La història d'amor entre dues dones que va néixer al camp de concentració de Ravensbrück

Brussel·lesNelly Mousset-Vos (1906-1987) era cantant d'òpera i va ser membre de la resistència i espia durant la Segona Guerra Mundial. Viatjava molt per feina i podia passar informació fàcilment entre els seus companys resistents de diferents països. Nadine Hwang Bronta (1902-1970) va ser pilot i coronel, i també va col·laborar amb la resistència des de París. Totes dues van ser capturades pel règim nazi i el 1944 van ser deportades al camp de concentració de Ravensbrück. Allà és on es van conèixer i va començar una història d'amor de per vida.

Aquesta relació, que va néixer amb tot a contracorrent i va perdurar mig d'amagat, és la que s'ha volgut homenatjar aquest dijous al barri d'Ixelles de Brussel·les, la ciutat natal de la Nelly i l'últim lloc on van viure juntes. Diferents autoritats belgues, alemanyes i espanyoles han assistit a la col·locació de la llamborda de memòria, o stolpersteine, dedicada a la Nelly. Es tracta d'un llambordí cobert de llautó que es posa a davant del portal de cases i edificis on van viure víctimes de l'Holocaust, s'hi grava el seu nom i l'any en què van ser deportats. És un projecte de l'artista alemany Gunter Demnig i actualment ja n'hi ha més d'uns 75.000 de distribuïts en més de vint països.

Molts dels vianants que es topin amb aquesta stolpersteine no s'imaginen la gran història que amaga al darrere. La Nelly era llicenciada en filosofia i lletres i una gran aficionada al cant i la música des de petita. El fet de ser cantant d'òpera li va donar una llibertat que no tenien la majoria de dones de l'època, i es va atrevir a tenir un paper actiu en la resistència i a divorciar-se del seu marit, amb qui tenia dues filles.

Pel que fa a la Nadine, es farà un acte similar l'octubre que ve a Madrid, on es col·locarà una altra stolpersteine dedicada a ella davant la casa on va néixer. Era filla d'un diplomàtic xinès i va ser de les primeres dones pilot i coronel de la Xina, però va néixer i créixer a la capital espanyola perquè era on estava destinat el seu pare. També va viure en diferents ciutats, com París o Florència, i abans d'entrar al camp de concentració ja havia tingut altres relacions amb dones. Per exemple, havia sigut amant de l'escriptora Natalie Clifford Barney.

Les dues supervivents es van conèixer la nit d'abans de Nadal del 1944 a Ravensbrück. La Nadine estava cantant nadales per entretenir la resta de preses quan la Nelly li va demanar que interpretés una ària de Madama Butterfly. Va ser aleshores, coincideixen les dues, quan es van fixar l'una en l'altra per primer cop. Més endavant, les van separar. A la Nelly se la van endur a Mauthausen el 1945 i la Nadine va ser evacuada i traslladada amb altres deportades a Malmö. Després de ser alliberades, van aconseguir retrobar-se i van emigrar a Veneçuela. No van tornar a Europa, per anar a viure a Brussel·les, fins al final de les seves vides, quan la Nadine va emmalaltir.

Els jubilats de les 'stolpersteine'

L'homenatge a Nelly ha sigut possible gràcies a una parella d'empleats de banca jubilats de Madrid, Isabel Martínez i Jesús Rodríguez, que de forma absolutament altruista ja han col·locat gairebé un centenar de stolpersteine. "Ens n'encarreguem de tot, d'anar als arxius, de confirmar l'adreça i la paperassa amb totes les administracions", expliquen a l'ARA.

Se solen guiar amb el llibre Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945), de Benito Bermejo i Sandra Checa. Normalment, escullen casos que tenen familiars que volen recordar els avantpassats o que els interessen especialment per tota la història que hi ha al darrere, com amb la Nadine i la Nelly. La van descobrir a través d'una exposició que van anar a veure a Madrid i del documental Nelly & Nadine (2022), del director suec Magnus Gertten. A més, la neta de la Nelly, Sylvie Bianchi, també els ha ajudat en tot moment i ha assistit a l'acte de col·locació de la stolpersteine.

Martínez i Rodríguez ho solen pagar tot de la seva butxaca, els viatges i fins i tot el llambordí de llautó, que val 132 euros. De fet, defensen que el projecte de les stolpersteine és una "gran idea" perquè és un homenatge que té un preu que "se'l pot permetre gairebé tothom" i "és molt democràtic, guarda el mateix tipus de record per a Lluís Companys que per una víctima més anònima".