¿Sense la Guàrdia Civil, hauria triomfat el cop d'Estat a Barcelona el 1936?

Barcelona"¿Existeix una memòria democràtica de la Guàrdia Civil?" És un títol força audaç per a una conferència, sobretot si qui l'organitza és la Guàrdia Civil amb motiu de la commemoració de la seva Patrona, la Mare de Déu del Pilar i el professor convidat per parlar-ne és Manel Risques, que s'ha especialitzat en la política d'ordre públic, la violència, la repressió i les forces policials als segles XIX i XX.

Risques, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, va fer explícit des d’un bon començament que faria la conferència en català: "És important fer aquesta conferència en català, i és una decisió que ha avalat el general Pedro Antonio Pizarro", va assegurar. És una fita: "És la primera vegada que en aquesta sala d’actes es fa una conferència en català", explicava Risques finalitzada la conferència d'aquest dimecres a la sala d'actes de la seu de la Setena Zona de la Guàrdia Civil, a la Travessera de Gràcia de Barcelona, des d’on l'institut armat coordina les operacions a Catalunya.

Pizarro és el comandant de la Guàrdia Civil de Barcelona i, juntament amb l’exdelegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel i Tarrés, va acompanyar Risques durant la xerrada. "No voldria anticipar-me, però crec que la resposta [a la pregunta que dona títol a la conferència] és que sí; el que passa és que s’ha oblidat", va dir Pizarro, que va demanar el "reconeixement de la societat catalana al compromís" de la Guàrdia Civil "amb els valors constitucionals i democràtics". Risques va recordar com la Guàrdia Civil va fer costat al govern legítim de la Segona República el juliol de 1936. A Barcelona, tots els comandaments, a excepció del comandant Agustín Recas, es van enfrontar als rebels franquistes. El general José Aranguren i els coronels Antonio Escobar, Francisco Brotons, Antonio Moreno, Modesto Lara i Juan Aliaga van pagar un preu molt car: van ser afusellats per Franco. En total, es van afusellar 42 guàrdies civils a Catalunya.

La Guàrdia Civil, a punt de desaparèixer

"El franquisme els va titllar de traïdors i criminals, i l’estigmatització es va estendre a les seves famílies", va dir Risques. Fins i tot, hi va haver un guàrdia civil que es va fer maqui: Bernabé López, a qui la mateixa Guàrdia Civil va matar el 1939. "Quan Franco va veure l’actitud de la Guàrdia Civil, va plantejar la possibilitat de dissoldre el cos, però els militars li van desaconsellar", va explicar Risques. La necessitaven per perseguir els maquis i per a les fronteres, però hi va haver canvis importants. "El 1940 hi va haver una nova Guàrdia Civil, es va reforçar el seu caràcter militar i la dependència de les jurisdiccions militars. Va ser sotmesa a un duríssim procés de depuració, es van expulsar més de 5.000 guàrdies civils", va assegurar Risques davant un públic on hi havia alts comandaments de la Guàrdia Civil, però també molts historiadors i unes primeres files amb molts seients buits. ¿No van donar suport al cop d’estat per ideologia? "No crec que cap d’aquests caps de la Guàrdia Civil estigués adscrit a partits d’esquerra, m’estranyarien molt", va reflexionar l’historiador. "Va ser una qüestió de subordinació al poder civil", va afegir. 

"¿Si la Guàrdia Civil no hagués fet costat al govern legítim de la Segona República, hauria triomfat el cop d’estat de Franco a Barcelona el juliol de 1936?". Risques hi afegia altres elements com la mala organització i la pitjor execució del cop d’estat a Barcelona, l’actuació de la guàrdia d’assalt, els militars que no es van afegir al cop i la resistència popular. Una de les fotografies que va mostrar era precisament la Guàrdia Civil confraternitzant amb els milicians a les barricades. Un coronel del públic, però, sí que ho tenia clar: "Està molt clar: als llocs on la Guàrdia Civil no es va unir als colpistes, el cop va fracassar". 

Amb el que sí que van estar d’acord l’historiador i el públic és que aquests comandants afusellats no han tingut el reconeixement que es mereixen. Hi ha molts forats a la història dels cossos policials. A la pregunta de què va passar a partir de 1939 i com es va transformar el cos, Risques va respondre: "No vull fugir d’estudi, però falta molta recerca i hi ha un problema fonamental: l’accés a les fonts. L’arxiu de la Guàrdia Civil, a diferència del de la Policia Nacional, que és un desastre, està molt ben organitzat, però hi ha pocs treballs fets al respecte".