L´últim maqui viu demana a l’estat una indemnització d’un milió d’euros

BarcelonaJoan Busquets Verge (Barcelona, 1928) és l’últim maqui català viu i continua batallant perquè se’l reconegui com a lluitador antifeixista. Va escriure cartes a Felipe González i, després, José Montilla, quan presidien respectivament el govern espanyol i la Generalitat. Mai va obtenir cap resposta. El 2010 es va tancar amb mig centenar de companys al Memorial Democràtic per reivindicar un reconeixement jurídic. Tampoc l’ha obtingut, però no es rendeix: ara demana una indemnització a l’estat espanyol d’un milió d’euros. Exiliat a França des de 1974, aquest dimarts ha anat a Barcelona per demanar aquest reconeixement.

Busquets es va unir als maquis el 1948, en ple franquisme. Tenia vint anys i va entrar a formar part del grup de Marcel·lí Massana, que era tota una llegenda a Berga. Un any després es va unir a Los Primos, amb el seu amic Manuel Sabaté i Llopart, el germà de Quico Sabaté. No hi va estar gaire temps, però, perquè l'octubre de 1949 va ser detingut, jutjat per un consell de guerra i condemnat a mort, una pena que va ser commutada per trenta anys de presó, dels quals en va complir vint. "El trauma de tots aquells anys tancat encara el tinc a dins i no marxarà mai", assegura. "La nostra lluita contra el feixisme sempre ha estat silenciada per tota la classe política, també per les esquerres. Els que van guanyar la Guerra Civil són encara els que tenen tots els avantatges", afegeix.

La llei de memòria democràtica espanyola deixa constància que qualsevol òrgan judicial, penal o administratiu de la dictadura creat per condemnar i castigar per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa era il·legal i il·legítim. En compliment d’aquest apartat i sobretot durant l’últim any el govern espanyol ha anat entregant diferents documents de reparació. Busquets, però, no l’ha rebut i considera que és merament simbòlic. "Va ser perseguit i li van fer la vida impossible per haver lluitat per les llibertats i els drets fonamentals, ha tingut molts problemes de salut i va haver de marxar del seu país", detalla l’advocat del maqui, Raúl Maíllo. "Una veritable reparació i garantia de no repetició hauria de comportar una reparació econòmica", afegeix l’advocat, que ja va enviar el juliol passat una petició al ministeri de Justícia que no ha tingut contesta. "Si passats sis mesos de silenci administratiu no hem rebut resposta, anirem als jutjats", diu l’advocat. 

Busquets va complir bona part de la condemna al penal de San Miguel de los Reyes. "Era més aviat un lloc d’extermini per la fam que passàvem. Cadascú se'n sortia com podia, alguns van perdre la salut i altres, la raó", explica Busquets, que va intentar fugir-ne el febrer de 1956 saltant un mur. Es va trencar un fèmur i li van donar cops a la cara amb el fusell. El van deixar tirat al terra de la cel·la, sense atenció mèdica, durant una setmana. Des d’aleshores ha tingut molts problemes de salut. La llei de memòria espanyola explícitament deixa clar que no preveu compensacions econòmiques ni per danys ni per espoli. Però sí que ho fa, segons l’advocat, el dret internacional. "El dret internacional estableix la responsabilitat de l’estat per fets il·lícits i reparacions econòmiques pels perjudicis causats, com danys físics o mentals, i pèrdues d’oportunitats de feina i d’educació", assegura Maíllo.