Una meravella d'art rupestre enmig de l'Amazones

BarcelonaNingú pot afirmar amb contundència d’on van venir els homes i les dones que van poblar l’Amazones fa uns 12.500 anys quan l’Edat de Gel estava a tocar de la seva fi. ¿Potser dels Andes, on s’han trobat evidències que hi havia comunitats fa més de 14.000 anys? ¿Si és així, com s’ho van fer per travessar o baixar pels rius cabalosos de la selva? ¿Tenien embarcacions? ¿Per què hi van anar? Els milers de pintures rupestres que hi ha als abrics rocosos de la regió muntanyenca de la Lindosa, a Colòmbia, no tan sols són espectaculars sinó que també poden donar pistes de com eren aquestes comunitats de caçadors recol·lectors i com es van adaptar a uns temps convulsos.

Fins als segles XV i XVI els homes i dones d’aquest racó de l’Amazones van omplir les parets de tota mena de fauna. Els abrics són molt a prop d’un dels afluents de l’Amazones i hi abunden els dibuixos de caimans, ocells aquàtics, grans serps, tortugues, llangardaixos... No és l’únic lloc a la selva amazònica colombiana que ofereix un autèntic espectacle de l’art prehistòric: a tan sols 150 quilòmetres hi ha el Parc Natural de Chiribiquete, que fa més de 30 anys que s’estudia.

Les parets de la Lindosa també fa dècades que s’investiguen i es coneixen, però aquesta zona muntanyosa té molts racons inexplorats. El 2018 un equip d’investigadors colombians i britànics, format per Francisco Javier Aceituno, José Iriarte, Gaspar Morcote-Ríos, Mark Robinson i Jeison L. Chaparro-Cárdenas, va descobrir un nou abric amb pintures de fa entre 12.600 i 11.800 anys. “Van ser quatre hores caminant, i vull deixar clar que hi vam arribar gràcies a un guia local; ho recordo bé perquè aquell dia plovia molt, i ens vam haver d’obrir camí. No és un lloc de difícil accés, però no s’hi cultiva res i, per tant, no tenia interès i no s’havia explorat”, explica a l'ARA Francisco Javier Aceituno, que és professor d’arqueologia a la Universitat d'Antioquia.

Les comunitats locals, indignades

La nova paret descoberta està a 600 metres d’alçada i té uns 400 metres de llargada, però la publicació de les investigacions d’aquest equip colombià-britànic ha provocat una gran controvèrsia. Els arqueòlegs van divulgar l'abril passat el seu treball amb l’article "Colonisation and early peopling of the Colombian Amazon during the Late Pleistocene and the Early Holocene: New evidence from La Serranía La Lindosa" a la publicació científica Quaternary International, i al novembre ho va difondre el diari The Guardian per promocionar el documental Jungle mystery: Lost Kingdoms of the Amazon de Channel 4. La comunitat colombiana es va indignar. La Lindosa i Chiribiquete són llocs molt coneguts a Colòmbia, no només entre la comunitat científica sinó també entre els turistes, però la informació a la premsa britànica, que després es va repicar a altres mitjans europeus, no deixava clar que feia dècades –amb nombroses interrupcions per culpa de la guerra de guerrilles i del narcotràfic– que el lloc era conegut. És a dir, potser Europa no s’hi havia fixat però sí que ho havien fet els colombians.

“La polèmica la va generar aquest mitjà i nosaltres ens hi hem vist arrossegats. A més, ho van batejar com la Capella Sixtina, i aquí a Colòmbia la que es coneix així són les pintures rupestres de Chiribiquete. Es podria dir que simplement nosaltres vam descobrir una habitació més d’una gran casa”, diu Aceituno. Les comunitats locals que viuen prop de les pintures rupestres també van lamentar que no s’hagués reconegut la seva feina. De fet, per accedir a alguns dels abrics rocosos de la Lindosa s’ha de passar per la finca de José Noé Rojas, que també fa de guia turístic i que assegurava a France 24 que ell havia cuidat d’aquest lloc durant molt de temps: “Visc aquí des de fa vint anys. Nosaltres ens hem encarregat de tenir cura d’aquest lloc i de protegir-lo perquè no és cap secret per a ningú; aquest lloc ha estat abandonat durant molt de temps i estava molt deteriorat. No s’ha explicat que nosaltres n’hem tingut cura i l’hem mantingut net”.

Al marge de la polèmica, Aceituno destaca que les investigacions que s’han fet a l’abric rocós de la Lindosa, on també s’ha excavat i, per tant, han aflorat noves plaques, poden ajudar a respondre a moltes preguntes d’unes comunitats que van haver de fer front a uns canvis climàtics extraordinaris. Entre els dibuixos hi ha molta fauna que fa temps que es va extingir com els mastodonts o els camèlids prehistòrics. Quan s’ha excavat en aquest racó de la selva amazònica s’han trobat restes d’animals com caimans o boes que els investigadors suposen que formaven part de la dieta d’aquestes comunitats. Aquests animals també hi estan profusament representats.

Jaguars, tapirs i micos

N’hi ha d’altres que els homes i dones van voler deixar per a les generacions futures, potser per explicar algun relat o simbolitzant alguna cosa que desconeixem, però que aparentment no caçaven, com tapirs, micos i jaguars. “Les comunitats actuals tenen el jaguar per un animal totèmic, i és força intocable, només el cacen quan realment representa un perill i per a ells simbolitza masculinitat i valentia”, detalla Aceituno. Hi ha molts altres animals representats, com porcs espins i espectaculars ratpenats. La fauna és força diferent de la que s’ha trobat a les coves rupestres del continent europeu, però hi ha algunes coincidències com les figures geomètriques i les formes abstractes, les danses –en algunes, precisa Aceituno, fins i tot es percep el moviment–, i els fal·lus. "Hi ha un dibuix preciós d'un home i una dona mirant-se", precisa l'investigador i professor d'arqueologia.

Hi ha algunes plantes però poques, com fulles de palmera o blat de moro, i fins i tot persones escalant i pujant a les coves a través d’escales fetes amb materials de la selva. “És una troballa fascinant perquè hem pogut posar una datació que coincideix amb el final de l’Edat de Gel, un moment en què tot està canviant, el clima, el paisatge... Això ens permetrà saber més coses de com aquestes comunitats s’hi van adaptar", explica Aceituno. Al marge de les polèmiques, la investigació d'aquests abrics rocosos enmig de la selva amazònica colombiana, doncs, pot ajudar a escriure el relat de com i per què els pobladors de l'Amazones colombiana van escollir aquest lloc i ja no el van abandonar.