Obren al públic el refugi antiaeri de la plaça de la Revolució de Barcelona

Barcelona"Sonaven les sirenes i tenien 10 minuts per baixar al refugi. Podien estar-s'hi entre 10 minuts i 3 hores". Ho explica l'escriptora Ascen Capel a una nena d'11 anys, la mateixa edat que tenia la mare de Capel quan s'amagava dels bombardejos feixistes al refugi de la plaça Revolució del barri barceloní de Gràcia, que es tornarà a obrir al públic el 12 d'agost. L'inici de les visites guiades en grups reduïts que organitzen el Taller d'Història de Gràcia i el districte coincidirà amb les festes de Gràcia.

Després de Filla de la bòbila (La Campana), Capel s'està documentant per escriure la seva pròxima novel·la i en parla al passadís del refugi, que va a parar a la farmaciola i a la infermeria, les estances que s'han conservat, només un 5% de la dimensió de l'original. La seva mare no n'explicava gaire cosa, només la por, diu: "Intentaven oblidar-ho, però jo he volgut recordar-ho" perquè "no ens fem a la idea del que hem viscut" i "no ho tenim tan lluny".

Ferides de guerra

Descobert el 1994 quan es va construir el pàrquing de la plaça Revolució, el refugi es va encalcinar i es van deixar les claus al pàrquing a disposició de qui el volgués veure, fins que el districte de Gràcia va decidir reformar-lo i protegir-lo. Abans, però, el Taller d'Història de Gràcia en va conservar dos elements singulars: la pica i el quadre de llums, que han tornat al seu lloc original, explica el seu president i investigador de refugis, Josep Maria Contel, que subratlla que d'entre els refugis que coneix aquest és el que té millors acabats perquè disposava d'aigua corrent i de doble sistema elèctric.

Així, cal baixar fins a la planta -4 del pàrquing per accedir al petit espai claustrofòbic que anticipen els panells informatius, un dels trenta-dos refugis privats documentats construïts pel veïnat del barri sota carrers i places. A la infermeria s'hi pot veure, a més del rentamans, un armari raconer, un petit taulell d'obra i un desguàs, així com quatre forats per encabir-hi una llitera. A la següent estança, la farmaciola, s'hi conserva també un banc d'obra i un armari encastat.

Aquestes dues estances són un exemple dels espais sanitaris que hi havia als refugis. És per això que el Servei d'Arqueologia de Barcelona ha centrat la proposta de museïtzació en la salut i la higiene, ja que és testimoni de l'acceleració dels tractaments per curar les ferides tant físiques com psicològiques que va deixar la Guerra Civil i de les directrius sanitàries davant la falta de recursos. La majoria de refugis havien d'incorporar elements com sistemes de ventilació, una norma de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, i material sanitari.

La restauradora i conservadora del Servei, Montserrat Pugès, comenta que la reforma s'ha fet intentant recuperar al màxim l'original i fer la mínima intervenció perquè creuen que són espais que parlen per ells sols. "Són espais amb una hostilitat i una fredor que creiem que hem de deixar intactes. Si algú hi entra en silenci i pensant com devia ser estar aquí jo crec que ja n'hi ha prou".