El govern espanyol promet que la comissaria de Via Laietana serà un lloc de memòria, però no que marxarà la policia

BarcelonaÉs una promesa antiga, però mai s'ha complert. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha assegurat aquest dimecres que el govern espanyol designarà l'edifici on s'ubica la prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana com a "lloc de memòria". Torres ho ha dit després de reunir-se a Barcelona amb l'alcalde, Jaume Collboni. Quan es va aprovar la llei de memòria democràtica del govern espanyol, la tardor del 2022, es va establir que s'hauria de crear un catàleg de llocs de memòria. Un catàleg que, de moment, és força exigu: 16 en total, repartits per tot el territori espanyol. Ara bé, què vol dir lloc de memòria? Pot ser simplement formar part del catàleg o exhibir-hi una placa. En cap moment, Torres no ha parlat de resignificació, com fa anys que demanen les entitats, ni tampoc ha dit que la Policia Nacional marxarà. A més, ha remarcat que qualsevol actuació s'hauria de fer amb el consens i el diàleg de totes les administracions implicades. I entre aquestes administracions, hi ha el ministeri de l'Interior, que sempre ha deixat clar que no vol deixar aquest espai, unes instal·lacions on durant la dictadura i part de la Transició s'hi va practicar la tortura.

No és la primera vegada que es fa aquesta promesa. Hi ha una proposició no de llei aprovada pel Congrés dels Diputats l’1 de juny del 2017, amb els vots de tots els grups exceptuant el PP, per convertir la comissaria en "un museu-centre memorial, documental, arxivístic de la repressió franquista". Les fonts del ministeri de l’Interior sempre han estat categòriques: la Policia Nacional no marxarà a cap altre equipament malgrat tot el que s’ha aprovat amb el suport dels socialistes. Les entitats no només demanen recuperar l'espai, sinó també els arxius –en aquests moments són a l'Arxiu Central del ministeri de l'Interior–, que donen informació sobre com s'organitzava l'oposició i la dissidència al franquisme i les polítiques repressives.

L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han intentat per activa i per passiva en els darrers anys que l'edifici, que va ser seu de la Brigada Político-Social –una branca policial encarregada d'investigar i perseguir els opositors al règim que tenia carta blanca per fer i desfer amb els detinguts–, sigui un lloc de memòria de les resistències i de la repressió. Hi ha fins i tot un projecte que va presentar el consistori barceloní. També les entitats fa molts anys que lluiten i han portat a terme diferents iniciatives sense èxit. La reivindicació d'aquest espai de memòria va començar als anys 80, abans dels Jocs Olímpics. Als arxius de les entitats de memòria es conserven les cartes que es van enviar a diferents administracions, entre les quals el ministeri de Justícia. I dos dimarts al mes hi ha concentracions amb diferents testimonis davant la comissaria d'infausta memòria.

D'altra banda, Torres ha dit que també es vol fer com més aviat millor la reparació de totes les persones que van patir sentències posteriorment declarades nul·les o consells de guerra il·legals. En el cas de la restitució de les persones es farà també a través dels seus familiars. En concret, ha dit que dimarts el consell de ministres aprovarà diverses qüestions vinculades a memòria democràtica, entre les quals hi ha un acord per avançar en la restitució de Lluís Companys i Salvador Puig Antich.