Un tribunal espanyol escolta per primer cop un querellant per tortures franquistes

Madrid"Som optimistes", expressava l'advocat Jacinto Lara aquest divendres a quarts de deu del matí davant les portes del jutjat de la plaça Castilla de Madrid. Ell és qui porta la defensa de Julio Pacheco, que va presentar una iniciativa contra quatre policies de la Brigada Politicosocial, entre els quals l'excomissari José Manuel Villarejo, per "un suposat delicte de crims de lesa humanitat i tortures" durant el franquisme. Aquest cop, no anava mal encaminat.

El cas de Pacheco és el primer de la història que troba una finestra oberta als tribunals espanyols. Després d'un intent frustrat a mitjans de juliol, aquest divendres Pacheco ha pogut declarar com a víctima. També ho ha fet la seva dona, Rosa García, com a testimoni. "Estic molt content", ha expressat el querellant a la sortida dels jutjats.

La seva denúncia és l'única que ha estat admesa a tràmit i que s'està investigant en un tribunal de l'Estat i per això l'expectació era màxima. Com en el primer intent, davant les portes del jutjat madrileny s'hi han concentrat desenes de persones vinculades a organitzacions memorialistes i pels drets humans, des d'Amnistia Internacional fins a Ceaqua, La Comuna Presxs, centre Sira i Irídia, que han volgut acompanyar-lo. El primer cop que Julio Pacheco i Rosa García havien de declarar, la magistrada del cas, Ana María Iguacel, els va comunicar que s'havia afegit un jutge "de reforç" a la causa i que, per tant, la seva declaració es posposava. Fins avui.

"Convicció"

La declaració ha començat a les deu del matí i s'ha allargat ben bé dues hores, tot i que només una ha estat d'interrogatori. "He vist la jutgessa molt interessada en els fets", ha comentat l'advocat de Pacheco en una conversa telefònica amb l'ARA després de la declaració. Tant Julio Pacheco com Rosa García han respost a totes les preguntes: les del seu advocat, les de la magistrada i les de la Fiscalia, tant de la fiscal adscrita al jutjat que porta la causa com d'una fiscal adjunta que forma part de la sala de drets humans i memòria democràtica. "El Julio ha transmès molta convicció durant la declaració. També la Rosa", explica Lara a l'ARA, que afegeix que en el cas del Julio s'ha tractat d'una declaració "molt extensa, amb preguntes per conèixer molt en detall què va passar".

"La jutgessa ha estat molt amable i receptiva, amb un tracte molt bo. M'he sentit molt a gust i molt tranquil", ha dit Pacheco a la sortida del jutjat. I ha especificat que les preguntes de la fiscal eren més "concretes" i "demanava dades molt específiques", mentre que les de la jutgessa eren "polítiques". El procés tot just comença ara i el querellant no té dubtes que "tirarà endavant": "Tinc esperança. Anirà a poc a poc, però tinc molta esperança". El pas següent seria que la magistrada que porta el cas en doni el trasllat als acusats per si s'hi volen personar.

Una finestra oberta

"Es tracta de trencar el mur del silenci i d'impunitat que tenim des del franquisme. Que avui hàgim declarat significa que hi pot haver més casos i, per fi, trobar justícia a l'estat espanyol", ha dit Pacheco. De fet, entitats com Irídia veuen aquest cas com un "precedent" en un moment en què estan pendents de la resolució de la denúncia de Carles Vallejo, torturat a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona, contra policies franquistes. Un cas en el qual recentment la Generalitat s'ha personat com a acusació popular.

El cert és que els últims sis anys el centenar de causes semblants a les de Julio Pacheco i Carles Vallejo s'han acabat arxivant i no han prosperat. Malgrat que algunes havien iniciat les tramitacions, a mig procediment es van paralitzar. La particularitat del cas de Pacheco és que per primer cop s'ha fet el pas de la declaració, una oportunitat insòlita fins ara. "Hem d'insistir en el fet que és el primer cop que en el marc d'un procés penal es pren declaració a un querellant que ha denunciat un delicte de tortures durant el franquisme en un context de crims contra la humanitat", han expressat en un comunicat conjunt Amnistia Internacional, el centre Sira, Irídia i Ceaqua.