Sant Andreu de Llavaneres recupera l'ús de la torre d'estiueig d'un militar

BarcelonaLa Torre Massorrà de Sant Andreu de Llavaneres havia de ser una escola pública el 1936, però va acabar sent, després del triomf de les tropes franquistes i fins avui, la casa d'estiueig de l'inspector general de l'exèrcit. Han hagut de passar 87 anys perquè l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres recuperi l'ús, no pas la propietat, d'aquesta torre. Serà la Casa de Cultura de la vila i es farà servir com a escola de música. Aquest divendres la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha entregat les claus de l'edifici a l'alcalde de la població, Nani Mora (ERC).

"Han estat unes negociacions intenses, però sempre hi ha hagut predisposició a negociar per part de Defensa", assegura el regidor d'Urbanisme de Sant Andreu de Llavaneres, Gerard Viladomat. "El més important era poder recuperar-ne l'ús com més aviat millor perquè la ciutadania en pogués gaudir, però a partir d'ara començarem un recorregut jurídic, perquè estem convençuts que el consistori n'és el legítim propietari", afegeix Viladomat.

Les negociacions van començar el novembre de l'any passat, a partir d'una pregunta parlamentària de la senadora Mireia Cortès (ERC). Als inicis de les converses, Defensa volia cobrar un cànon, en concepte de lloguer, que al final no es pagarà. Primer demanava 40.000 euros a l'any, després 20.000, i finalment ha cedit i no cobrarà lloguer. Defensa mai es va plantejar tornar la propietat. Des del començament, Robles va deixar clar que la titularitat registral de l'immoble era de l'exèrcit de terra i que això no es podia modificar.

La torre era, abans que esclatés la Guerra Civil, de Ricard Martí Martí. L'11 d'agost del 1936 Martí "va fer una donació pura, perfecta i irrevocable" de la seva finca, segons consta al document davant de notari, al consistori republicà. Ho va fer, com es llegeix als papers que conserva l'arxiu municipal, perquè era "coneixedor" de la necessitat que tenia el poble de tenir una escola de primària. Va donar la torre, la casa dels masovers, les cotxeres i les terres a l'Ajuntament, i es comprometia a pagar-ne les reformes. Quatre anys després, el 19 d'octubre del 1940, feia una segona donació, aquest cop a l'exèrcit franquista. L'únic ús que ha tingut des d'aleshores, a excepció d'uns dies del 1942, quan hi van anar a passar les colònies uns infants de Madrid, ha estat com a casa d'estiueig. El 22 d'abril, coincidint amb el cap de setmana de Sant Jordi, el consistori obrirà les portes de la casa, perfectament conservada, perquè la gent del poble la pugui visitar.

El govern republicà va fer els deures

En un document es pot llegir que el consistori va pagar els impostos de la donació. El 8 de febrer del 1938 l'alcalde republicà demanava una subvenció a la conselleria de Cultura de la Generalitat per poder fer les reformes. El 25 de febrer la Generalitat atorgava una subvenció de 81.876 pessetes, la meitat del que havia pressupostat l'arquitecte, 163.733 pessetes, per adequar la torre. El projecte de l'escola consta també al Diari Oficial de la Generalitat del 28 de febrer del 1938. Un total de 17 factures, que es guarden a l'arxiu municipal, proven que es van començar a fer les obres. Tanmateix, segons el Registre de la Propietat de Mataró, el ministeri de Defensa n'és el propietari des del 19 d'octubre del 1940.

Amb la victòria franquista, molts immobles, negocis i empreses van canviar de mans. Més de 80 anys després, s'està començant a investigar i van sortint a la llum detalls de l'espoli franquista. Recentment, Caldes de Montbui va fer pública la primera part d'un estudi que detalla com va ser aquest espoli al municipi del Vallès Oriental. Hi ha també tot l'espoli dels ateneus, documentat gràcies a la recerca de Neus Morán. Se sap també que molts pisos de Barcelona van ser ocupats per les tropes franquistes però no es coneix amb detall què va passar anys després amb tots aquests immobles, els propietaris dels quals o havien marxat a l'exili o estaven empresonats o havien mort al front o víctimes de la repressió.