Menjar torrons, fer cagar el tió, anar al teatre

Durant les vacances de Nadal, els espectacles per al públic familiar es multipliquen a la cartellera. Del circ a la màgia passant pel musical, la dansa i les ombres xineses, hi ha mil excuses per reunir tiets, avis i cosins no tan sols per menjar els torrons i fer cagar el tió, sinó també per compartir un espectacle en viu.

CIRC. Per Nadal, són molts els circs que aixequen veles, però el més fidel és el veterà Circ Raluy, que aquesta vegada estrena espectacle, The big top (fins a l’1 de març), amb alguns tocs renovadors però sense perdre de vista les seves coordenades tradicionals. Un altre clàssic de les festes és el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9Barris. Aquest any s’hi presenta F.I.R.A, una proposta amb música en directe i filigranes amb el trapezi, els pals o les ombres xineses (fins a l’11 de gener). Anoteu també a l’agenda les funcions al Lliure de Gràcia (s’acaben el 4 de gener) de Rhum, entranyable homenatge al desaparegut pallasso Joan Montanyès, Monti.

MÀGIA. Aquests dies, l’Almeria Teatre amplia les funcions de l’espectacle Màgia Júnior (fins al 25 de gener), porta d’entrada al món del misteri que deixa bocabadats els infants a partir de tres anys i també captiva els adults. I a El Rei de la Màgia, l’hàbitat natural de l’il·lusionisme a Barcelona, hi trobareu les actuacions de Gerard Roca i Xavier Giro (fins al 27 de desembre).

PASTORETS. Aquest espectacle tan nadalenc com el pessebre ha evolucionat amb el temps per acabar florint en mil versions. Com els Pastorets superestel, tot un clàssic de la companyia La Trepa i el Jove Teatre Regina (fins al 4 de gener), protagonitzats per una parella d’immigrants que es veuen obligats a refugiar-se al metro. Al Poliorama (fins al 6 de gener) hi trobareu una mirada gamberra fruit de l’aliança entre Tricicle i l’escola Eòlia. I al Tantarantana el cercle de personatges s’amplia amb Els pastorets i alguns marcians també (fins al 29 de desembre).

DANSA. Cada vegada són més habituals les propostes d’aquest gènere pensades per als primers espectadors. Aquest Nadal, el Mercat de les Flors programa una trilogia d’una companyia veterana de l’especialitat, Acaraladanza: Pequeños paraísos (del 26 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener), que té com a referent el món creatiu del Bosch; Nubes (10, 11, 17 i 18 de gener), inspirada en Magritte, i Constelaciones (24 i 25 de gener), a partir de l’obra de Joan Miró. I també al Mercat, només fins aquest diumenge, Claire Ducreux presenta el seu solo de dansa-teatre Refugiada poètica, en la pell d’una clochard que adopta una escultura com a companya de viatge.

MUSICALS. D’ El Petit Príncep se n’han fet versions a 260 idiomes, se n’han venut 140 milions de còpies arreu del món, se n’han fet adaptacions en suports ben diversos (del teatre al museu, del cinema al parc temàtic)... Sota la direcció d’Àngel Llàcer, amb música de Manu Guix i dramatúrgia de Marc Artigau, el muntatge que es pot veure al Barts proposa una aproximació inèdita amb l’ajuda d’una escenografia de mappings i un evocador espai sonor. Més clàssics immortals: Somriures i llàgrimes, la història d’una gran família de nens sense mare però amb una institutriu amb molt ritme, es presenta al Teatre Gaudí amb una companyia de 25 intèrprets. Les dues obres, en cartell fins a l’11 de gener.

PARAULA, OMBRES, TITELLES. Marionetes, ombres, objectes, actors i projeccions són els vehicles narratius que la companyia lleidatana La Baldufa ha utilitzat per adaptar el conte d’Oscar Wilde El Príncep Feliç. Aquesta emotiva història sobre la generositat i l’amor, per a públics a partir de sis anys, arriba al TNC (fins a l’11 de gener) després de més de 300 funcions per tot el món. Una altra història universal, la d’ El trencanous, desembarca a La Puntual (fins al 24 de desembre) per explicar amb el llenguatge dels titelles les aventures i desventures del soldat Drosselmeyer. Però si el que realment us demana el cos és fer un parèntesi entre tanta festa ensucrada teniu l’opció d’anar fins a El Molino (tots els diumenges de desembre i gener) per submergir-vos en La maledicció de Frankenstein, sense por dels malsons: la història s’explica en clau d’humor.