Espoli franquista

El govern espanyol, disposat a tornar a Sant Andreu de Llavaneres la casa d'estiueig dels militars

El consistori reclama la finca perquè se'n considera el propietari legítim

L'antiga Torre del doctor Martí, a Sant Andreu de Llavaneres, avui.
3 min

BarcelonaLa Torre Massorrà de Sant Andreu de Llavaneres havia de ser una escola pública el 1936, però va acabar sent, després del triomf de les tropes franquistes fins avui, la casa d'estiueig de l'inspector general de l'exèrcit, un càrrec que actualment ocupa el tinent general Manuel Busquier. Tot plegat, però, podria canviar els pròxims mesos, després de 47 anys de democràcia. Interpel·lada per la senadora d'ERC Mirella Cortès, la ministra de Defensa del govern espanyol, Margarita Robles, en el debat al ple del Senat celebrat dimarts, es va mostrar disposada a negociar amb l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres que la casa de l'exèrcit pugui passar a ser d'ús públic. La intenció del consistori és utilitzar-la com a escola de música. "Aquest mateix matí [dimecres], el tinent general m'ha trucat per dir-me que està d'acord en què la casa ha de passar a tenir un ús social. Ells mateixos reconeixen que no li donen cap ús públic", assegura l'alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Nani Mora Buch, d'ERC. "Entre tots buscarem la fórmula legal per fer-ho possible, el ministeri, de moment, tan sols parla d'ús però nosaltres també en volem la titularitat", afegeix.

La ministra Robles va explicar que, actualment, "la titularitat registral de l'immoble és a favor de l'exèrcit de Terra i això és una cosa que no es pot modificar", però es va mostrar disposada a trobar la manera perquè la torre torni a mans del poble de Sant Andreu de Llavaneres. "En aquest moment, i ja que és aquí l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, vull dir-los claríssimament que el ministeri de Defensa, en aquest cas com en tots, sempre, dins de la legalitat, està disposat a arribar a qualsevol tipus d'acord perquè aquells béns que no estan destinats en aquests moments a la defensa nacional puguin revertir a favor de la ciutadania", va dir la ministra. "Poso en relleu la voluntat inequívoca del ministeri de Defensa d'obrir les negociacions necessàries que permetin, d'acord amb la legislació vigent, que aquest edifici pugui ser usat amb una finalitat social per a Llavaneres". La previsió és poder obrir converses al mes de gener per trobar la manera legal que la Torre del Doctor Martí pugui tornar a ser del municipi.

Les dues donacions de Ricard Martí Martí

La torre era, abans que esclatés la Guerra Civil, de Ricard Martí Martí. L'11 d'agost del 1936, Martí "va fer una donació pura, perfecta i irrevocable" de la seva finca, segons consta al document davant de notari. Ho va fer, com es llegeix als papers que conserva l'arxiu municipal, perquè era "coneixedor" de la necessitat que tenia el poble de tenir una escola de primària. Va donar la torre, la casa dels masovers, les cotxeres i les terres a l'Ajuntament, i es comprometia a pagar-ne les reformes. Quatre anys després, el 19 d'octubre del 1940, feia una segona donació, aquest cop a l'exèrcit franquista. L'únic ús que ha tingut des d'aleshores, a excepció d'uns dies del 1942, quan hi van anar a passar les colònies uns infants de Madrid, ha estat de casa d'estiueig.

"Quan Ricard Martí Martí va fer la segona donació ja no n'era el propietari; per tant, és un delicte, un cas de falsedat en un document públic. A més, no és igual, perquè quan fa aquesta segona donació segrega la propietat", diu l'advocat Pep Cruanyes. A l'exèrcit, com consta en la documentació que hi ha a l'arxiu municipal, només li dona la torre i part de les terres, no totes. "Tot el que no consta en aquesta segona donació, les dues altres edificacions i les terres, també hauria de ser del consistori –assenyala Cruanyes–. Una donació només pot ser revocada si no es fa servir per a la finalitat que consta en el moment de la donació". El ple de l'Ajuntament, en sessió extraordinària celebrada el 15 d'agost del 1936, va acceptar la donació i va fer els deures. En un document es pot llegir que el consistori va pagar els impostos de la donació. El 8 de febrer del 1938, l'alcalde republicà demanava una subvenció a la conselleria de Cultura de la Generalitat per poder fer les reformes. El 25 de febrer, la Generalitat atorgava una subvenció de 81.876 pessetes, la meitat del que havia pressupostat l'arquitecte, 163.733 pessetes, per adequar la torre. El projecte de l'escola consta també al Diari Oficial de la Generalitat del 28 de febrer del 1938. Un total de 17 factures, que es guarden a l'arxiu municipal, proven que es van començar a fer les obres.

Tanmateix, segons el Registre de la Propietat de Mataró, el ministeri de Defensa n'és el propietari des del 19 d'octubre del 1940. La torre està impecable i sempre hi ha hagut treballadors o persones que feien el servei militar, quan aquest era obligatori, fent tasques de manteniment. Al llarg de tots aquests anys només s'ha utilitzat tres o quatre setmanes a l'any.

stats