Memòria i justícia per al príncep Flotats
El Govern tanca ferides amb l'impulsor del TNC i l'eleva a "símbol nacional"
BarcelonaJosep Maria Flotats va tornar a trepitjar ahir el Teatre Nacional després de gairebé 16 anys d'haver-ne estat destituït. Elegant i majestàtic, vestit de blanc de cap a peus, amb una americana blau marí de capità del vaixell que no va poder pilotar, el director-fundador del TNC va escenificar la seva reconciliació amb Catalunya amb abraçades amb el president Artur Mas, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i fins i tot amb el president Jordi Pujol i la seva muller, Marta Ferrusola, la gran defensora del director. Però també es va palpar l'alegria per la reconciliació entre els professionals del teatre -hi eren Lluís Pasqual, Rosa Maria Sardà, Josep M. Pou, Vicky Peña, Mario Gas, Víctor Pi, Àlex Rigola, Lloll Bertran, Andreu Benito, Abel Folk, Anna Azcona, Joan Ollé i Lluís Homar, entre d'altres-, una nodrida presència que li va dedicar llargs aplaudiments i bravos a dojo.
Qui va moure els fils per fer possible la trobada va ser el conseller Mascarell. Fa un any llarg, en un sopar amb Flotats a Madrid, va tenir "la intuïció" que l'artista volia tornar i el Govern desitjava que tornés . L'homenatge -que es materialitza amb una placa a les portes de la Sala Gran- havia de ser l'11 de setembre del 2012, quan hauria fet just 15 anys de la inauguració del teatre amb L'auca del senyor Esteve , però la manifestació de l'11-S hauria camuflat la notícia. L'arribada al Nacional del nou director, Xavier Albertí, va donar una nova excusa i va facilitar el tràmit. Flotats va revelar ahir que Albertí li va trucar poc després que l'haguessin nomenat per obrir-li les portes del temple dissenyat per Bofill, qui sap si ja la temporada vinent. Albertí va definir Flotats com "un príncep del teatre" i va dir que "els prínceps tenen veu de nas", referint-se a aquell deix característic, juntament amb les esses fregades, de l'inesborrable Cyrano.
"Traumàtic, dolorós i brutal"
Josep Maria Flotats estava "emocionat i feliç". "Gràcies de tot cor per un acte públic reparador amb el qual em feu justícia", va deixar anar. Malgrat que volia ser conciliador, el director no es va estar de reivindicar-se. Va confessar que li va "doldre" no estar al capdavant del teatre els primers anys i que es trunqués el somni de forma "sobtada, traumàtica, dolorosa i brutal", per la decisió del conseller convergent Joan Maria Pujals de cessar-lo. "Era un projecte molt ambiciós, però també pensat i estructurat perquè el repte fos possible. La demostració és que la primera temporada va tenir el 90% d'ocupació", va dir. La seva "utopia" era un "teatre d'art al servei del màxim nombre d'espectadors".
Va assegurar que mai s'ha penedit de l'esforç realitzat -va enumerar aquella Una jornada particular al Condal el 1984, Cal dir-ho i Cyrano de Bergerac al Poliorama i fins a Àngels a Amèrica a la Tallers el 1996- però va insistir que l'acte d'ahir era de "justícia" i "memòria" i es va recordar de les 22.000 firmes a favor seu i dels seus pares, "que ho van viure dolorosament". Va tenir el detall de fer un minut de silenci pels difunts que han ajudat a aixecar el TNC i que ara són "àngels de la guarda" per a "horitzons de plenitud".
El president va reafirmar l'"agraïment, reconeixement, retrobament i reparació" al director i va dir que si el TNC és una "estructura d'estat" Flotats és un "símbol de país", com tots, "discutits, estimats i necessaris". Es veurà aviat, quan torni a l'escena en català "amb molt de gust", va dir Flotats. "Que ningú pensi que aquesta placa és una làpida!", va advertir. I als seus 74 anys, tan exquisits com el seu charme , va parafrasejar Napoleó: "Encara han de fondre el plom de la bala que m'ha de matar. I els bojos que em disparen ho fan pèssim".