Localitzen el registre hospitalari del fill de Lluís Companys

BarcelonaQuan els alemanys van ocupar França el juny del 1940, Lluís Companys va perdre la pista del seu fill. L’elevat cost que suposava cuidar-lo va obligar el president de la Generalitat a traslladar-lo a Bèlgica. L’ambulància amb què era traslladat, però, es va perdre durant els bombardejos. Al trasbals de la derrota i l’exili s’hi afegien els problemes del fill de Companys, que també es deia Lluís i patia una esquizofrènia. De fet, un dels motius pels quals el president no va voler marxar de França va ser que no sabia on era el seu fill. Enmig de la desbandada de la població civil cap al sud i després d’un bombardeig, els metges van perdre el fill de Companys. Incapaç de parlar i sense documentació, el van confondre amb un desertor francès i el van arrestar. Posteriorment, el van ingressar en un sanatori de Llemotges.

Fins ara no se sabia exactament quants dies Lluís Companys i Micó havia estat ingressat en el sanatori de Llemotges. Un interrogant que ja té resposta gràcies a un document inèdit que l’Associació Memòria i Història de Manresa ha donat a conèixer aquest divendres a través del seu portal, Memoria.cat. El document és la pàgina del registre d’interns de l’Hospital Psiquiàtric de Naugeat (Llemotges), conservat als Arxius Departamentals de la Haute-Vienne (cota d’arxiu 1X723). S'hi veu com l’estada del fill del president va durar dos mesos, amb data d’entrada de 30 de setembre de 1940, i de sortida de 29 de novembre del mateix any, precisant que en sortia "força millorat". El document ha estat localitzat per Jordi Pons Pujol, de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

A Companys el van detenir el 13 d'agost de 1940 a la Baule-les-Pins, on sempre el vigilava la policia francesa. El president va morir sense saber què se n'havia fet del seu fill. El 15 d’octubre del 1940, a dos quarts de set del matí, al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc, un piquet d’afusellament el va executar. Aquest diumenge farà 83 anys, de la seva execució. Aquell dia, sense que ell en fos conscient, el seu fill estava ingressat a Naugeat. La seva esposa, Carme Ballester, va posar anuncis en diaris locals fins que el director del sanatori de Llemotges li va respondre que tenia un intern que coincidia amb la descripció publicada.

Quan Ballester va aconseguir localitzar en Lluïset, que era fill de la primera esposa de Companys, Mercè Micó, se'l va emportar a París, on el metge Anguera de Sojo el va acollir a casa seva fins al 1942. Posteriorment, va ser ingressat en un sanatori a Saint-Mandé, a prop de París, i Carme Ballester se’n va fer càrrec durant la quinzena d’anys que en Lluïset encara va viure. Lluís Companys i Micó va morir el 1956 als 45 anys.