El 'meravellós' Daniel Clowes
A mitjans dels anys 80, quan Daniel Clowes (Chicago, 1961) feia els primers passos en el món del còmic passejant una carpeta d'originals per totes les editorials de Nova York, no es podia imaginar que algun dia seria un artista de museu. "No m'hauria passat mai pel cap -confessa l'autor-. Llavors, de fet, em guardava prou d'explicar a la gent quina feina tenia. Tothom donava per fet que si et dedicaves als còmics, especialment als còmics foscos i poc coneguts que jo feia, era perquè tenies un problema greu".
Un quart de segle després, Clowes és el protagonista d'una retrospectiva al Museu d'Oakland, a Califòrnia, que viatjarà en els pròxims mesos a Chicago i Nova York i, més endavant, iniciarà una gira europea que té moltes possibilitats de fer parada a Barcelona. El seu últim treball editat a l'estat espanyol, Mister Wonderful (Mondadori), es va publicar prèviament al prestigiós diari The New York Times . I quan es parla de la possibilitat que un artista de còmic repeteixi la gesta d'Art Spiegelman amb Maus, guanyar el premi Pulitzer, entre els noms que s'esmenten sempre hi ha el de Chris Ware i el seu. "Ara puc explicar a la gent com em guanyo la vida sense sentir-me incòmode", conclou.
En aquests anys, Clowes s'ha guanyat a pols una reputació com a cronista despietat de la cultura popular dels Estats Units i l'alienació de la vida urbana, capturant el gest deformat del Somni Americà amb una obra cada vegada més depurada formalment, que ha abandonat l'acidesa i el gust per la sàtira en benefici de la subtilesa i l'experimentació narrativa. Amb Mister Wonderful completa un cicle que l'ha portat de l' underground a les pàgines de The New York Times , amb un resultat que, a primera vista, suggereix un esforç per adaptar-se al públic d'un mitjà majoritari. "Podia fer el que volgués, tenia absoluta llibertat per tractar els meus temes -explica Clowes-. Però alhora trobava interessant arribar al públic específic que llegeix el diari, imaginar com és i escriure un còmic per a aquest lector tipus".
Una cita a cegues
El resultat és un agredolç relat sobre una cita a cegues entre un home en la quarantena, capficat en la seva soledat, i una noia més jove que darrere un somriure dolç amaga un bon grapat de problemes. La novetat és que, per primera vegada en la seva obra, Clowes regala als seus lectors el que en un primer cop d'ull sembla un final feliç. "Bé, tampoc és tan feliç", es defensa ell. "Qui sap què passarà amb els personatges, si viuran una vida feliç i ajustada. Però el que és veritablement important és trobar el final més honest i adient per a cada història, i en aquesta no hi encaixava el final infeliç que tothom espera de mi".
A cor obert
El ritme de publicació de Daniel Clowes s'ha incrementat en els últims anys respecte als seus inicis, quan juntament amb Peter Bagge, Chris Ware i els canadencs Seth, Chester Brown i Joe Matt va protagonitzar el renaixement del còmic underground nord-americà dels anys 90. Aquest augment de productivitat és fruit d'una operació a cor obert que va corregir un problema cardíac que li provocava una feblesa exagerada. "De vegades m'havia d'estirar a llit al migdia per descansar -explica-. Després de la intervenció em sentia 20 anys més jove, així que he aprofitat aquesta nova energia per treballar en un munt de projectes".
Entre aquests projectes hi ha els guions de pel·lícules com Ghost world i Art School Confidential , adaptacions de còmics del mateix Clowes que va dirigir Terry Zwigoff, amic personal seu. "No tenim la relació habitual entre guionista i director: ens agrada estar junts i ens ho passem bé treballant. A Hollywood el guionista està aïllat de la producció del film i gairebé no parla amb el director, mentre que jo vaig poder participar en tot el procés creatiu de les pel·lícules que vaig escriure". Ara prepara l'adaptació a la pantalla del seu penúltim còmic, Wilson (publicat en català per La Cúpula), que dirigirà ni més ni menys que Alexander Payne, el director d' Els descendents . "Encara no he acabat. Un guió ha d'estar en un estat de forma perfecte abans no es pugui filmar". El protagonista de Wilson és una mena d'antagonista del de Mister Wonderful . "Wilson diu en veu alta tot el que pensa, és un ésser bàsicament extern, mentre que Mister Wonderful, Marshall, viu dins del seu cap, incapaç de veure què passa al món, atrapat en el corrent dels seus propis pensaments. En realitat són dues versions del mateix tipus", aclareix.
Superherois inèdits
Una de les obres més complicades que ha fet Clowes en els últims anys és la personal aproximació al gènere dels superherois, The Death Ray , encara inèdita al nostre país. "No he llegit un còmic de superherois des de fa 30 anys -confessa-. No hi tinc cap interès. I tanmateix els superherois han estat presents d'alguna manera al llarg de tota la meva vida. No hi hagut cap entrevista, i n'he fet més d'un miler, en què no hagi sorgit la pregunta sobre els superherois. The Death Ray és la meva manera d'abordar el fet de veure'm repetidament abocat a l'univers superheroic en contra de la meva voluntat".
