I si Walter Benjamin no es va suïcidar?

BarcelonaEl pensador alemany Walter Benjamin va néixer el 1892 a Berlín i va morir el 26 de setembre del 1940 a Portbou, fugint dels nazis. Pretenia embarcar-se cap als Estats Units des de Lisboa, però quan va travessar la frontera francoespanyola va quedar atrapat a l'Alt Empordà. El capvespre del 25 de setembre del 1940, un tinent de la Guàrdia Civil li va comunicar a ell i als seus acompanyants que estaven arrestats i que serien deportats immediatament a França, perquè els alemanys n'havien demanat l'extradició. Unes dotze hores després, aquest pensador excepcionalment modern, original i perdurable moria en una habitació de la Fonda França de Portbou.

El relat de la mort de Benjamin s’ha convertit gairebé en un gènere literari i sempre ha estat envoltat d'una nebulosa davant la impossibilitat de saber-ne amb certesa les causes. La majoria de biografies defensen que es va suïcidar amb una sobredosi de morfina. Santi Vancells ho qüestiona al llibre Una veritat difícil. Walter Benjamin a Portbou: crònica d'una ferida mal curada (Comanegra). "Benjamin no es va morir d'una sobredosi de morfina. La causa de la mort va ser la malaltia cardíaca que patia", diu Vancells, que és metge de capçalera i va exercir durant 15 anys a Portbou. Segons ell, una sobredosi de morfina provoca una aturada respiratòria i la mort és immediata. "Si no es disposa d'un antídot específic, la mort és qüestió de minuts, però l'agonia de Benjamin va durar més de dotze hores", explica.

La radiografia desapareguda

Vancells, que és un dels impulsors del projecte Fundació Internacional Benjamin-Portbou, afirma que res demostra que se suïcidés. Les últimes paraules de Benjamin s'han recollit de fonts orals: "En una situació sense sortida, no tinc cap altra elecció que acabar. És en un petit poble del Pirineu on ningú no em coneix que la meva vida s'exhaureix...". Són paraules aproximades que el pensador va escriure a la seva amiga Henny Gurland, que estava amb ell a Portbou, poques hores abans de morir. Són aproximades, perquè la carta que les contenia va ser destruïda per Gurland i reconstruïda més tard de memòria. A més, continua Vancells, al maletí al qual s'aferrava Benjamin durant tot el seu recorregut fins a arribar a Portbou, a banda dels seus escrits, sis fotografies i diners, hi havia una radiografia. "Abans de venir a Portbou, en l'última visita al seu cardiòleg de París li van fer aquesta radiografia. Se li havia complicat una angina de pit i patia insuficiència cardíaca. La morfina forma part del tractament d'una insuficiència cardíaca, però res demostra que hi hagués una sobredosi", considera l'autor d'Una veritat difícil.

La radiografia, així com la maleta i el seu contingut, van estar uns anys als jutjats de Figueres, però van desaparèixer. A Benjamin se'l va enterrar en un nínxol del cementiri amb els diners que duia a sobre, però al cap de cinc anys, com que ningú en pagava el lloguer, se'l va treure d'allà i se'l va enterrar a la fossa comuna. Segons la factura, que va firmar el mossèn Andreu Freixa, el lloguer del nínxol i l'enterrament havien costat 93 pessetes. "Tothom accepta la tesi del suïcidi perquè és una hipòtesi que tranquil·litza, ens excusa del paper d'espectadors, del silenci i la passivitat que hi va haver al voltant de la mort de Benjamin", afirma Vancells, que al llibre reconstrueix les últimes hores del pensador, però també com s'ha encarat la seva memòria.

Abandonat i maltractat

"Amb precisió absoluta és obvi que no es pot afirmar exactament el que va passar, però per l'anàlisi dels diversos testimonis que utilitzen autors com Howard Eiland i Michael W. Jennings, a Walter Benjamin. Una vida crítica (Tres Puntos, 2020), i la historiadora francesa Nathalie Raoux, sembla que la tesi del suïcidi és la més plausible", diu l'historiador i exdirector del Museu de l'Exili Jordi Font. Lisa Fittko, que és la guia que va portar Benjamin i els seus acompanyants de Banyuls a Portbou, també parla de suïcidi a La meva travessia dels Pirineus. "De tota manera, sigui suïcidi o mort per insuficiència cardíaca, el que és més rellevant és que Walter Benjamin va morir a causa de la seva llarga situació d'exili des del 1933 i sentint sempre l'amenaça que en un moment o altre podia triomfar el nazisme a tot el continent europeu", detalla Font.

"Una salut delicada, la precarietat, la manca de recursos, el pas per diversos camps de refugiats a França, les dificultats per contactar amb els seus amics a l'exili (especialment Theodor Adorno i Max Horkheimer, que eren als Estats Units i que l'havien de treure de França) i, sobretot, veure, el 26 de setembre del 1940, que les autoritats espanyoles estaven decidides a retornar-lo a la França de Vichy... tot plegat el va conduir a la desesperança. Com diu Nathalie Raoux, el que és rellevant de la mort de Benjamin és que les causes cal atribuir-les al maltractament que reben les persones desplaçades (refugiats, exiliats) per part de les administracions estatals", explica Font.

Maximiliano Fuentes Codera, director de la Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili també tendeix a inclinar-ser per la hipòtesi del suïcidi: "Esclar que no podria ser-ho, perquè no hi ha cap document que ho certifiqui al 100%, però que existeixi un document així és molt complicat en el context en què va morir Benjamin. Tanmateix, el que és rellevant és el seu pensament i el seu llegat".

La Casa Walter Benjamin, un projecte fallit

"Va ser la mort injusta d'una persona innocent i, si no hagués mort aquell dia, segurament hauria mort al cap de poc, però aleshores encara tenia la petita esperança que no seria deportat i per això va escriure aquella mateixa nit al cònsol nord-americà", afirma Vancells, que va col·laborar amb l'escultor, arquitecte i artista visual Dani Karavan per impulsar la Casa Walter Benjamin a Portbou, que mai es va arribar fer realitat. "El projecte de la Casa Walter Benjamin, que pretenia atreure pensadors i investigadors i convertir-se també en eix universitari entre Perpinyà i Girona, hauria pal·liat un deute històric amb Portbou, un poble que ha estat exclòs i abandonat", diu Vancells.

Karavan sí que va poder deixar acabat Passatges, el memorial que es va fer a Portbou en homenatge a Walter Benjamin amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Finançat per la Generalitat i el govern alemany, i inaugurat el 15 de maig del 1994, el monument de Karavan és una experiència, un trajecte per tres punts de la muntanya de Portbou on hi ha el cementiri. Hi ha un túnel i una escala amb un remolí de mar al fons, una olivera vella i una plataforma de meditació oberta a l’horitzó.

"Sense el monument de Karavan, Benjamin hauria caigut en l'oblit", afirma Vancells. El projecte de la Casa Walter Benjamin a Portbou estava a punt de convertir-se en realitat amb el govern de Pasqual Maragall, però va desaparèixer de l'agenda política després de les eleccions del 2006. "Benjamin continua sent un estrany a Portbou, perquè tampoc mai s'ha fet pedagogia de la seva obra o de la seva figura, però tampoc s'ha comercialitzat mai amb la seva memòria ni se n'ha volgut treure rèdit econòmic", detalla Vancells. El fet que a Portbou no hi hagi cap centre per poder estudiar o investigar també és difícil d'entendre per a Fuentes: "Hi hauria d'haver un centre, tampoc exigeix gaire pressupost, s'hauria d'adequar un espai i becar qui volgués investigar; se n'han fet molts intents, però no han reeixit", assegura.

El monument de Karavan continua allà, impertèrrit, malgrat que en alguna ocasió ha estat víctima de bretolades. El paisatge tampoc ha canviat gaire des d'aquell setembre del 1940: les mateixes vinyes abandonades i el mateix territori, perquè, a diferència d'altres localitats de l'Alt Empordà, Portbou no ha estat víctima del boom turístic i immobiliari.