Familiars de presos republicans presenten la primera querella per treball esclau durant el franquisme

BarcelonaEntre 1939 i 1941, més de 2.000 presos republicans van ser explotats com a mà d'obra esclava per construir una carretera en ple Pirineu navarrès. Amb el pic i la pala, i amb hiverns en què les temperatures baixaven dels 0 graus, dormint en tendes de campanya i edificis abandonats, van construir 17 quilòmetres de via entre Igal-Vidángoz-Roncal. "Les jornades eren extenuants, el fred intensíssim, i treballaven encara que plogués entre el fang, sense la roba ni el calçat adequats ni prou menjar", explica Balen Esteban, fill de Juan Manuel Esteban, que va ser un dels presos que va treballar a la carretera. Tres presos van ser executats perquè es van intentar escapar i nou van morir a l'hospital per malaltia i accidents. Podrien ser molts més. Més de 84 anys després, els familiars de tots aquests presos, que ja han mort, han interposat una querella, la primera d'aquesta mena a l'estat espanyol.

En concret, són dotze familiars i l'associació Memoriaren Bideak els qui han denunciat els fets al jutjat d'instrucció d'Aoiz (Navarra). L'advocat de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua), Jacinto Bonilla, detalla que la querella s'interposa contra "un nombre indeterminat de persones" perquè és impossible tenir dades sobre tots els implicats i responsables: "En cas que sigui admesa, demanarem que s'investigui i s'identifiquin les persones responsables d'aquests crims, perquè tan sols tenim alguns noms", assegura Bonilla.

Més de 300.000 víctimes del treball esclau

"Dins de tots els crims del franquisme, el treball esclau ha estat un dels més silenciats i marginats, tot i que va afectar més de 300.000 persones", lamenta l'advocat Sabino Cuadra, que destaca que precisament interposen la querella avui, 20 d'octubre, perquè es compleix el primer aniversari de l'entrada en vigor de la llei de memòria democràtica espanyola. Bonilla defensa que el treball esclau constitueix un crim de lesa humanitat. Per tant, segons la legislació internacional, no és aplicable la llei d'amnistia perquè no prescriuen. La nova llei de memòria democràtica "imposa" a l'Estat el deure d'investigar les violacions dels drets humans ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Tanmateix, Bonilla afirma que el futur de la querella és ben incert: "N'hem presentat un centenar i, de moment, només se n'ha admès una, la de Julio Pacheco a Madrid".

Esteban explica que el seu pare quasi mai va parlar d'aquella experiència. "El van tancar al camp de concentració de Miranda de Ebro i després el van fer pujar a un tren i el van enviar al Pirineu navarrès. El pitjor per a ell va ser l'aïllament imposat, no sabia on era ni què havia passat a la meva mare [era en un camp de concentració a França] ni tenia notícies dels altres familiars. Jo he recuperat la seva memòria gràcies a les entitats de memòria. Encara que el meu pare hagi mort, mereix un reconeixement i que s'estableixi la veritat", defensa Esteban.