Memòria històrica

"Un historiador ens va fer saber que l’avi Valentí va morir d’un tret"

La neta del jove milicià Valentí Orfila, mort durant l’expedició republicana, recorda el passat familiar arran de la possibilitat de trobar-ne les restes

Palma“L’avi Valentí era un idealista, volia lluitar per la República i, per això, quan el vaixell del capità Bayo va passar pel port de Maó, s’hi embarcà sense dubtar-ho. Ja no en tornà mai”. De Barcelona estant, qui diu aquestes paraules és Elisenda Orfila (1966), la neta del jove Valentí Orfila Vinent, nascut a Sant Lluís el 1916 i que a l’edat de vint anys trobà la mort al Llevant mallorquí.

Aquell jove milicià no desembarcà sol a la platja de sa Coma. Anava acompanyat de Sofia Sintes Roses (Sant Lluís, 1918). “La meva àvia, Sofia Sintes, tenia 18 anys i n’estava ben enamorada, de l’avi. Eren una parella que vivien una gran passió entremesclada amb els ideals republicans. No s’havien casat, i ella estava embarassada de tres mesos, el nen era mon pare. Nosaltres sempre havíem sabut que l’avi havia mort a Mallorca, però no en coneixíem els detalls. Va ser l’historiador Gonzalo Berger qui ens va fer saber que l’avi Valentí va morir d’un tret. Era a prop del puig de sa Font, devora Son Servera”, explica Elisenda, que viu amb il·lusió la possibilitat que les restes del seu avi siguin a la fossa de la platja de sa Coma, que el Govern Balear començarà a excavar el 15 de març.

Cargando
No hay anuncios

Segons Berger, que fa anys que investiga el tema, “hi ha la possibilitat que les restes de Valentí Orfila siguin a la fossa de sa Coma, però també poden ser en algun altre punt del Llevant”. Per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica de Catalunya, Berger ha elaborat una llista amb la relació de les 178 persones que desaparegueren a Mallorca, després d’haver-hi desembarcat amb l’expedició de Bayo.

“La fossa de la platja no és l’única de la zona. Hi ha altres llocs d’enterrament, al mateix front de batalla i també en fosses de prop dels diferents hospitals rudimentaris que condicionaren les milícies antifeixistes”, comenta Berger.

Cargando
No hay anuncios

Matrimoni pòstum

Quan Valentí va haver mort, Sofia Sintes Rosa va ser evacuada a Menorca. “El rector de Sant Lluís va pressionar perquè l’àvia es casés amb l’avi de manera pòstuma. Era condició indispensable perquè mon pare dugués els llinatges de l’avi i no fos considerat fill bord”, comenta Elisenda.

Cargando
No hay anuncios

“Mon pare –explica la neta del milicià– no me’n va parlar mai, de l’avi. Crec que tenia una relació difícil amb la figura dels seus pares, a causa de la militància republicana. De fet, a l’edat de 12 anys, mon pare va venir a viure a Barcelona i l’àvia Sofia va quedar a Menorca. Els avis paterns de mon pare s’hi havien traslladat un cop acabada la guerra”.

Segons Elisenda, son pare, Valentí Orfila Sintes, molt poques vegades ha fet referència a aquells fets: “Va venir molt jove a Barcelona i s’integrà en la vida catalana. Va fer de comercial de diferents productes des de bon començament. Quan li ho demanen, però, ell sempre recorda que és menorquí de naixement”.

Cargando
No hay anuncios

Fa uns anys que Valentí té mobilitat reduïda i darrerament la demència senil li fa més presents els records antics que no els recents. “Mon pare va viure l’1 d’octubre d’una manera molt intensa. A causa de la dificultat per moure’s, no el vaig poder dur a votar al col·legi del Torrent de Can Carabassa. Jo no em podia fer càrrec alhora d’ell i de ma mare, que va amb crosses. Així que just la hi vaig dur a ella. En relació amb el Procés, mon pare ara viu una espècie de ficció. M’estimo més no parlar-n’hi gaire. Quan destapin la fossa de sa Coma, si és que hi troben les restes de l’avi Valentí, ja pensaré si li ho faig saber”, comenta Elisenda.

Sofia Sintes va morir a Menorca el 1997. A les eleccions generals del 1989 s’havia presentat al Senat pel districte de l’illa en la llista de la Coalició Comunista. “Ideològicament –diu Elisenda– mon pare i l’àvia eren molt diferents. Mon pare rebutjava el comunisme, la seva lluita era per la sobirania de Catalunya. Ara bé, tots dos estaven d’acord en una cosa: que calia combatre el franquisme. Aquests darrers anys s’ha bolcat en l’independentisme. Si tingués el cap clar i l’àvia fos viva, m’agradaria saber què pensen tots dos de la possibilitat de trobar les restes de l’avi Valentí”.