'Memòries d'Àfrica' a la portuguesa
La cartellera rep Tabú, un dels grans títols del cinema portuguès recent. Miguel Gomes divideix el film en dues parts per reflexionar sobre l'empremta del passat colonial africà en el Portugal d'avui dia.
BARCELONATabú és la història en blanc i negre de dues dones, dos mons i dues èpoques. La primera part, situada a la Lisboa del present, mostra la relació entre l'Aurora i la Pilar. La primera és una anciana amant del joc que enyora els dies que va passar a l'Àfrica als anys 60, quan Moçambic era una colònia portuguesa. La Pilar és la veïna, una dona "una mica ingènua i obsessionada amb la idea d'arreglar el món", explica el director, Miguel Gomes (Lisboa, 1972). "Si ni Obama ni els líders europeus són capaços de millorar el món, com podria fer-ho una dona com la Pilar?", diu Gomes.
El drama auster esquitxat de sentit de l'humor canvia a la segona part, quan l'acció es trasllada cinquanta anys enrere, a l'Àfrica colonial, l'escenari gairebé mític d'una història d'amor apassionat entre l'Aurora jove i el Ventura. "L'Aurora d'aquesta segona part és una dona que no sembla gaire conscient del que passa al seu voltant. Viu com si protagonitzés una mena de Memòries d'Àfrica disfuncional", diu Gomes, que cita expressament la pel·lícula de Sydney Pollack basada en el llibre de Karen Blixen.
Gomes narra aquest segon bloc amb veu en off, sense que els actors dialoguin, perquè és "un exercici de memòria fet per una persona que potser ha oblidat el que va dir fa cinquanta anys". En les escenes africanes, la càmera s'amara de classicisme. "El cinema, com el personatge de l'Aurora, també té nostàlgia de la joventut -diu Gomes-. Volia treballar amb l'Àfrica que va inventar el cinema nord-americà, que és com una falsa memòria que compartim com a espectadors, encara que sigui el record d'una Àfrica que mai no ha existit".
Els fantasmes d'altres temps
Per Gomes, "fer cinema avui és filmar la realitat del present fent-hi entrar fantasmes d'altres temps". El colonialisme és un d'aquests espectres, l'empremta del qual és "molt present en la societat i la cultura portugueses". També és un tema que han abordat recentment altres pel·lícules del país, com A última vez que vi Macau (2012), de Joao Rui Guerra i João Pedro Rodrigues, que, a més a més, és veí de Gomes.
A Tabú l'escena que marca la transició entre les dues parts passa en un centre comercial que com a jardí té una jungla tropical. "És en un barri on van anar a viure molts portuguesos en tornar de l'Àfrica. És com un espai que van inventar per tenir alguna relació amb una cosa que ja no existia", diu Gomes, l'autor d'un film que Joan Pons, a la crítica que es pot llegir avui al suplement Play , considera "una de les fites cinematogràfiques més importants de la temporada".
