarà de l’11 al 14 d’octubre al Prat de Llobregat amb un 70% d’artistes femenines en el seu programa. “Volem fer una discriminació positiva que serveixi de denúncia davant una situació en què les dones som minoria i continuem guanyant menys que els nostres companys”, explica Amparo Sánchez, coorganitzadora de l’Esperanzah! es Muher, una jornada totalment femenina dins el festival.

El cartell de l’Esperanzah inclou noms com Arianna Puello, Ana Tijoux, La Mari, Ebri Knight, Balkan Paradise Orchestra, Las Migas, Buhos i Pupil·les, entre d’altres. També hi actuaran Gossos, que estan fent els últims concerts abans d’una aturada indefinida, i Txarango, que s’acomiadaran dels escenaris durant una temporada amb l’espectacle Abaraka.