"Mentir a Mengele em va salvar la vida"
Dita Kraus tenia 14 anys quan va entrar a Auschwitz. Es va fer càrrec de la biblioteca del bloc dels nens. Una mentida li va salvar la vida. Tota la seva família va morir al camp d'extermini.
BARCELONADita Kraus no volia ser cap heroïna. Finalment, però, el periodista Antonio G. Iturbe la va convèncer. Ella és la inspiració de La bibliotecària d'Auschwitz (Columna/Planeta). Al llibre, la Dita amaga sota el vestit els volums d'una biblioteca clandestina. Els seus lectors són els esquàlids nens que intenten sobreviure enmig de l'horror del camp d'extermini. Aprenen a llegir al bloc número 31. El mateix on la Dita, la Dita real, va conèixer qui es convertiria en el seu marit.
Kraus va néixer a Praga fa 82 anys. No ha perdut gens ni mica la curiositat pels llibres. Ens trobem a la biblioteca i no es pot estar de fullejar alguns exemplars. Hi ha coses que no s'esborren: "A Auschwitz no teníem nom, només érem un número", diu mentre s'arremanga el jersei i l'ensenya. És el 73.305. Quan va entrar a l'infern, en un tren atapeït de gent, tenia només 14 anys.
Va mentir sobre la seva edat a Josef Mengele, l'infame bavarès que es va fer famós pels seus retorçats i inhumans experiments: "Ens van fer despullar i desfilar davant Mengele. Seleccionava la gent que encara podia treballar. Els altres els enviaven a la cambra de gas. Només eren aptes els que tenien entre 16 i 30 anys", recorda. "Quan va arribar el meu torn vaig dir 73.305, que tenia 16 anys i que era pintora", afegeix. Dita Kraus no sap per què se li va ocórrer aquest ofici. "La resta deien professions com jardinera, infermera..., les que creien que podien salvar-los la vida perquè eren necessàries". Mengele es va sorprendre, es va aturar i li va preguntar si era pintora de parets o de ceràmica. Quan Kraus va dir que de ceràmica, li va dir si li podia pintar la seva. "Esclar, vaig dir; Mengele va somriure i em va enviar a la dreta. Potser això em va salvar. Sobreviure era qüestió de sort", reflexiona.
L'única supervivent
A ella i a la seva mare les van enviar a treballar a la població alemanya d'Hamburg. "Treballàvem igual que els homes, al carrer, fes el temps que fes, amb una pala, cavant, traient neu...", recorda. D'allà les van enviar a Bergen-Belsen.
A Kraus li tremola la veu: "Allò va ser el pitjor". A Bergen-Belsen els crematoris no donaven l'abast. Hi havia moltes malalties, latrines immundes, condicions insalubres... "Vam sobreviure fins a l'alliberació, però no en vam poder sortir perquè teníem el tifus. Quan ens vam recuperar ens van deixar anar. La meva mare va morir dos mesos després i jo vaig tornar a Praga tota sola", explica. L'heroïna d'Iturbe va perdre tota la seva família.
¿Com se sobreviu a Auschwitz, un camp en què els nazis van establir un macabre procés industrial de mort? "Ajudava molt tenir un amic, algú a prop. Quan ell estava deprimit tu l'intentaves convèncer que la guerra s'acabaria i podríem tornar a casa. I quan era al revés, quan tu estaves enfonsat, era ell qui et recordava com era casa nostra", respon.
Kraus es va casar amb un altre supervivent, l'escriptor Otto B. Kraus. Tenen dos fills. "El meu fill gran no vol saber res d'Auschwitz, li provoca massa angoixa. El petit diu que ho sap tot perquè quan parlàvem amb els nostres amics, molts d'ells també supervivents, ell sempre hi era", explica. Kraus somriu força. Quan explica la seva experiència ho fa sense dramatisme. Només recorda un llibre de la biblioteca d'Auschwitz: Breu història del món , d'H.G. Wells. "I un altre que no tenia coberta", afegeix. Els llibres potser no van salvar la vida a ningú. Però com a mínim, durant una estona, feien volar la imaginació: "Els nens estaven immersos en el que feien i per un moment podien oblidar on eren", conclou.
