A Menorca es consumien drogues al·lucinògenes i estimulants fa 3.000 anys

BarcelonaActualment, els humans utilitzem tota mena de compostos psicoactius per alterar la nostra experiència del món. Modificar la química del cervell per diverses raons, des de les purament recreatives fins a les socials passant per les rituals o les medicinals, no és nou. Es fa des de la prehistòria, i a Menorca n'han trobat l'evidència. "En altres jaciments han trobat plantes com el cascall, de la qual s'extreu l'opi, però a la cova des Càrritx hem trobat, per primera vegada, l'evidència que les drogues es consumien, ja que en quedava el rastre als cabells que hem analitzat", assegura Elisa Guerra Doce, que ha treballat en aquest cementiri prehistòric amb un equip multidisciplinari de la Universitat de Valladolid, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Xile.

Els resultats es publiquen aquest dijous a la revista científica Nature. Tots els cabells havien estat tallats i tenyits de vermell i s'havien guardat en 10 tubs de fusta i d'os en una de les cambres més recòndites de la cova, coneguda com la sala 5. Hi devia haver jerarquies, perquè tan sols s'han conservat una desena de tubs i es calcula que a la cova hi ha les restes de 210 individus. Per tant, no tothom tenia dret al ritual dels cabells ni probablement a consumir drogues. La cova des Càrritx, que va ser ocupada fa uns 3.600 anys, es va fer servir com a espai funerari durant 15 generacions, és a dir, uns 600 anys.

Curiosament, cap de les drogues que s'han trobat als cabells té efectes analgèsics, malgrat que les restes humanes evidencien que la comunitat que va viure allà va patir infeccions bucals o malalties de les articulacions que devien ser força doloroses. Els cabells que han donat tota la informació, i que es trobaven en un dels tubs, tenien 13 centímetres de llargada. No s'han trobat els bulbs pilosos sinó cabells que ja havien crescut. Per tant, no es pot saber si poc abans de morir van consumir drogues. Sí que s'ha demostrat que les van prendre molt abans. "Tenint en compte que el cabell creix un centímetre cada mes, les drogues es devien consumir mesos abans; per tant, no podem afirmar que tinguessin a veure amb ritus funeraris", afirma Guerra Doce.

Drogues autòctones

La flora autòctona de Menorca oferia diferents possibilitats a aquestes comunitats prehistòriques. Als camps menorquins hi havia plantes psicoactives com la Datura stramonium, la Hyoscyamus albus i la Mandragora autumnalis, que contenen atropina i escopolamina, dues substàncies que s'han trobat als cabells de la cova i que provoquen deliris, confusió mental, al·lucinacions molt reals, desorientació i alteració de la percepció, com la convicció que la pell es modifica i surt pèl o ales. L'atropina va adquirir molta reputació sobretot a l'Edat Mitjana, quan se la relacionava amb rituals satànics, i se la considerava indispensable en rituals d'endevinació i profecies. Una altra de les substàncies que havia consumit l'individu o els individus enterrats a la cova menorquina és l'efedrina, que és estimulant.

El ritual de pentinar els cabells, tenyir-los, tallar-los i col·locar-los en tubs s'ha trobat en altres jaciments funeraris de Menorca. "Havíem trobat els taps dels tubs en altres jaciments, que normalment estaven ornamentats amb dibuixos concèntrics, però no els tubs sencers", assenyala Guerra Doce. Els cabells es tenyien amb plantes autòctones com Rubia peregrina o Buxus balearica. Normalment, els tubs es deixaven a prop del mort. Tanmateix, a Càrritx, es van amagar, es creu que intencionadament, en un dels llocs més ocults de la cova. Alguns dels tubs eren al centre i els altres dipositats al seu entorn.

Un cementiri de 32 metres quadrats

La cova, d'uns 230 metres de recorregut longitudinal i amb set sales, està situada al terme municipal de Ciutadella i es va descobrir el 1995. El cementiri es trobava a la primera sala, que és un espai quadrangular d'uns 32 metres quadrats. A la tercera sala s'hi va localitzar una petita foguera i dues concentracions d'ossos d'animals i fragments d'estalactites i una altra amb vasos ceràmics. A la sisena sala es va trobar un got trencat a terra i una petita foguera amb cendra que contenien ossos humans de dits i peus. Molt a prop, al costat de la paret, hi havia una agrupació d'ossos que representaven una mà que assenyalava la foguera. A l'interior d'unes esquerdes de la paret hi havia ossos humans de mans i peus.

No és fàcil accedir a la cova, perquè es troba al barranc d'Algendar, amb parets verticals i desnivells que poden arribar al centenar de metres. Per accedir-hi cal una corda i despenjar-se per un penya-segat. A més, si s'ha conservat tan bé és perquè, poc temps després del seu abandonament, va quedar segellada per una gran roca que va desprendre's del penyal.

El consum de drogues era força internacional entre els nostres ancestres. S'ha trobat evidència del seu consum a les mòmies americanes prehispàniques, en restes humanes prehistòriques de la Xina o en restes del període inicial de l'Edat del Bronze localitzades al sud d'Alemanya.