"El meu pare es va fer brigadista després del bombardeig de Gernika"

MataróEl nord-americà Alvah Bessie (1904-1985) va malguanyar-se la vida plantant patates a Vermont abans de ser periodista a Nova York. "Al camp va indignar-se amb els abusos de les grans cadenes de supermercats sobre els pagesos, però va ser el 1935, quan va anar a Nova York i va fer de periodista, que va tenir més consciència política", explica el seu fill gran, Dan Bessie, al Cementiri dels Caputxins de Mataró, davant una placa amb els noms dels brigadistes morts a l'hospital de guerra que hi havia a la població durant la Guerra Civil. Alvah Bessie va participar en diferents vagues i va entrevistar l'escriptor francès André Malraux, però allò que el va fer decidir anar a lluitar a la Guerra Civil Espanyola van ser les imatges del bombardeig de Gernika. "El va impactar molt, veure tanta destrucció; li va produir una gran tristesa, i pràcticament immediatament després es va unir al Batalló Abraham Lincoln", diu en Dan.

Bessie va tornar a Espanya, en plena dictadura, per participar en el film España otra vez (1969) de Jaime Camino. "El pare va conèixer Camino en un festival de cinema a San Francisco, però al principi no se'n refiava, es pensava que era feixista. Al final es van fer amics i va tenir una gran experiència a Espanya, on va visitar els llocs on havia lluitat. Irònicament, a la pel·lícula feia d'un texà conservador, de dretes", explica en Dan. Quan va ser a Espanya, Alvah Bessie va intentar trobar el lloc on havien inhumat un company seu, Aaron Lopoff, que havia mort a la Batalla de l'Ebre, però no va poder localitzar-lo. Ara el nou programa de recerca del Departament de Justícia portarà el nom de Bessie, que pocs anys després de tornar als Estats Units va ser jutjat pel Comitè d'Activitats Antiamericanes i condemnat: va haver de complir un any en una presó texana.

Condemnat per ser comunista i empresonat als Estats Units

Bessie, que el 1945 va ser nominat a l'Oscar al millor guió original per la pel·lícula Objectiu Birmània, formava part dels deu de Hollywood, els primers professionals del cinema jutjats per ser sospitosos de comunistes. "El meu pare sempre va ser fidel a les idees d'esquerres, i una persona molt implicada políticament, però va acabar donant-se de baixa del Partit Comunista quan va veure les atrocitats que cometia Stalin", explica el seu fill. Ell era molt petit quan el pare va anar a combatre contra Franco, però recorda que els escrivia cartes on explicava què hi feia, tot i que no donava gaires detalls de la guerra. "A final de la guerra, els republicans havien reclutat nois molt, molt joves, i patia molt per ells i per com reaccionarien quan haguessin de combatre, no tenia clar que poguessin resistir", diu.

El programa Alvah Bessie vol recuperar els noms dels brigadistes que no van sobreviure i restituir les restes a les famílies que ho desitgin. Actualment, hi ha més de 6.300 inscrits al cens de persones desaparegudes, però només 80 són brigadistes. "Sabem que 2.000 brigadistes van desaparèixer, però podrien ser molts més", diu la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. "Volem localitzar-los, identificar-los i tornar-los a les seves famílies. Volem saber quants són, on estan enterrats i com es diuen, perquè no volem que caiguin en l'oblit", afegeix. La conselleria s'ha posat en contacte o es posarà en contacte amb diferents associacions internacionals com l'Abraham Lincoln Brigade Archives, Friends of the International Bridges of Ireland i l'Associazione Italiana Combattenti Antifascisti di Spagna, així com les associacions britàniques i canadenques, per intentar identificar els desapareguts. Intentarà també contactar amb entitats de França, Alemanya, Àustria, els Països Baixos i Cuba.

Tres brigadistes identificats

De moment, ja ha fet passes per posar-se en contacte amb els familiars de tres brigadistes. A la fossa del Mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, que es va exhumar el 2021, es va recuperar un anell d'or fabricat a Birmingham. Gràcies a aquesta petita joia, la conselleria es va poder posar en contacte amb familiars de dos desapareguts. El tercer brigadista es va identificar gràcies a la documentació de Miquel Gras Artero, un dels metges que hi havia a l'hospital de guerra de Móra d'Ebre, i que va registrar la defunció de José Rubel, de la Brigada Dombrowski. La recerca en el fons digitalitzat de l'Arxiu Estatal Rus ha permès saber que Rubel va néixer a Kolomea i que residia a Polònia. Era jueu i, de moment, s'ha contactat amb el Museu d'Història dels Jueus Polonesos de Varsòvia i el Museu Tel-Aviv per localitzar els seus familiars.

Es calcula que quan va esclatar la Guerra Civil van venir a Espanya entre 35.000 i 40.000 persones de més de cinquanta països. No existeix un cens internacional, però sí que moltes entitats han anat fent el seu propi arxiu. "A l'arxiu de l'Abraham Lincoln tenim 2.500 noms amb fitxes", diu Sebastian Faber, responsable d'aquest arxiu nord-americà. "No crec que tot el que van fer aquests homes i dones estigui prou reconegut, la seva absència dels llibres de text als Estats Units és força notòria", lamenta Faber. Sí que hi ha alguns monuments: "A la Gran Bretanya n'hi ha 12 i als Estats Units 5, però amb prou feines han tingut un reconeixement oficial", diu Faber. Tanmateix, a poc a poc van canviant les coses. "Als anys 80, Reagan va dir que havien lluitat al bàndol equivocat, però el 2016 un altre senador republicà, John McCain, va escriure un article al New York Times que retia homenatge al brigadista Delmer Berg", matisa Faber.

Des del 2015, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona (UB) fa una gran tasca identificant i posant a l'abast de tothom les històries individuals de tots aquests brigadistes a través del portal web Sidbrint.